El moment econòmic

No és fàcil escriure sobre eco­no­mia en moments en què domina la política. Però cal fer-ho, tot i tenint en compte que els can­vis polítics tenen sem­pre con­seqüències econòmiques.
En tot cas, algu­nes refle­xi­ons sobre el moment econòmic
que estem vivint.

Per començar, una referència històrica. Fa 30 anys, el 1985, l'atur a Cata­lu­nya era el 22,35% de la població activa, per sobre de la mit­jana de l'Estat. Ara tenim una taxa d'atur al vol­tant del 18% i estem per sota de la mit­jana. L'índex de preus al con­sum, que fixa la inflació, era el 1985 del 8,1%, men­tre l'any pas­sat devia ser del 2%. Ales­ho­res sortíem d'una crisi glo­bal que havia començat el 1973 i que havia aca­bat el 1983 a Europa i un any més tard –el 1984– a casa nos­tra. Van venir ales­ho­res sis anys con­ti­nu­ats de crei­xe­ment econòmic, tot i que l'atur es man­tingué. No em nega­ran que hi ha un cert paral·lelisme amb la situ­ació actual: sor­tida d'una llarga crisi i atur angoi­xant, però un crei­xe­ment del con­sum, com hem pogut com­pro­var aquest Nadal, Cap d'Any i Reis. No estic dient que es repe­ti­ran ara els anys de bonança, però sí que el moment econòmic actual té pre­ce­dents. Els qui diuen que la crisi entre els anys 2008 i 2015 no en té, els recordo que la crisi 1973-1984 va supo­sar una recessió i uns dal­ta­bai­xos com­pa­ra­bles. Afe­gim-hi que ales­ho­res els tipus d'interès esta­ven pels núvols i que els preus puja­ven més de pressa que els sala­ris.

Ales­ho­res i ara tenim uns pro­ble­mes de fons que no hem solu­ci­o­nat: l'incre­ment de les desi­gual­tats econòmiques i soci­als –ja que la crisi ha afec­tat i afecta més les clas­ses mit­ja­nes que l'alta bur­ge­sia– i l'incre­ment de la pobresa, resul­tat en bona part d'una immi­gració que va arri­bar en anys bons i que ara tenim greus pro­ble­mes per inte­grar-la en els nivells d'ingres­sos mit­jans que tenim els cata­lans d'ori­gen. Tenim pro­ble­mes polítics, però també en teníem el 1985. El dic­ta­dor Franco havia mort deu anys abans i l'ano­me­nada tran­sició no es va poder qua­li­fi­car de democràtica fins al 1978. Per­so­nal­ment crec que els pro­ble­mes del nos­tre defectuós sis­tema democràtic patei­xen encara els 37 anys del fran­quisme. Si no arriba a ser per la nos­tra entrada al Mer­cat Comú el 1986, no m'estra­nya­ria gens que estiguéssim vivint un règim fal­sa­ment democràtic com pot ser
el que viuen ara els rus­sos, després de la llarga dic­ta­dura soviètica. Hi ha una cul­tura democràtica que no s'adqui­reix en pocs anys. Els cata­lans, per exem­ple, tenim una cul­tura empre­ne­dora que altres zones de l'Estat no tenen per raons d'experiència.

Els pro­ble­mes que tenim depe­nen en bona part de nosal­tres, però no tots. Men­tre escric aques­tes línies lle­geixo la forta baixa que han expe­ri­men­tat les bor­ses mun­di­als a causa de la pèrdua d'expec­ta­ti­ves de la Xina. Aquí els cata­lans no hi podem fer res. Però ser euro­peus en el sen­tit econòmic de la paraula ens asse­gura que el nos­tre futur està lli­gat al dels altres estats euro­peus. Amb la situ­ació geogràfica que té Cata­lu­nya, voler viure fora d'Europa sig­ni­fica enve­jar el Mar­roc o Egipte.