Economia

‘Corralito' a Grècia

Els bancs no obriran avui i es limitarà la retirada d'efectiu per la negativa del BCE a donar més crèdit

Tsipras afirma que “els dipòsits estan totalment segurs” i que “les pensions i els salaris es pagaran”

El cor­ra­lito grec ja no és cap fan­tasma. Cinc anys després del pri­mer res­cat, les auto­ri­tats hel·lenes han hagut d'aca­bar impo­sant un con­trol de capi­tals, i els bancs i la borsa d'Ate­nes no podran obrir aquest dilluns. El des­a­fi­a­ment del govern de Syriza de con­vo­car un referèndum diu­menge que ve, el tren­ca­ment de les seves nego­ci­a­ci­ons amb la troica i la decisió del BCE de no aug­men­tar la liqui­di­tat d'emergència a la banca grega, és a dir, de no donar-li més crèdit, van abo­car ahir el país al cor­ra­lito. Davant l'agreu­ja­ment de la fugida de capi­tals, els bancs es man­tin­dran tan­cats entre dos o tres dies i una set­mana i els rein­te­gra­ments d'efec­tiu als cai­xers automàtics es limi­ta­ran a un màxim de 200 euros. “Els dipòsits ban­ca­ris estan total­ment segurs, els grecs han d'estar tran­quils, i les pen­si­ons i els sala­ris es paga­ran”, asse­gu­rava ahir el pri­mer minis­tre, Ale­xis Tsi­pras.

Draghi no talla del tot l'aixeta als bancs hel·lens, dei­xant la porta oberta al mira­cle d'un acord in extre­mis o d'una victòria del sí en el referèndum de
diu­menge. Però tam­poc no els dóna més oxi­gen, diners nous, per aguan­tar una fugida de dipòsits que s'agreuja: només dis­sabte, els estal­vi­a­dors hau­rien tret 1.300 mili­ons d'euros dels cai­xers automàtics, segons el sin­di­cat dels tre­ba­lla­dors de la banca Otoe (és a dir, 43 vega­des més que els 30 mili­ons que tre­uen un dis­sabte nor­mal). Altres fonts, en canvi, ho limi­ten a 400 mili­ons. Sis de cada deu cai­xers automàtics ja no tenien efec­tiu, ahir. La set­mana pas­sada, el BCE va haver d'anar ampli­ant diària­ment la liqui­di­tat d'emergència que presta a la banca grega, fins a 89.000 mili­ons, una quan­ti­tat que ara queda con­ge­lada i que és insu­fi­ci­ent per evi­tar el con­trol de capi­tals. “És la decisió del BCE la que ha forçat el Banc de Grècia a pro­po­sar unes vacan­ces bancàries i con­trols de capi­tals”, va anun­ciar Tsi­pras, en un dis­curs a la tele­visió.

L'escull de l'IVA

A la des­es­pe­rada, la Comissió Euro­pea va inten­tar tor­nar fer seure Tsi­pras a la taula de nego­ci­ació, res­sus­ci­tant la dar­rera oferta de la troica. “En nom de la trans­parència i per al conei­xe­ment del poble grec”, Brus­sel·les va reve­lar tots els detalls de la pro­posta feta al pri­mer minis­tre hel·lè, abans que estripés les car­tes con­vo­cant el referèndum. I des­taca una con­cessió molt sig­ni­fi­ca­tiva: els cre­di­tors fan marxa enrere, accep­ten que els hotels i res­tau­rants paguin un IVA reduït, del 13%, i renun­cien a impo­sar-los el 23%. Aquest era un dels prin­ci­pals esculls de la nego­ci­ació, perquè el sec­tor turístic és el motor de l'eco­no­mia grega. Medi­ca­ments, lli­bres i tea­tre paga­rien el tipus super­reduït, del 6%. Amb aquest movi­ment, com­ple­ta­ment ines­pe­rat, Brus­sel·les desau­to­ritza Jeroen Dijs­sel­bloem, pre­si­dent de l'Euro­grup i bom­ber piròman, que 24 hores abans havia donat per morta l'oferta.

“Grècia hau­ria de que­dar-se a la zona euro, la porta con­ti­nua oberta per nego­ciar l'última oferta”, va defen­sar l'euro­co­mis­sari d'Eco­no­mia, el soci­a­lista francès Pierre Mos­co­vici. “Si hi ha volun­tat, hi ha camí”, va afe­gir. Si ja no es pot evi­tar el referèndum, Brus­sel·les con­fia almenys poder convèncer Tsi­pras perquè faci cam­pa­nya pel sí, a canvi d'algu­nes con­ces­si­ons. Syriza, però, només can­viarà d'opinió si se li pro­met explícita­ment una rees­truc­tu­ració del deute que el govern espa­nyol no pensa accep­tar, per no donar munició a Podem.

Pre­ci­sa­ment l'FMI, en el seu comu­ni­cat d'ahir, asse­gu­rava que es va ofe­rir a Tsi­pras asse­gu­rar les “neces­si­tats finan­ce­res futu­res i la sos­te­ni­bi­li­tat del deute grec”. La seva direc­tora gerent, Chris­tine Lagarde, però, es va mos­trar “dece­buda” amb Tsi­pras. “Hem de fer tot el pos­si­ble per evi­tar el tren­ca­ment, i això vol dir res­pec­tar Grècia, però alhora també les regles euro­pees”, va pres­si­o­nar també el pri­mer minis­tre francès, Manuel Valls, dema­nant a Tsi­pras que “torni a la mesa de nego­ci­ació”.

L'oferta “extre­ma­da­ment gene­rosa” (Merkel dixit) de la troica con­sis­teix en una pròrroga de cinc mesos, per aguan­tar fins al desem­bre, i 15.500 mili­ons més d'aju­des, 1.800 dels quals esta­rien ja dis­po­ni­bles, perquè Ate­nes pugui pagar el ven­ci­ment de l'FMI. A canvi, Grècia hau­ria d'ajor­nar l'edat de jubi­lació fins als 67 anys el 2022, res­trin­gir dràsti­ca­ment les pre­ju­bi­la­ci­ons i supri­mir també el 2019 el com­ple­ment a les pen­si­ons més bai­xes, una esti­so­rada de 1.800 mili­ons anu­als. Segons el docu­ment fil­trat ahir per Brus­sel·les, els cre­di­tors accep­ten alguns dels aug­ments d'impos­tos oferts per Syriza, però no una impor­tant alça de taxes a les grans empre­ses.

Plans de contingència a la zona euro

El Grexit “sembla ara inevitable”, admet el ministre austríac de Finances, Hans Jorg Schelling. I els 18 socis que es quedaran a la zona euro es preparen per resistir-ho. Aquests plans de contingència (que, per cert, alguns ja anomenen “operació Albània”, com la massacre de Pinochet a Xile el 1987) consistirien a aixecar tallafocs als veïns i més connectats financerament amb Grècia: sobretot Xipre (que precisament ha abandonat fa poc el control de capitals), però també Romania i Bulgària i, ja fora de la UE, Macedònia. Les filials dels bancs hel·lens en aquests països serien nacionalitzades. Però també les economies del sud de l'euro preocupen Brussel·les, sobretot Portugal i Espanya: les conseqüències d'aquest corralito ja es podran notar avui als mercats i en el deute perifèric. Goldman Sachs augura que la prima de risc espanyola i italiana es podria disparar fins als 350 o 400 punts si Grècia acabés sortint de l'euro. De Guindos, però, assegura que “Espanya està perfectament preparada”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia