Canviar el model productiu

Aquest 1 de Maig el podem cata­lo­gar de pri­mera gran cita post­pandèmia, sub­su­mits encara en aquesta síndrome d’aïlla­ment, de recança a reu­ni­ons i espais comuns. Serà per a nosal­tres el retro­ba­ment d’aquells llocs natu­rals de rei­vin­di­cació, de denúncia pública que tants èxits han por­tat a la classe tre­ba­lla­dora. Espais comuns per fer front de manera deci­dida i com­pro­mesa a rea­li­tats de necessària superació.

La situ­ació actual de l’esca­lada de preus, gene­rada per la cobdícia dels oli­go­po­lis energètics, ha por­tat Girona a un procés infla­ci­o­nari que fa que, des que va començar l’any, l’IPC a Girona hagi tri­pli­cat el que es va gene­rar en tot el 2021, fins al 10,5%. La manca de redis­tri­bució de la riquesa, i del mono­cul­tiu econòmic de sec­tors esgo­tats com el turístic, està gene­rant grans bos­ses de pobresa.

Cal apu­jar de manera urgent els sous. A la situ­ació de pobresa gene­rada per l’atur i la pre­ca­ri­e­tat, crisi rere crisi, actu­al­ment s’hi afe­geix la rea­li­tat de les tre­ba­lla­do­res i tre­ba­lla­dors pobres, gent que mal­grat tre­ba­llar a jor­nada com­pleta no pot afron­tar les neces­si­tats bàsiques de la vida quo­ti­di­ana i no pot arri­bar a final de mes. És ver­gonyós la pujada de preus des­pro­por­ci­o­nada en pro­duc­tes bàsics com l’ali­men­tació, la llum i el gas, quan encara tenim un pro­blema de preus i d’habi­tatge dels més alts d’Europa. Com a soci­e­tat no ens ho podem per­me­tre. El tre­ball ha dei­xat de ser garan­tia de poder viure amb dig­ni­tat. Igual­ment és fla­grant la rea­li­tat de la desi­gual­tat de gènere a la feina, la patro­nal ha nor­ma­lit­zat que les dones cobrin menys, donant menys valor a l’ocu­pació de sec­tors i tre­balls femi­nit­zats, com el del comerç, hos­ta­le­ria, les cures… I mal­grat l’impuls de l’obli­ga­to­ri­e­tat dels plans d’igual­tat a l’empresa, aquesta con­ti­nua amb poca sen­si­bi­li­tat i cores­pon­sa­bi­li­tat per erra­di­car la bretxa sala­rial. A Girona més del 90% de les empre­ses són peti­tes (menys de deu tre­ba­lla­dors), i els plans d’igual­tat no hi inci­dei­xen. Cal apel·lar a la res­pon­sa­bi­li­tat empre­sa­rial com un impe­ra­tiu social.

És neces­sari arti­cu­lar meca­nis­mes per repar­tir els guanys soci­al­ment gene­rats. Fer una aposta per aug­men­tar els sala­ris i per una fis­ca­li­tat justa. Cal una aposta clara de l’admi­nis­tració i de les patro­nals per incen­ti­var les millo­res en els sec­tors més tocats dels quals depèn l’eco­no­mia giro­nina. Hem de can­viar el model pro­duc­tiu cap a un de més just, amb menys desi­gual­tats, de més qua­li­tat.

A Girona s’ha de poder desen­vo­lu­par els pro­jec­tes de vida amb dig­ni­tat.