Opinió

DE MEMÒRIA

La reivindicació burgesa del 54

La dictadura político-militar espanyola del 1939 fou, d'entrada, un intent de control burocràtic de processos d'importació, de producció i de distribució de tot, aliments, energia, vehicles, etc.

La dic­ta­dura político-mili­tar espa­nyola de 1939 fou, d'entrada, un intent de con­trol burocràtic dels pro­ces­sos d'impor­tació, de pro­ducció i dis­tri­bució (de tot: ali­ments, ener­gia, vehi­cles, etc), i d'estalvi-inversió (amb statu quo ban­cari fins al 1962). Aquests pro­ces­sos no esta­ven ori­en­tats ni pels mer­cats, ni pels plans. Esta­ven diri­gits per una maquinària esta­tal hiper­tro­fi­ada que anava gene­rant espe­cu­la­dors, nou-rics, bur­ge­sos sense ètica.

Bur­ge­sos com Manuel Ortínez o Joan A. Linati ho han expli­cat a les seves memòries. Linati escriu: “La guerra nos dejó a muc­has famílias des­tro­za­das, y abrió a otras –a los eter­nos vivi­do­res, a los eter­nos apro­vec­ha­dos- las puer­tas de esa pros­pe­ri­dad económica, para la que carecían de pre­pa­ración... La falta de actu­ación enérgica sobre esta gente, sobre este impor­tante pero en el fondo redu­cido grupo espe­cu­la­dor de altura, fue el máximo pecado del fran­quismo”. I, afe­geix per esvair dub­tes: “...No me refi­ero a este otro estra­perlo misérrimo, prac­ti­cado por pobre gente”. Els bur­ge­sos d'abans del 36 es des­mar­ca­ven dels grans espe­cu­la­dors, i sabien prou bé qui eren, quina pre­pa­ració tenien, i què neces­si­ta­ven.

El 1954, repre­sen­tants de sis orga­nit­za­ci­ons empre­sa­ri­als de Bar­ce­lona van cons­ti­tuir una pla­ta­forma amb 8 punts que resu­mien les rei­vin­di­ca­ci­ons. S'adreçaven al gover­na­dor civil de la província, que era, ales­ho­res, la màxima auto­ri­tat. Les sis orga­nit­za­ci­ons eren: la Cam­bra de Comerç i Nave­gació, la Cam­bra d'Indústria, l'Ins­ti­tut Agrícola Català de Sant Isi­dre, la Cam­bra Ofi­cial de la Pro­pi­e­tat Urbana, la Cam­bra Minera i la Soci­e­tat Econòmica d'Amics del País.

Els 8 punts de 1954 eren sen­sa­ci­o­nals. El punt 1 dema­nava “més publi­ci­tat als pro­jec­tes de llei i un ampli ter­mini d'infor­mació pública”. Donat que l'acti­vi­tat burocràtica de la dic­ta­dura sem­blava impa­ra­ble, millor conèixer-la abans, i tenir, després, més temps, durant la “infor­mació pública”, per a inten­tar modi­fi­car-ne alguns aspec­tes.

El punt 2: “Que no es dic­tin dis­po­si­ci­ons de caràcter fis­cal amb efec­tes retro­ac­tius”. La fis­ca­li­tat era, sem­bla, retro­ac­tiva!

Els tres punts següents es cen­tra­ven en l'ener­gia i les infra­es­truc­tu­res. El punt 3 pro­po­sava avançar en “l'elec­tri­fi­cació del Vuit fer­ro­vi­ari català”.

El punt 4 dema­nava que no hi hagués dis­cri­mi­nació: “Que hi hagi més equi­tat en la dis­tri­bució
de l'ener­gia elèctrica i s'eviti que les res­tric­ci­ons (elèctri­ques) a la zona cata­lana siguin des­pro­por­ci­o­na­des”.

El punt 5 era dedi­cat al port: “Que es doti Bar­ce­lona d'un dic sec”. Les ter­mi­nals d'aero­port ni s'olo­ra­ven. Només un punt
–el 6- era dedi­cat a l'ense­nya­ment, i, encara, molt modes­ta­ment: “Que es doti a Bar­ce­lona d'un edi­fici ade­quat per a l'Escola de Comerç”.

Els dos dar­rers punts eren més genèrics. El punt 7 feia: “Que es sim­pli­fi­quin el sis­tema fis­cal i els pro­ce­di­ments de recap­tació”.
Reducció de la tra­mi­tació burocràtica. No, menys impos­tos.

I el punt 8, en la mateixa direcció: reducció de l'inter­ven­ci­o­nisme. En con­cret: “Que s'atenuïn les inter­ven­ci­ons que difi­cul­ten la lli­ber­tat de comerç”. Car, el 1953, la floca de cotó arri­bada al port de Bar­ce­lona valia 30 pes­se­tes, i el Minis­teri de Comerç del govern espa­nyol la venia als fabri­cants cata­lans a 54 pes­se­tes.

trans­parència.

Una idea trans­ver­sal: els 8 punts dema­na­ven menys opa­ci­tat burocràtica, i posa­ven l'accent en els dos fac­tors de pro­ducció bàsics: les infra­es­truc­tu­res i els conei­xe­ments. (De moment només es va comp­tar amb un edi­fici per a una escola de comerç!)

Altres qüesti­ons que­da­ven apar­ca­des. Per exem­ple, la legis­lació de 1939-41 que donava la direcció dels afers indus­tri­als a l'Estat espa­nyol.

La lli­ber­tat d'indústria, per ins­tal·lar noves indústries, o tras­lla­dar o ampliar les exis­tents, no arri­ba­ria fins al 1963.

L'informe Moix

Els 8 punts reivindicatius de la plataforma burgesa de 1954 van ser reproduïts i saludats, amb un entusiasme contingut, a l'informe Moix de 1956. Aquest document, signat per Josep Moix i Regàs (Sabadell, 1898-Praga, 1973), exalcalde de Sabadell el 1936, i exministre el 1938, va ser la base de discussió del I Congrés del PSUC, celebrat prop de París. La idea de Moix era que existia un ampli ventall de sectors contraris a la dictadura franquista.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.