"Les balances fiscals no estan calculades"

Al Saló Goya del minis­teri, el secre­tari d'Estat d'Eco­no­mia i número 3 del PSC per Bar­ce­lona, David Vegara, ana­litza la situ­ació econòmica davant el 9-M.

A les por­tes de les elec­ci­ons tot­hom veu la situ­ació econòmica amb un dic­ci­o­nari dife­rent: crisi, recessió, desac­ce­le­ració... En què que­dem?
Vull recor­dar que al juny, quan només coneixíem que el pri­mer tri­mes­tre del 2007 creixíem al 4,1%, vam sor­tir amb una pre­visió per al 2008 del 3,3%, quasi un punt per sota. La desac­ce­le­ració estava pre­vista -i ho vam dir des del prin­cipi de la legis­la­tura- per la nor­ma­lit­zació en la cons­trucció resi­den­cial. Lògic en un país que cons­truïa més viven­des que França, Ale­ma­nya i Itàlia junts. Després de l'estiu coin­ci­dei­xen una desac­ce­le­ració als Estats Units, la crisi cre­ditícia per les hipo­te­ques sub­prime, l'aug­ment dels cere­als i del cru... Ens tro­bem en un moment de desac­ce­le­ració, però l'eco­no­mia espa­nyola està molt més ben pre­pa­rada que en qual­se­vol altra ocasió. Eli­mi­nar els cicles no és pos­si­ble, el que convé és tenir la capa­ci­tat de reac­ci­o­nar quan les coses van pit­jor.

I el millor és no fer res? Sabent que hi ha elec­ci­ons, ¿no és peri­llosa la paràlisi fins que es formi el nou govern?
És que dir que no s'ha fet res no és cert. Hem cres­cut el 3,7% en la legis­la­tura, amb 3 mili­ons d'ocu­pats i la taxa d'atur tres punts per sota d'on la teníem, amb l'aug­ment del salari mínim, l'aug­ment de les pen­si­ons mínimes, l'apro­vació de la llei hipo­tecària aba­ra­tint cos­tos, la segona rebaixa de soci­e­tats... Hi ha mesu­res que s'aca­ben de posar en marxa a prin­ci­pis del 2008, tot just fa 45 dies. I després de les elec­ci­ons hem anun­ciat la devo­lució de 400 euros.

¿És just que cobri els 400 euros algú de classe mit­jana i Manuel Pizarro?
La mesura dels 400 euros és pro­gres­siva, opor­tuna i mesu­rada. En un sis­tema fis­cal pro­gres­siu qui més té, més paga, i qui menys té, paga pro­por­ci­o­nal­ment. Si un té una base impo­sa­ble de 12.000 euros, deixa de pagar el 60% d'impos­tos que pagava. Per tant és una rebaixa impor­tant. Si un té una base impo­sa­ble de 120.000 euros, això suposa l'1% del que pagava. Per tant la mesura aug­menta la pro­gres­si­vi­tat. No com la del PP, que rebaixa 3 punts els mar­gi­nals dels que més gua­nyen, del 43% al 40%, i lla­vors a qui cobra 120.000 euros li rebaixa 3.000 o 4.000 euros. Tor­nar 400 euros és una mesura opor­tuna, perquè es pot fer imme­di­a­ta­ment si tenim la con­fiança el 9-M, i més en un entorn on hi ha famílies amb més difi­cul­tats des de fa alguns mesos per la pujada de les hipo­te­ques, dels ali­ments i del cru; i mesu­rada, perquè costa 5.000 mili­ons, no com altres que no se sap què cos­ten.

Al desem­bre el govern cen­tral ja va rebai­xar la pre­visió de crei­xe­ment del 3,3% al 3,1%. ¿Es revi­sarà de nou?
Sens dubte hi ha diferències entre la pre­visió feta al desem­bre pel govern i les que fan ara orga­nis­mes inter­na­ci­o­nals o fun­da­ci­ons pri­va­des. Però tant amb ris­cos a l'alça com a la baixa, el govern fa dues pre­vi­si­ons a l'any: al juny, quan es pre­senta el sos­tre de des­pesa, i al desem­bre, quan es pre­senta el qua­dre d'esta­bi­li­tat. La pro­pera revisió toca al juny.

Molts experts donen per fet un crei­xe­ment del 2,7% i alguns avi­sen que si cau al 2,5% es des­truirà ocu­pació.
A prin­ci­pis dels 90 es deia que si es crei­xia per sota del 3% no es cre­ava ocu­pació, però l'eco­no­mia del 2008 no és la de lla­vors, ha demos­trat que pot crear llocs de tre­ball i no només en la cons­trucció. La pre­visió és que man­tin­drem la cre­ació de llocs de tre­ball adme­tent la desac­ce­le­ració.

Tenint en compte que la inflació està dis­pa­rada al 4,3%, ¿manté el repte d'aca­bar el 2008 per sota del 3%?
Amb la inflació és impor­tant con­tex­tu­a­lit­zar, que no vol dir posar excu­ses. És indis­cu­ti­ble que una inflació per sobre del 4% no és satis­factòria. Però si el nos­tre dife­ren­cial des del nai­xe­ment de l'euro ha sigut de mit­jana l'1,1%, ara és l'1,2%. Perquè aquesta alça es dóna arreu i té dos noms: el preu del petroli i el dels cere­als. La zona euro té la inflació més alta des del 1997, i també Espa­nya. Al març o l'abril, però, començarà a bai­xar i a Espa­nya la inflació aca­barà el 2008 per sota del 3%.

A Cata­lu­nya hi ha la queixa que es perd poder adqui­si­tiu perquè, tot i el dife­ren­cial d'inflació (4,3%), les pen­si­ons aug­men­ten basant-se en l'IPC de tot l'Estat, que va ser del 4,2%.
Vist així aquest argu­ment no té límit... Alguns anys esta­rem per sobre, alguns per sota, i al final si mirem una sèrie llarga veu­rem una certa homo­geneïtat. També té a veure amb la caixa única de la segu­re­tat social i, com que no està en qüestió, el debat no aporta gaire.

Després de pre­su­mir del superàvit públic, ¿té por que ara arribi el PP i l'apro­fiti per pagar la rebaixa fis­cal?
Por, no. És cert, com diu el PP, que la recap­tació pels que cobren menys de 16.000 euros és d'entre 4.000 i 5.000 euros. Però suposo que no pre­te­nen que el que cobra 15.999 euros no pagui res i el de 16.000 pagui un 15%! No tin­dria sen­tit. Si és pro­gres­siu a par­tir de 16.001 euros costa 25.000 mili­ons, però les seves pro­pos­tes no aca­ben aquí. Hi ha 3.000 mili­ons més de rebaixa d'impost de soci­e­tats, 2.500 per a les dones tre­ba­lla­do­res... Tot ple­gat uns 30.000 mili­ons, que és la mei­tat de la des­pesa de tots els minis­te­ris. I el PP ha d'expli­car la segona part de la història, ¿què farà amb la des­pesa?

¿És com­pa­ti­ble que l'expre­si­dent d'una elèctrica sigui minis­tre d'Eco­no­mia al cap de només uns mesos?
Buff... Legal­ment suposo que sí. Hi ha una llei d'incom­pa­ti­bi­li­tats que en el seu cas s'hau­ria d'apli­car.

I seria ètic? ¿Tro­ba­ria ètic que fos Pizarro qui aprovés l'aug­ment de la tarifa elèctrica, per exem­ple?
Un ha de pen­sar que és en aquests casos que s'apli­ca­ria la llei d'incom­pa­ti­bi­li­tats. Lògica­ment, com menys incom­pa­ti­bi­li­tats hi hagi, molt millor. La llei està per a tots i l'ha de com­plir també un hipotètic minis­tre expre­si­dent d'una elèctrica.

¿I s'ima­gina que per pri­mer cop en la història l'eco­no­mia espa­nyola esti­gui gover­nada per un mili­o­nari?
Això ho hau­ran de deci­dir els ciu­ta­dans, ja valo­ra­ran si és el més con­ve­ni­ent o no. Nosal­tres tenim una clara pre­ferència per algú que ha dedi­cat 40 anys al ser­vei dels ciu­ta­dans com Pedro Sol­bes.

¿I no tenen por que entre els ciu­ta­dans cali més l'estil directe de Pizarro amb fra­ses com que "la inflació és l'impost dels pobres" o que "els diners estan millor a la but­xaca"?
Aquests mis­sat­ges poden ser molt mediàtics, però la gent després ana­litza què volen dir exac­ta­ment. El límit de l'argu­ment que els diners on millor estan és a la but­xaca dels con­tri­bu­ents és que no hi hagi impos­tos i per tant que no hi hagi ser­veis públics. I estic con­vençut que els ciu­ta­dans no com­par­tei­xen això. I que la inflació és l'impost dels pobres, doncs per això ens pre­o­cupa!

¿Es creu el tòpic que quan venen èpoques de vaques magres els votants es refu­gien en els par­tits de dre­tes?
L'experiència de Sol­bes prova que això és fals. Ara, quan sento res­pon­sa­bles del PP aler­tant que som davant la pit­jor crisi des de l'any 1935, sí que sem­bla un enfo­ca­ment que com pit­jor sigui millor per ofe­rir-se com a sal­va­dors.

Després del 9 de març el pri­mer repte serà el nou sis­tema de finançament.
Efec­ti­va­ment és un dels prin­ci­pals objec­tius del minis­teri d'Eco­no­mia. S'ha de modi­fi­car un sis­tema que s'havia qua­li­fi­cat de defi­ni­tiu però que s'ha d'ade­quar als nous Esta­tuts. Serà un repte i no serà un procés fàcil, perquè no ho és mai.

¿I quan sent que des de Cata­lu­nya s'aposta pel con­cert econòmic?
Aquí hi ha dos debats. Un és que l'Esta­tut no con­tem­pla el con­cert i, per tant, el debat sobre el finançament no es pot plan­te­jar en aquests ter­mes. És cert que alguns que no van recol­zar l'Esta­tut en el seu moment ara són els més exi­gents amb això i alguns que el van recol­zar ara pen­sen en una altra cosa i tin­drien ganes d'obrir un nou debat sobre el con­cert, que en aquests moments no és plan­te­ja­ble. El que cal és des­ple­gar l'Esta­tut. Ara, un debat dife­rent és que en ter­mes de tendència s'hau­ria d'inten­tar, via con­cert o pel règim gene­ral, que no es creïn diferències bru­tals en ter­mes de finançament per càpita. Aquest debat sí que s'ha d'afron­tar, sens dubte. El govern Zapa­tero serà el que reo­bri el debat del sis­tema de finançament que els que el van sig­nar ho van fer com si fos defi­ni­tiu.

Des de CiU i ERC però també el mateix pre­si­dent José Mon­ti­lla li exi­gei­xen publi­car les balan­ces fis­cals.
Nosal­tres sem­pre hem sigut par­ti­da­ris de la trans­parència i la prova d'això és que cap govern ha posat en mans dels estu­di­o­sos tanta infor­mació com aquest. S'ha arri­bat a tenir dos mètodes, no hi ha con­sens abso­lut, i els experts diuen que s'ha de sepa­rar això del finançament. És molt fàcil trans­me­tre mis­sat­ges sen­zills i sim­ples, par­lar d'espoli fis­cal... Però és bas­tant més com­pli­cat. Ima­gi­nem l'exem­ple de dues ciu­tats veïnes, una que té la indústria i els ser­veis i on la gent es dedica a tre­ba­llar, i l'altra on, per la seva pro­xi­mi­tat amb la platja, la gent es retira. Com que en el nos­tre sis­tema de pen­si­ons qui tre­ba­lla avui paga la pensió de qui es jubila avui, veuríem una balança fis­cal molt nega­tiva de la pri­mera ciu­tat cap a la segona. I això seria espoli fis­cal? No, perquè la gent cobra pel que ha cotit­zat. No sé quan esta­ran les balan­ces, però la intenció és posar en marxa el grup de tre­ball després de les elec­ci­ons.

Doncs ja sap que el cap de llista d'ERC, Joan Ridao, l'acusa de ser el guardià de les balan­ces fis­cals i de tenir ama­gada la clau al seu calaix.
Sí, al senyor Ridao li agrada molt això de les claus, tot el dia par­len de claus i em sem­bla que s'hi obses­si­o­nen una mica. Cal un debat seriós, i no un debat d'estar per casa. Les balan­ces no estan cal­cu­la­des. Em sorprèn que Ridao digui això el mateix dia que pre­senta l'estudi d'una fun­dació lli­gada a ERC, on pre­senta unes xifres a aquest res­pecte. Publi­quen unes balan­ces i alhora dema­nen que es publi­quin les balan­ces, o sigui que molta con­fiança no deuen tenir en els seus números. I això prova la com­ple­xi­tat del debat.

Com ha vis­cut la crisi de les infra­es­truc­tu­res a Cata­lu­nya des de Madrid?
És evi­dent que hi ha hagut difi­cul­tats i el govern ha dema­nat dis­cul­pes. Sem­pre amb l'opo­sició del PP, hem tin­gut un com­promís nota­ble, no només amb l'Esta­tut i amb la dis­po­sició addi­ci­o­nal ter­cera, sinó amb els pres­su­pos­tos. Aquesta set­mana s'han con­cre­tat inver­si­ons per quasi 750 mili­ons addi­ci­o­nals als 3.500 ja defi­nits als pres­su­pos­tos. És un 60% més del que l'Estat inver­tia el 2004. Adme­tent les difi­cul­tats, i espe­ci­al­ment en Roda­lies, estic con­vençut que amb el temps es veurà el resul­tat de les inver­si­ons.

¿El PSC hau­ria de tenir un grup propi al Congrés al marge del PSOE?
És un debat que li per­toca al PSC.

Ara que Sol­bes s'està reve­lant com a estre­lla als mítings, ¿l'imi­tarà en aquest rol David Vegara?
La veri­tat és que he per­dut bas­tant el con­trol de la meva agenda... Seré on em dema­nin que sigui.

Com porta l'eti­queta de minis­tra­ble pen­sant en la pro­pera legis­la­tura?
Ni es porta ni es deixa de por­tar. Jo crec que els eco­no­mis­tes m'ente­nen: per a un eco­no­mista la secre­ta­ria d'Estat d'Eco­no­mia és abso­lu­ta­ment apas­si­o­nant, des del punt de vista de com de satis­fe­tes estan les expec­ta­ti­ves és més que sufi­ci­ent...

Més que ser minis­tre d'Indústria?
Tot té interès. El més impor­tant ara és gua­nyar el 9-M, després ja es veurà quin govern fa Zapa­tero.