Opinió

DE MEMÒRIA

EL GAS DE PERE DURAN FARELL

«Amb alguns dels homes importants de la rebel·lió algeriana vam acabar essent grans amics»

Pere Duran Farell, l' empre­sari i pen­sa­dor poli­facètic apas­si­o­nat per la vida dels deserts que va crear Gas Natu­ral, un dia va expli­car que «quan (després de la inde­pendència d'Algèria, el 1962) anàrem a la pri­mera reunió que havíem con­cer­tat, i que fou amb un pied-noir, un francès nas­cut a Algèria, vam tro­bar el nos­tre inter­lo­cu­tor dego­llat!»

L'interès per la pos­si­bi­li­tat d'uti­lit­zar gas natu­ral com a nou input energètic per a les fàbri­ques cata­la­nes venia de lluny. Als anys 1940-50, Duran Farell, com altres engi­nyers-empre­sa­ris cata­lans lúcids d'aquell moment (com Vic­torià Muñoz Oms o Esteve Ter­ra­des), sen­tia que les res­tric­ci­ons en el sub­mi­nis­tra­ment elèctric eren un seriós obs­ta­cle per a l'eco­no­mia cata­lana. El seu objec­tiu, dins del grup Urquijo, on havia entrat a tre­ba­llar, fou crear una nova empresa per apro­fi­tar els salts d'aigua dels Piri­neus: Hidroelèctrica de Cata­lu­nya.

RENFE I GAS.

El pas següent, pen­sar en el gas. L'empresa Cata­lana de Gas uti­lit­zava hulla de les seves mines d'Astúries, però «sovint –seguim Pere Duran- l'auto­ri­tat gover­na­tiva embar­gava els car­re­ga­ments que arri­ba­ven al port de Bar­ce­lona per des­ti­nar-los a Renfe, con­si­de­rat un ser­vei més pri­o­ri­tari que el gas» i, d'altra banda, empresa esta­tal. Si no hi havia hulla, el gas es fabri­cava «a par­tir de fusta, draps vells o pinyols d'oliva».

Al 1960, però, Pere Duran des­cobrí el gas del Sàhara i l'ASSEMI, l'Asso­ci­a­tion Euro­a­fri­caine Minière et Indus­tri­e­lle, que tenia com a objecte superar el sis­tema colo­nial, també en el ter­reny econòmic (de fet, el 1959 s'havia publi­cat a Bar­ce­lona un lli­bre sin­gu­lar: El Sahara por la paz, de Marià Rubió i Tudurí, ja retor­nat de l'exili francès, on pro­po­sava una «Unió euro­me­di­terrània» per explo­tar con­jun­ta­ment les rique­ses del Sàhara).

Duran Farell, amb l'ASSEMI, començà a tre­ba­llar la pos­si­bi­li­tat d'extraure, cana­lit­zar i com­prar gas saharià. La situ­ació, però, no era fàcil, car eren els anys de les llui­tes per la inde­pendència d'Algèria. «Amb alguns dels homes impor­tants de la rebel·lió alge­ri­ana vam aca­bar essent grans amics. Quan feien el trànsit per Espa­nya, anant d'Alger a París, els aco­llia a casa meva. Aque­lla bona relació fou deci­siva per a la firma de l'excel·lent con­tracte de sub­mi­nis­tra­ment de GNL Sona­trach a Cata­lana de Gas, un cop Algèria va ésser inde­pen­dent.» De fet, avui, un dels dos gaso­duc­tes Magrib-Europa, entre els jaci­ments de gas del Sàhara i un port (Arzew) de la costa, és el GPDF, el gas­line Pere Duran Farell.

De moment, però, la inde­pendència alge­ri­ana va tallar –lite­ral­ment, ho hem vist més amunt- les nego­ci­a­ci­ons. Duran Farell, ales­ho­res, es fixà en el gas de Líbia, car el pre­si­dent De Gau­lle no el volia a França perquè el con­tro­lava la Stan­dard Oil nord-ame­ri­cana. Breu: el pri­mer gas liquat a –160º arri­bat el 1969 al port de Bar­ce­lona al vai­xell meta­ner Laietà fou gas libi.

MONO­POLI DRETÀ.

Aquest fet es produïa just abans que el coro­nel Gad­dafi prengués el poder a Líbia. Als anys següents, poca tran­quil·litat: «Afora –segueix Duran– teníem Gad­dafi -i una Algèria dige­rint la inde­pendència-, però a din­tre gaudíem de l'opo­sició bru­tal del Mono­poli de petro­lis, on s'atrin­xe­rava la dreta espa­nyola més radi­cal.»

Per exem­ple, la burocràcia madri­le­nya no auto­rit­zava la con­nexió de les empre­ses del cin­turó de Bar­ce­lona amb la xarxa de gas natu­ral. «Nosal­tres acabàvem con­nec­tant-les a la xarxa i, això sí, havent de pagar una multa.»

El 1973, però, Cata­lana de Gas, sota amenaça de naci­o­na­lit­zació, fou obli­gada pel govern de la dic­ta­dura espa­nyola a ven­dre la planta de rega­si­fi­cació a una empresa esta­tal.

El retorn de la democràcia, a par­tir de 1977-82, va obrir el pas a recu­pe­rar aque­lla planta (1994) i a l'expansió inter­na­ci­o­nal de la com­pa­nyia, que, des de 1992, s'ano­mena Gas Natu­ral.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia