Economia

unió europea

Normes que ofeguen el camp

Burocràcia, exigències verdes, preus baixos i competència deslleial són les queixes dels pagesos

Brussel·les ha fet concessions com la retirada de la llei de pesticides o l’obligació de fer guaret

La ultradreta intenta capitalitzar l’enuig dels agricultors a quatre mesos de les eleccions europees

Brussel·les ha evitat fixar noves exigències mediambientals al sector davant les protestes

Excés de burocràcia, preus bai­xos, com­petència des­lle­ial de països de fora de la Unió Euro­pea (UE) i exigències medi­am­bi­en­tals difícils d’apli­car. Aquests són alguns dels prin­ci­pals motius de queixa de l’onada de pro­tes­tes dels agri­cul­tors que va començar a França i ràpida­ment s’ha escam­pat arreu d’Europa. Amb des­fi­la­des de trac­tors per les prin­ci­pals car­re­te­res i avin­gu­des de les capi­tals euro­pees, les rei­vin­di­ca­ci­ons dels page­sos tenen moti­va­ci­ons específiques segons el país. Per exem­ple, a Cata­lu­nya incor­po­ren deman­des per fer front als pro­ble­mes oca­si­o­nats per la sequera, men­tre que a Ale­ma­nya també és pro­blemàtica la fi de les exemp­ci­ons fis­cals al dièsel, una demanda que també fan seva els agri­cul­tors fran­ce­sos.

Ara bé, tot i les espe­ci­fi­ci­tats, els page­sos de tots els països tenen un punt en comú: apun­ten a les nor­mes comu­nitàries, que, en parau­les dels matei­xos page­sos, els “ofe­guen”. Les regles euro­pees que afec­ten la page­sia estan prin­ci­pal­ment reco­lli­des en la política agrícola comuna (PAC) i el Pacte Verd Euro­peu, l’estratègia del club comu­ni­tari per asso­lir la neu­tra­li­tat climàtica el 2050.

En els últims anys, la UE ha vol­gut impli­car més els page­sos en la tran­sició verda i això s’ha traduït en un incre­ment de les exigències medi­am­bi­en­tals. Per exem­ple, la revisió de la PAC apro­vada el 2021 també aug­men­tava la con­tri­bució del sec­tor a la tran­sició verda. Per exem­ple, va esta­blir paga­ments als agri­cul­tors i rama­ders que apli­ques­sin pràcti­ques bene­fi­ci­o­ses per al medi ambi­ent, els ano­me­nats eco­es­que­mes.

A banda d’ele­var els cos­tos, les noves exigències han fet aug­men­tar els tràmits admi­nis­tra­tius, la burocràcia i els con­trols. Amb les noves exigències, els petits agri­cul­tors cri­ti­quen que els han com­pli­cat rebre les sub­ven­ci­ons de la PAC, que són clau perquè puguin con­ti­nuar tre­ba­llant, espe­ci­al­ment en moments com­ple­xos com l’actual. I són molts diners, els que estan en joc. El pres­su­post de la PAC per a l’Estat espa­nyol per al període 2021-2027 s’eleva a 47.724 mili­ons d’euros.

La intenció de la UE és que la pro­ducció agrícola sigui més sos­te­ni­ble amb el medi ambi­ent, però, en un con­text d’aug­ment de les exigències, els agri­cul­tors euro­peus denun­cien que cada cop els costa més pro­duir. Els ele­vats cos­tos deri­vats de l’espi­ral infla­ci­o­nista com a con­seqüència de la invasió russa d’Ucraïna, la crisi energètica i la mateixa sequera els estan dei­xant sense ren­di­bi­li­tat, argu­men­ten. De fet, els preus pagats als agri­cul­tors han cai­gut més d’un 10% entre el 2022 i el 2023 en onze països de la UE, segons un estudi. Només han pujat a Grècia i Xipre, impul­sats pels ingres­sos deri­vats de l’aug­ment en la demanda d’oli d’oliva.

“El nos­tre temps també s’ha de tenir en compte a l’hora de deter­mi­nar un preu just”, va expres­sar la Coor­di­na­dora Euro­pea Via Cam­pe­sina, que també demana una dis­tri­bució “equi­ta­tiva” de les aju­des de la PAC. Els agri­cul­tors també han posat sota el focus els acords de lliure comerç que la UE pre­para amb dife­rents països i regi­ons, com el Mer­co­sur, Nova Zelanda o el Mar­roc. Rei­vin­di­quen que exi­gei­xin els cri­te­ris euro­peus a les impor­ta­ci­ons de països ter­cers per equi­li­brar la com­petència amb els pro­duc­tors locals.

Mer­co­sur, l’acord més polèmic

Entre els acords de lliure comerç, el del Mer­co­sur, l’aliança econòmica for­mada per l’Argen­tina, el Bra­sil, el Para­guai i l’Uru­guai, és el més polèmic. Ja fa dues dècades que l’acord de lliure comerç amb aquests països s’està nego­ci­ant, però la polèmica que l’envolta fa que esti­gui lluny d’apro­var-se. El pacte es va tan­car el 2019, però mai s’ha rati­fi­cat, per la qual cosa no està en vigor. La nega­tiva ve prin­ci­pal­ment de la part euro­pea, que al·lega aspec­tes medi­am­bi­en­tals, però també una amenaça com­pe­ti­tiva amb els agri­cul­tors euro­peus.

Ara bé, les reticències entre els Vint-i-set no són unànimes. Si bé França ja ha expres­sat la seva opo­sició a l’acord, amb fins i tot el pre­si­dent francès, Emma­nuel Macron, asse­gu­rant que “no bene­fi­cia a ningú”, Ale­ma­nya i l’Estat espa­nyol estan a favor del trac­tat. Segons dades del govern de l’Estat, les expor­ta­ci­ons esta­tals crei­xe­rien un 37% si se signés l’acord de lliure comerç amb el Mer­co­sur.

Si bé és dels més polèmics, el del Mer­co­sur no és l’únic acord al qual apun­ten els agri­cul­tors, que es quei­xen d’inco­herència entre les exigències en la legis­lació euro­pea i en els acords inter­na­ci­o­nals. Els page­sos també recla­men que s’atu­rin acords de lliure comerç amb Xile, Kenya, Mèxic, l’Índia o Austràlia.

Davant les rei­vin­di­ca­ci­ons dels page­sos, la Comissió Euro­pea ha fet diver­ses ces­si­ons. Entre les prin­ci­pals mesu­res de l’exe­cu­tiu comu­ni­tari hi ha la sus­pensió durant un any de l’obli­gació de fer gua­ret, és a dir, de dei­xar repo­sar un ter­reny sense plan­tar-hi res, per rebre sub­ven­ci­ons. La norma comu­nitària obliga a dei­xar el 4% de les fin­ques de con­reu de més de 10 hectàrees en gua­ret –les més peti­tes d’aquesta mida no hi estan obli­ga­des–. Ara bé, amb la sus­pensió durant el 2024 Brus­sel·les con­si­de­rarà que com­plei­xen el requi­sit per rebre els ajuts de la PAC els page­sos que conreïn cul­tius fixa­dors de nitro­gen com ara llen­ties, pèsols o faves i/o cul­tius inter­me­dis en el 7% de les seves ter­res. Els cul­tius inter­me­dis són plan­tes que crei­xen entre dos cul­tius prin­ci­pals i poden ser­vir com a far­ratge per als ani­mals o com a adob verd.

L’onada de pro­tes­tes també ha forçat la Comissió Euro­pea a fer marxa enrere en la llei per reduir l’ús de pes­ti­ci­des. La pre­si­denta de l’exe­cu­tiu comu­ni­tari, Ursula von der Leyen, va anun­ciar la reti­rada de la pro­posta de llei que plan­te­java objec­tius vin­cu­lants a cada estat i al con­junt de la UE. L’objec­tiu era reduir en un 50% en el con­junt del club comu­ni­tari l’ús i el risc dels pla­gui­ci­des químics i l’ús dels pla­gui­ci­des més peri­llo­sos el 2030. També pre­veia la pro­hi­bició total d’aquests pro­duc­tes en zones sen­si­bles, com els espais urbans verds i les àrees Natura 2000, la xarxa euro­pea d’espais natu­rals pro­te­gits.

Ja abans de les pro­tes­tes dels agri­cul­tors, el pro­jecte de llei per reduir l’ús de pes­ti­ci­des estava envol­tat de polèmica. Amb l’opo­sició del sec­tor agrícola, el Par­la­ment Euro­peu va rebut­jar la norma l’any pas­sat i els estats mem­bres –cole­gis­la­dors amb la cam­bra comu­nitària– havien estat incapaços d’avançar en l’expe­di­ent. Això con­dem­nava la mesura a l’oblit i, en l’anunci de la reti­rada, Von der Leyen va adme­tre que la llei s’havia con­ver­tit en un “símbol de pola­rit­zació”.

Més recent­ment, Brus­sel·les va evi­tar fixar per al sec­tor agrícola una xifra de reducció de les emis­si­ons. Amb les obli­ga­ci­ons medi­am­bi­en­tals com a ban­dera en la bata­lla dels page­sos, la Comissió Euro­pea es va des­dir d’esta­blir noves exigències al sec­tor en la pro­posta per reta­llar en un 90% les emis­si­ons de CO2 el 2040 res­pecte al 1990. Mal­grat que en alguns esbor­ranys sí que s’impo­sava que el sec­tor hagués de reduir en un 30% les emis­si­ons el 2040, la Comissió Euro­pea va aca­bar optant per dei­xar-la fora de la pro­posta final.

Pel que fa a l’impacte de les impor­ta­ci­ons ucraïneses deri­va­des de la sus­pensió dels aran­zels, l’exe­cu­tiu comu­ni­tari ha pro­po­sat ampliar un any més les sal­va­guar­des introduïdes després de les pro­tes­tes dels agri­cul­tors a països veïns com Polònia o Hon­gria. Con­cre­ta­ment, Brus­sel·les ha posat sobre la taula un meca­nisme de cor­recció en cas que les impor­ta­ci­ons ucraïneses afec­tin els mer­cats d’un o més d’un país de la UE.

S’estava ges­tant des d’abans de l’onada mas­siva de pro­tes­tes. Al dar­rere de la lluita dels agri­cul­tors euro­peus hi ha infi­ni­tat d’orga­nit­za­ci­ons, però hi ha en joc la capi­ta­lit­zació política de la ira del camp euro­peu. La ultra­dreta, que fins ara pro­ta­go­nit­zava en soli­tari la bel·ligerància con­tra les polítiques ver­des, s’ha llançat de ple a la bata­lla per con­tro­lar les pro­tes­tes dels page­sos.

A menys de qua­tre mesos per a les elec­ci­ons euro­pees, el Par­tit Popu­lar Euro­peu (PPE) ha inten­tat entrar en la pugna i ha dema­nat rebai­xar les ambi­ci­ons ver­des. Davant unes enques­tes que apun­ten a un aug­ment de la ultra­dreta, el gest dels popu­lars busca seduir els agri­cul­tors, moles­tos amb les exigències ver­des, i els des­con­tents amb la tran­sició ecològica. Ara bé, s’enfronta a les mesu­res impul­sa­des per una Comissió Euro­pea lide­rada per un dels seus, l’ale­ma­nya Ursula von der Leyen.

Amb l’agenda verda de la qual ha fet ban­dera durant aquesta legis­la­tura, Von der Leyen, que aspira a un segon man­dat com a pre­si­denta de la Comissió Euro­pea, ha estat en oca­si­ons més a prop dels Verds que dels demo­cra­ta­cristià. De fet, l’ale­ma­nya s’enfronta a molta opo­sició dins del PPE. La més des­ta­cada va ser la polèmica per la llei de la res­tau­ració de la natura. El pre­si­dent dels popu­lars al Par­la­ment Euro­peu, Man­fred Weber, va ser el més ferm opo­si­tor a la norma que busca pro­te­gir i recu­pe­rar eco­sis­te­mes.

Les pro­tes­tes han sumat, així, més lle­nya a una agenda verda que ja estava en qüestió i que, de fet, es pre­veu que sigui un dels prin­ci­pals temes de debat en la cam­pa­nya elec­to­ral euro­pea. Si fa uns anys Europa va viure una onada verda que va impul­sar els par­tits eco­lo­gis­tes en alguns dels prin­ci­pals països euro­peus, com Ale­ma­nya o França, ara aques­tes for­ma­ci­ons no estan pas­sant pel seu millor moment en ter­mes elec­to­rals. Tant és així que, ara per ara, les enques­tes pre­ve­uen que el grup dels Verds al Par­la­ment Euro­peu cai­gui fins a ser la sisena força amb 44 repre­sen­tants, 27 menys que en l’actual legis­la­tura.

Amb la UE bus­cant el lide­ratge en la cursa climàtica, ara el club comu­ni­tari ha de deba­tre com con­ti­nuar apli­cant unes polítiques que, per a alguns sec­tors, comen­cen a ser incòmodes. L’agenda verda està en qüestió, pre­ci­sa­ment per una pre­missa que la Comissió Euro­pea ha repe­tit en mol­tes oca­si­ons aquesta legis­la­tura: que la tran­sició ecològica no deixi ningú enrere. Una idea que els agri­cul­tors recla­men que també s’apli­qui al camp euro­peu.

10
per cent
han caigut els preus agrícoles a onze països de la Unió Europea entre el 2022 i el 2023.
47.724
milions
d’euros hi ha assignats a l’Estat espanyol en la PAC 2021-2027.

La sequera, el tret específic de l’agricultura i la ramaderia a Catalunya

Anna Balcells

Com la resta dels seus homòlegs europeus, els pagesos i els ramaders catalans reclamen mesures que els permetin continuar vivint de la seva feina de manera digna i no veure’s abocats a abandonar les seves explotacions. En aquest sentit, critiquen mesures i normatives imposades per Brussel·les i les administracions estatal i autonòmica que consideren que amenacen la continuïtat del sector. Amb la pressió de les últimes setmanes, les instàncies europees, l’espanyola i la catalana s’han compromès a suavitzar algunes de les normes més polèmiques.

En general, els agricultors catalans han fet sentir la seva veu contra el reguitzell de tràmits burocràtics que alenteixen i encareixen la feina, com ara el quadern de camp digital, especialment complicat per als productors de més edat; contra la nova política agrària comuna (PAC) i l’instrument que la vehicula–el pla estratègic espanyol de la PAC– per la imposició d’altres normatives perjudicials, com ara reservar un 4% de les terres de conreu al guaret, i l’eliminació de diverses ajudes. I es queixen, sobretot, que s’obri les portes a la competència deslleial de països tercers –que utilitzen mà d’obra més barata i que no estan subjectes al compliment dels requisits fitosanitaris exigits als comunitaris– i que no s’afrontin els elevats costos de producció, que posen en perill la viabilitat de les explotacions. La pujada de preus de l’electricitat, els fertilitzants i els carburants i la venda per sota del cost de producció contribueixen a la situació d’ofec del sector, que reclama també reforçar la incorporació de joves per garantir el relleu generacional al camp i a les explotacions ramaderes.

Tot aquest quadre de l’agricultura es veu agreujat per la persistent falta de pluges al nostre país.

Les àrees més poblades de Catalunya van entrar en emergència per sequera a principis d’aquest mes. Sumats als que ja es trobaven en aquesta situació des de feia setmanes –37 localitats del Baix Camp i de l’Alt Empordà–, els afectats són 202 municipis i més de 6 milions d’habitants. El pla especial per combatre la sequera a Catalunya imposa reduccions de consum també a la indústria i l’agricultura. Davant les queixes, la Generalitat s’ha compromès aquest mes a estudiar la flexibilització d’algunes restriccions d’aigua aplicades a agricultors i ramaders. L’objectiu, segons l’administració, és poder ajustar aquestes restriccions “als llindars de viabilitat de les explotacions agrícoles i ramaderes”.

En el cas dels agricultors, el govern ha anunciat que estudiarà “flexibilitzacions” en l’accés a l’aigua per a les explotacions que hagin dut a terme millores en el reg, i noves ajudes per fer front a les possibles pèrdues. En aquest sentit, s’obre a indemnitzar econòmicament –amb fins a un 80% de les pèrdues valorades en condicions reals– els productors agraris que hagin estat afectats per restriccions d’aigua.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia