Deixar anar llast

Ha pas­sat bas­tant des­a­per­ce­but, però el text del pro­jecte de llei de sim­pli­fi­cació admi­nis­tra­tiva que el govern va apro­var al desem­bre pas­sat inclou la pos­si­bi­li­tat que els ajun­ta­ments sus­pen­guin la pres­tació de “ser­veis no essen­ci­als” sem­pre que es jus­ti­fi­qui la inca­pa­ci­tat finan­cera per con­ti­nuar pres­tant-los.

El títol IV del pro­jecte de llei espe­ci­fica que aquesta sus­pensió tem­po­ral es refe­rirà a “les com­petències atribuïdes per lleis sec­to­ri­als que els són apli­ca­bles”. Un exem­ple, la com­petència sobre el con­trol de la con­ta­mi­nació lumínica. “No és que aquest con­trol no sigui impor­tant igual que, per exem­ple, la neteja de camins rurals, però no és la pri­o­ri­tat dels muni­ci­pis en un moment en què les famílies t'estan dema­nant ajuda per arri­bar a final de mes”, des­taca el pre­si­dent de l'Asso­ci­ació Cata­lana de Muni­ci­pis (ACM) i alcalde de Premià de Mar (CiU), Miquel Buch.

De fet l'ACM i la la Fede­ració de Muni­ci­pis de Cata­lu­nya (FMC), situ­ada més en l'òrbita soci­a­lista, el 2011 ja van dema­nar al Par­la­ment que es tingués en compte la capa­ci­tat finan­cera dels ajun­ta­ments per assu­mir més com­petències abans d'apro­var lleis noves. “Durant els anys de bonança es cre­a­ven nous ser­veis que aca­ba­ven pagant els ajun­ta­ments i ara no és que vul­guem incom­plir cap llei sinó sen­zi­lla­ment que tenim altres pri­o­ri­tats de des­pesa”, hi afe­geix Buch.

En aquest sen­tit, el secre­tari gene­ral de la FMC, Juan Igna­cio Soto, es mos­tra d'acord a alleu­ge­rir la pressió finan­cera sobre els muni­ci­pis però és crític amb la fórmula que s'ha fet ser­vir. “Cre­iem que lesi­ona l'auto­no­mia muni­ci­pal”, des­taca.

Si bé el text del pro­jecte de llei parla de “pro­ce­di­ment volun­tari”, Soto denun­cia que aquest “com­porta una inter­venció de la Gene­ra­li­tat que no aca­bem d'enten­dre”. Con­cre­ta­ment, el pro­jecte de llei diu que caldrà “l'informe pre­cep­tiu dels depar­ta­ments de la Gene­ra­li­tat com­pe­tents” i hi afe­geix que en cas de dis­crepància el govern serà qui ho resoldrà. Soto pensa que la fórmula que s'ha triat “té alguns trets” de la llei esta­tal de raci­o­na­lit­zació i sos­te­ni­bi­li­tat de l'admi­nis­tració local (Lrsal), que el Congrés va apro­var fa un any amb els vots del PP i el PNB i que el món local ha por­tat davant el Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal perquè con­si­dera que vul­nera la seva auto­no­mia.

El text apro­vat pel govern -que encara ha de superar el tràmit par­la­men­tari- esta­bleix que la sus­pensió no podrà ser supe­rior a dos anys tot i que obre la porta a pror­ro­gar-la.

El que no fa el text és enu­me­rar el tipus de ser­veis i com­petències que podrien entrar en aquesta sus­pensió voluntària. L'únic que deixa clar és que en cap cas no podran ser aquells ser­veis mínims esta­blerts en l'arti­cle 67 de la llei muni­ci­pal i de règim local, és a dir, l'enllu­me­nat públic, el cemen­tiri, la reco­llida de resi­dus, la neteja viària, l'abas­ta­ment domi­ci­li­ari d'aigua pota­ble, les cla­ve­gue­res, l'accés als nuclis de població, la pavi­men­tació i con­ser­vació de les vies públi­ques i con­trol d'ali­ments i begu­des, a banda d'altres d'específics per als muni­ci­pis de més de 5.000 habi­tants (bibli­o­teca, mer­cat, parc públic i trac­ta­ment de resi­dus) i de 20.000 habi­tants (pro­tecció civil, pres­tació de ser­veis soci­als, pre­venció i extinció d'incen­dis i ins­tal·laci­ons espor­ti­ves d'ús públic). A part d'aquest llis­tat de què queda exempt, Buch reco­neix que el text no con­creta res més i que, per tant, hi ha marge per a la inter­pre­tació. “En tot cas ningú està pen­sant a tan­car una escola de música o qual­se­vol ser­vei diri­git a les per­so­nes”, hi afe­geix. Amb tot, ni en l'ACM ni en la FMC no pre­ve­uen una allau de sol·lici­tuds d'ajun­ta­ments per dei­xar de pres­tar aquests “ser­veis no essen­ci­als”. Pel pre­si­dent de l'Asso­ci­ació, “no es tracta tant de pre­veure que hi haurà cua sinó que en cas que algun Ajun­ta­ment s'ho plan­tegi, compti amb un parai­gua legal per fer-ho”.

Men­tre el govern ha incor­po­rat aquest punt al pro­jecte de llei de sim­pli­fi­cació, la nova llei cata­lana de governs locals con­ti­nua col·lap­sada en la tra­mi­tació al Par­la­ment des de fa un any. A més, la lluita de bona part del món local con­tra la nova llei esta­tal con­ti­nua oberta. “Aquest és el veri­ta­ble punt crític pel món local català, molt més que el fet que la llei cata­lana encara esti­gui en tra­mi­tació”.

En aquest sen­tit, tant l'ACM com la FMC espe­ren que el Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal resol­gui el recurs ràpida­ment. “Hem vist com quan el recurs ve d'un con­sell de minis­tres con­vo­cat amb urgència, el TC corre, però en canvi quan el recurs ve d'uns 2.500 muni­ci­pis de tot l'Estat que repre­sen­ten totes les sen­si­bi­li­tats polítiques, ales­ho­res res”, lamenta Buch.