Ser mare, un risc laboral

Quant de temps fa que els polítics i els líders soci­als s'omplen la boca d'igual­tat, redis­tri­bució de fei­nes, revisió de rols, sos­tres de vidre? Anys i panys. Les solu­ci­ons inte­grals a tots aquests rep­tes, és a dir, els can­vis reals més enllà del volun­ta­risme d'alguns, són exas­pe­rant­ment len­tes. Per la pro­fes­sora de l'IESE Núria Chinc­hi­lla, tot i que la llei d'igual­tat aca­bada d'apro­var a Espa­nya és un "pri­mer pas", també és cert que "té mol­tes coses millo­ra­bles", com ara el fet que "pena­litza les actu­a­ci­ons injus­tes però no fomenta modi­fi­ca­ci­ons soci­als".

I és que les xifres són esfereïdores, fins al punt que la mater­ni­tat és el prin­ci­pal risc labo­ral per a la dona. Un estudi asse­gura que un 25% dels emba­ras­sos, un de cada qua­tre, acaba desem­bo­cant en l'aban­do­na­ment de la feina per part de la mare, en la majo­ria de casos per aco­mi­a­da­ment, però també pel mòbing que es pot mani­fes­tar a través de la reti­rada de res­pon­sa­bi­li­tats o l'arra­co­na­ment labo­ral en alguna de les seves múlti­ples for­mes, i fins i tot per una xan­tat­gista "reco­ma­nació" d'avor­ta­ment en casos extrems. Les sor­ti­des són limi­ta­des: un terç de les aco­mi­a­da­des o "invi­ta­des" a dei­xar la feina es fan autònomes, l'altre terç intenta bus­car una altra empresa més fle­xi­ble. La resta es queda a casa.

Chinc­hi­lla recorda que aquesta injustícia topa fron­tal­ment amb una altra rea­li­tat. En una mos­tra d'uns 1.000 direc­tius, el cri­teri més valo­rat (un 28%) a l'hora de triar una feina és, pre­ci­sa­ment, l'equi­li­bri entre vida labo­ral i per­so­nal, encara que el biaix és emi­nent­ment femení (un 36% de dones trien aquesta pre­missa men­tre que entre els homes només s'arriba a un 24% de la mos­tra). Per Chinc­hi­lla, està demos­trat que "la fle­xi­bi­li­tat aporta més pro­duc­ti­vi­tat i més moti­vació per part dels tre­ba­lla­dors". I mal­grat tot, les empre­ses sem­blen no pren­dre'n nota. Per això, la solució pas­sa­ria, segons l'experta, per l'obli­ga­to­ri­e­tat de com­plir una sèrie de nor­mes, una mena d'ISO de l'equi­tat labo­ral, que com­portés, per exem­ple, la neces­si­tat que l'empresa passés aquest test per acce­dir a un con­curs públic. Alhora, es podrien ins­ti­tuir exemp­ci­ons fis­cals i altres boni­fi­ca­ci­ons per fer atrac­tiva aquesta actu­a­lit­zació.

La pro­fes­sora de l'IESE lamenta que el cons­tant recanvi en els governs i la seva feina, plan­te­jada sem­pre a curt ter­mini, no per­met acce­le­rar la implan­tació d'aquests pre­cep­tes. "Cal que un líder polític, amb capa­ci­tat legis­la­tiva a escala espa­nyola, agafi el bou per les banyes" i impulsi una revo­lució com la que ha por­tat la pros­cripció del taba­quisme. "Fem tard, molt tard", asse­vera Chinc­hi­lla, que veu el 2010 com a horitzó màxim per a la mani­fes­tació efec­tiva que alguna cosa es mou en aquest àmbit. "Som davant d'un pro­blema d'eco­lo­gia humana que afecta no tan sols la família sinó la mateixa salut de les per­so­nes". Per pen­sar-hi...