Economia

El suro, més sostenible

Treball ·

La Fundació Institut Català del Suro tanca el 2022 amb una aposta per minimitzar l’impacte de la indústria en el medi ambient

El departament d’R+D+I ha estat clau, amb 15 projectes amb 47 empreses i centres de recerca externs que hi col·laboren

La Fun­dació Ins­ti­tut Català del Suro (ICSuro) ha tan­cat el 2022 amb un impor­tant i clau procés d’auto­a­va­lu­ació enfo­cat a mini­mit­zar l’impacte social, ambi­en­tal i econòmic del sec­tor surer. Un tre­ball que par­teix de la sen­si­bi­li­tat ambi­en­tal per asso­lir tot el poten­cial de gestió de la surera cata­lana cap a un model pro­duc­tiu sos­te­ni­ble. En aquest sen­tit, les xifres, que l’enti­tat valora com a posi­ti­ves, par­len per si matei­xes, ja que recu­llen un incre­ment del 21% del nom­bre d’analítiques per a les indústries tapera i viti­vinícola rea­lit­za­des al Cork Cen­ter Labo­ra­tory res­pecte a l’any ante­rior i la rea­lit­zació del balanç del bé comú. Un tre­ball intens que se sosté en bona part en la tasca d’inves­ti­gació.

Durant el 2022, el depar­ta­ment d’R+D+I s’ha rea­fir­mat com un dels pun­tals de la fun­dació, tre­ba­llant en quinze pro­jec­tes amb socis de nego­cis de dotze països dife­rents i col·labo­rant amb 47 empre­ses i cen­tres de recerca externs. També s’ha fet for­mació a més de 300 per­so­nes dels àmbits de l’eno­lo­gia, la som­me­li­e­ria i el dis­seny i s’ha asses­so­rat una vin­tena de per­so­nes que han pre­sen­tat noves ini­ci­a­ti­ves rela­ci­o­na­des amb el suro.

Tres grans eixos

En aquest període, que ara s’ha tan­cat, l’Ins­ti­tut Català del Suro ha tre­ba­llat en tres eixos clau: els pro­jec­tes de recerca, tant en l’àmbit naci­o­nal com inter­na­ci­o­nal; els con­trols de qua­li­tat per a les indústries surera i viti­vinícola que presta el Cork Cen­ter Labo­ra­tory, i, final­ment, la comu­ni­cació i la for­mació per fer arri­bar arreu les pro­pi­e­tats úniques del mate­rial surer. També ha estat relle­vant el tre­ball de comu­ni­cació que es porta a terme per crear siner­gies i cons­ci­en­ciar de les tas­ques que es por­ten a terme. En aquest sen­tit, i a escala digi­tal, s’han rebut 16.700 visi­tes al web i, a més, s’ha incre­men­tat el nom­bre de segui­dors a totes les xar­xes soci­als de l’ ICSuro.

Tre­ball i com­promís

Un dels objec­tius que es tenen molt pre­sents és cons­ci­en­ciar sobre la demanda indus­trial de la matèria pri­mera. Aquest punt és impor­tant en vista de l’incre­ment dels incen­dis fores­tals. Una rea­li­tat que, i segons les dades, per­met ser opti­mista, per anar cap a una eco­no­mia sos­te­ni­ble. Albert Hereu, direc­tor de la Fun­dació Ins­ti­tut Català del Suro, explica que les dades de l’any pas­sat, basa­des en el que con­si­dera un model de gestió eficaç, són opti­mis­tes i ava­len que els pro­jec­tes de futur vagin en aquesta línia sobre la relació amb el medi ambi­ent: “Hem ence­tat un 2023 ple de rep­tes, com, per exem­ple, asso­lir tot el poten­cial de gestió de la surera cata­lana cap a un model pro­duc­tiu sos­te­ni­ble”, remarca, i hi afe­geix que “cal ade­quar la demanda indus­trial de la matèria pri­mera perquè pugui fer front a les ame­na­ces dels incen­dis fores­tals i al canvi climàtic”.

Un tre­ball i, a la vegada, un com­promís ètic, que es basa en un com­promís d’auto­e­xigència i, molt espe­ci­al­ment de trans­parència. En aquest sen­tit, Joan J. Puig, pre­si­dent de la Fun­dació Ins­ti­tut Català del Suro, valora que el sec­tor del suro és molt potent: “El sec­tor és més viu que mai i, amb l’exer­cici d’auto­e­xigència i trans­parència que repre­senta aquest pas enda­vant, volem trans­me­tre als nos­tres socis, col·labo­ra­dors i cli­ents el com­promís de la fun­dació, tant amb la tasca que fem com amb la manera com la des­ple­guem.”

Aquest dar­rer any, amb aquest exer­cici de trans­parència que vol reco­llir el balanç, s’ha vol­gut inci­dir espe­ci­al­ment, segons explica Joan J. Puig, en el com­promís que té tot el sec­tor surer no sols amb l’entorn natu­ral i pai­satgístic de la sureda i el seu model econòmic, sinó també amb el bé comú i l’ètica dels models que han de ser sos­te­ni­bles en el temps. “Par­lem d’una manera de fer que cre­iem que és el futur –diu Puig sobre aquesta aposta–, i estem segurs que ens aju­darà a acon­se­guir els nos­tres objec­tius sec­to­ri­als.”

Aposta per una economia circular

La Fundació Institut Català del Suro (ICSuro) ha recuperat, en col·laboració amb la Barcelona Wine Week, 4.500 taps de suro que es destinaran a projectes d’economia circular. L’objectiu és donar un nou ús a aquest suro que, malgrat haver complert la seva funció com a tap, conserva la majoria de propietats, com la resistència al pas del temps i l’aïllament tèrmic i acústic. Albert Hereu, director de la Fundació Institut Català del Suro, explica: “Amb projectes d’economia circular com l’Alcorke, que vol reutilitzar taps de suro, volem donar una sortida als milers de tones utilitzades que es generen anualment i que són l’únic element de la cadena de valor del suro que ara per ara no té una funció més enllà del seu compostatge.” Es tracta d’accions estratègiques com el reciclatge de taps, però també el càlcul de la petjada de carboni o l’aposta pel màrqueting per mitjà del disseny dels taps de suro, el sector surer treballa per reforçar la cultura del suro dins del sector vitivinícola i que els cellers vegin en el tap un aliat no només per aconseguir l’òptima evolució dels seus vins, sinó per augmentar la sostenibilitat dels seus productes. En aquesta línia, l’ICSuro ha participat en una jornada sobre ecodisseny i sostenibilitat del sector vitivinícola en aquesta BWW juntament amb la Federación Española del Vino, Ecovidrio i el Grup Freixenet.

L’efecte positiu del suro en els vins escumosos

J. Trillas

L’any 2022 ha estat també el del tancament d’un projecte de cinc anys. L’objectiu era determinar l’evolució de la permeabilitat a l’oxigen al llarg de les diferents condicions de fabricació dels taps de suro i l’efecte d’aquest paràmetre en el vi tranquil i escumós. Per això s’han estudiat diverses variables en el procés de producció i fabricació, s’ha validat la rellevància del procés productiu dels taps de suro en la seva permeabilitat i en l’evolució del vi, i se n’ha determinat la influència en l’evolució dels vins tranquils i escumosos.

L’objectiu principal d’aquest estudi era corroborar si les diferències identificades en laboratori de l’assaig de permeabilitat a l’oxigen dels taps de suro es podien apreciar en el vi. L’assoliment d’aquest propòsit ha permès, d’una banda, validar el mètode d’anàlisi i, de l’altra, adquirir coneixement sobre el procés d’elaboració dels taps de suro i la seva influència en la permeabilitat a l’oxigen. El projecte GO-OTR va permetre identificar en l’àmbit del laboratori determinats paràmetres del procés productiu dels taps de suro com a factors importants en l’evolució de la seva permeabilitat. Aquest projecte es va crear gràcies a les investigacions generades durant el projecte GO-OTR, finançat per Grups Operatius de l’Associació Europea per a la Innovació (AEI), que va començar el 2017 i va acabar l’any 2020.

Segons Joan J. Puig, president de la Fundació Institut Català del Suro, el coneixement adquirit en l’àmbit de projectes ha permès afinar l’oferta del laboratori Cork Center i donar resposta a les necessitats reals dels cellers.

Un treball que, segons explica Albert Hereu, director de la fundació, ha ajudat a entendre millor el procés de transferència d’oxigen del tap de suro i el vi. Això ajudarà les empreses d’aquest sector a millorar el procés productiu d’elaboració de taps de suro per oferir les màximes garanties als cellers sobre el producte surer. A més de fer-los entendre que el tap de suro és una eina enològica que cal percebre com un aliat per aconseguir la millor versió del seu producte vitivinícola.Per tal de seguir les investigacions, la Fundació Institut Català del Suro (ICSuro), així com totes les empreses, van decidir començar un nou estudi a partir del coneixement generat.El projecte l’ha desenvolupat la Fundació Institut Català del Suro com a centre de recerca i coordinador del partenariat de quatre empreses elaboradores de taps de suro de Catalunya: J.Vigas i Manuel Serra, especialitzades en tap de suro natural, i Francisco Oller i TESA, que elaboren taps de suro aglomerats amb dos discos per a vi escumós.el ComitéChampagne i l’Instituto de Ciencias de la Vid y el Vino de la Universidad de la Rioja.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia