Sarkozy dóna quatre mesos al Principat per sortir de la llista de paradisos fiscals

El pre­si­dent francès i copríncep d’Andorra, Nico­las Sarkozy, ha donat recent­ment un ultimàtum de qua­tre mesos a Andorra per forçar un canvi d’acti­tud pel que fa a les refor­mes del seu sis­tema ban­cari. Sarkozy, que dies enrere va enviar un por­ta­veu a entre­vis­tar-se amb els repre­sen­tants polítics andor­rans, vol que el Prin­ci­pat mos­tri una volun­tat més ferma en la revisió del sis­tema. L’objec­tiu és la sor­tida del Prin­ci­pat de la llista de para­di­sos fis­cals de l’OCDE.

La demanda de Sarkozy ha cai­gut com un cop de mall sobre la vida política del Prin­ci­pat, on hi ha con­vo­ca­des unes elec­ci­ons gene­rals per al 26 d’abril. El pri­mer efecte de l’ultimàtum de Sarkozy ha estat la reti­rada de l’actual cap de govern, Albert Pin­tat, de la car­rera elec­to­ral i les pug­nes per pren­dre’n el relleu, que ara apun­ten al retorn de Marc Forné. Pin­tat, que era el can­di­dat del Par­tit Libe­ral d’Andorra (PLA) fins fa cinc dies, ha anun­ciat que no es pre­senta per dedi­car-se, els mesos que li que­den al cap­da­vant de l’exe­cu­tiu, a convèncer París que s’està en el bon camí per sor­tir de la llista de l’OCDE sense estar con­di­ci­o­nat per la bata­lla elec­to­ral.

La reacció s’ha produït dies després que el repre­sen­tant enviat per Sarkozy a Andorra, Chris­tian Frémont, anunciés a Pin­tat que el copríncep francès exi­geix l’adopció de mesu­res imme­di­a­tes per aca­bar amb la situ­ació i, entre aques­tes, va pro­po­sar l’apro­vació d’una llei tem­po­ral que asse­guri els inter­can­vis d’infor­mació homo­lo­gats pels estàndards de l’OCDE. Frémont ha adver­tit que si no es fan pas­sos més ferms hi ha el risc de “san­ci­ons” per part de la comu­ni­tat inter­na­ci­o­nal. “Si no es fa res –ha remar­cat Frémont– hi haurà san­ci­ons i serà molt greu; és just el que cal evi­tar”.

França, cons­ci­ent del moment elec­to­ral que viu el Prin­ci­pat, vol obte­nir un com­promís dels dife­rents grups par­la­men­ta­ris i els nous can­di­dats que es batran a les urnes a finals d’abril. D’aquesta manera, Frémont va pro­po­sar que sigui la pri­mera tasca del nou govern votar una llei pro­vi­si­o­nal que per­meti a Andorra infor­mar els prin­ci­pals països euro­peus de les dades bancàries i econòmiques del país.

Reunió del G-20
La severa advertència del copríncep francès es pro­du­eix abans de la pro­pera reunió del G-20 el 2 d’abril al Regne Unit, on un dels temes de debat serà pre­ci­sa­ment la situ­ació dels para­di­sos fis­cals. Aquesta dis­cussió aboca Sarkozy a una situ­ació para­do­xal en haver de com­plir el seu com­promís per posar remei a aquest con­flicte quan, al mateix temps, és cap d’Estat d’Andorra, un dels països euro­peus per­ma­nent­ment en el punt de mira, al cos­tat de Liech­tens­tein i Mònaco.

Les exigències de Sarkozy, però, han topat amb el dis­curs d’un Pin­tat que es mos­tra con­vençut que Andorra ja fa temps que està en el bon camí per sor­tir de la llista, de manera, segons l’opinió del cap de govern, que el que cal és convèncer Europa de l’efecte de les mesu­res en les quals ja s’està tre­ba­llant. Després d’escol­tar Frémont, Pin­tat va mani­fes­tar que la volun­tat d’Andorra no és la de “crear cap difi­cul­tat al nos­tre copríncep [en referència a Sarkozy]”, però, amb tot, va subrat­llar que no és par­ti­dari de la llei pro­vi­si­o­nal que pro­posa França, sinó d’acon­se­guir sor­tir de la llista seguint el full de ruta i el model que mar­qui l’exe­cu­tiu andorrà.

Andorra ha lle­git l’ultimàtum de Sarkozy amb certa hos­ti­li­tat. El mateix Albert Pin­tat ho dei­xava veure en unes decla­ra­ci­ons on lamen­tava que “no pot ser que en un món modern ens vin­gui amb pos­si­bles ame­na­ces a un país com Andorra, que, cre­iem, porta la via cor­recta per sor­tir de la llista”. De moment, la resta de for­ma­ci­ons polítiques han decla­rat la neces­si­tat de refor­mes, encara que no hi ha un con­sens sobre el model que con­vin­dria seguir. Ara per ara, totes les for­ces polítiques amb repre­sen­tació són defen­so­res del secret ban­cari o, almenys, d’obte­nir con­tra­pres­ta­ci­ons a canvi d’even­tu­als refor­mes. Només Els Verds en volen l’eli­mi­nació.