Economia

Tsipras manté la pugna

El govern de Syriza no retira el referèndum i continuarà fent campanya pel no tot i l'amenaça de ‘Grexit'

L'Eurogrup es nega a negociar res més fins diumenge, però el BCE no tanca del tot l'aixeta als bancs

Els canvis sobtats del primer ministre grec causen estupor a Brussel·les

Mai ningú no havia aguan­tat un estira-i-arronsa a la troica fins al final. Tot i el cor­ra­lito i la fallida tècnica en què es troba Grècia, després del seu impa­ga­ment a l'FMI i de la fi del segon res­cat, Ale­xis Tsi­pras man­tindrà final­ment el referèndum d'aquest
diu­menge i seguirà fent cam­pa­nya pel no. “Els que diuen que votar no sig­ni­fica sor­tir de l'euro estan men­tint, no vol dir tren­car amb Europa sinó tor­nar a l'Europa dels valors”, va refer­mar-se ahir el pri­mer minis­tre hel·lè, des­men­tint els rumors sobre la can­cel·lació de la con­sulta. El govern de Syriza accep­ta­ria ara l'oferta que els cre­di­tors li havien fet diven­dres, abans que Tsi­pras fes sal­tar les nego­ci­a­ci­ons pels aires con­vo­cant el ple­bis­cit.

Però la ren­dició de Tsi­pras arriba massa tard i ja no és creïble: a Brus­sel·les aquests cops de volant i girs de 180 graus gene­ren estu­por i màxima des­con­fiança. En només cinc dies, el pre­mier hel·lè ha pas­sat de tit­llar de “xan­tatge” i “humi­li­ació a tot un poble” la pro­posta de la troica a empas­sar-se-la intro­duint-hi només algu­nes con­di­ci­ons, molt menors: bàsica­ment, man­te­nir un des­compte espe­cial del 30% de l'IVA per a les illes i pror­ro­gar fins la tar­dor la tiso­rada al sis­tema de pen­si­ons, amb l'endar­re­ri­ment de l'edat de jubi­lació i la fi de les aju­des a les pen­si­ons més bai­xes, segons la carta sig­nada per Tsi­pras i fil­trada al Finan­cial Times. Però Ale­ma­nya es va afa­nyar a res­pon­dre nein. “Ara hi ha rumors que es podria can­cel·lar el referèndum, això no és seriós, ningú no entén per què el govern grec està por­tant el seu poble a aquesta situ­ació, estem atònits”, es va quei­xar Wolf­gang Schäuble, el seu minis­tre de Finan­ces.

Merkel vol comp­tar els vots i no pensa moure ni un dit fins diu­menge. L'Euro­grup va tan­car ahir files amb la can­ce­llera i va fer seva l'estratègia, molt arris­cada, de jugar-s'ho tot a la carta del sí. Després d'una enèsima reunió (la setena ja, en només dues set­ma­nes!), en una tele­con­ferència que només va durar una hora, els 19 minis­tres de Finan­ces de l'euro van deci­dir atu­rar fins després del referèndum el ter­cer res­cat que ha dema­nat Grècia (uns 29.100 mili­ons d'ajuda, exclu­si­va­ment per pagar els seus ven­ci­ments de deute fins el 2017).Merkel ha impo­sat la seva línia dura i els governs euro­peus estan redo­blant la seva cam­pa­nya a favor d'un sí diu­menge que faci caure Tsi­pras. La decepció i la ira dels cre­di­tors amb el líder de Syriza arriba a un nivell que sem­bla poc menys que impos­si­ble que siguin capaços de tor­nar a asseure's a la mateixa mesa de nego­ci­ació sense arri­bar a les mans. I el referèndum de dis­sabte els dóna l'opor­tu­ni­tat de matar dos ocells d'un mateix tret.

Kazi­mir, el més dur

El més con­tun­dent pres­si­o­nant els grecs va tor­nar a ser ahir el minis­tre de Finan­ces eslo­vac, Peter Kazi­mir. “Em temo que els bancs grecs no podran obrir amb l'euro com a moneda si el referèndum de diu­menge acaba en un no”, els va aler­tar. I Merkel direc­ta­ment va defen­sar que la zona euro podria resis­tir sense pro­ble­mes un Gre­xit, que els altres 18 socis se'n sor­ti­rien i estan millor pre­pa­rats que el 2012 (espe­ci­al­ment Espa­nya). “Europa vol aju­dar Grècia, però no es pot aju­dar algú que no vol dei­xar-se aju­dar”, va adver­tir també el pre­si­dent del Con­sell Euro­peu, Donald Tusk. Aquest serà l'argu­ment amb que els cre­di­tors s'espol­sa­ran la seva res­pon­sa­bi­li­tat si s'acaba pro­duint un acci­dent.

I per si Tsi­pras no estigués prou acor­ra­lat ja, el Con­sell d'Europa (el d'Estras­burg, no el Con­sell Euro­peu) es va quei­xar també ahir que el referèndum de diu­menge no com­pleix els estàndards democràtics inter­na­ci­o­nals: segons el seu secre­tari gene­ral Thorb­jorn Jagland, no s'ha orga­nit­zat amb prou temps (només amb una set­mana i en cal­drien almenys dues) i la pre­gunta no és prou clara. L'única bona notícia per al govern de Syriza va ser ahir que el BCE va deci­dir no tan­car encara del tot l'aixeta a la banca hel·lena. Mario Draghi força la nor­ma­tiva i tot i que en teo­ria no pot finançar bancs que siguin insol­vents (i el sis­tema finan­cer hel·lè i el mateix Estat ho són, després de l'impa­ga­ment a l'FMI) no els reti­rarà encara la liqui­di­tat d'emergència, de 89.000 mili­ons d'euros, per no agreu­jar encara més el cor­ra­lito.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia