Un imperi energètic

L'empresa Lukoil és la petro­li­era pri­vada més gran de Rússia i la segona del món quant a les reser­ves com­pro­va­des de cru i de gas, rere la nord-ame­ri­cana Exxon­Mo­bil. Lukoil extreu un 2,3% del petroli mun­dial, sobre­tot a la Sibèria Occi­den­tal i també al Kazakhs­tan, Egipte, l'Azer­baid­jan, l'Aràbia Sau­dita, Veneçuela, Colòmbia, l'Iraq i l'Uzbekis­tan, entre altres països.

A Rússia, Lukoil, que con­trola un 18,6% de l'extracció de petroli del país, és l'empresa del sec­tor que té més ingres­sos i només és superada, en ter­mes de pro­ducció, per l'empresa esta­tal Ros­neft.

Els acci­o­nis­tes més impor­tants de Lukoil són el seu pre­si­dent i prin­ci­pal pro­pi­e­tari, Vaguit Alekpérov, que pos­se­eix un 20% de les acci­ons; el vice­pre­si­dent, Leo­nid Fedun, que té gai­rebé un 10% dels actius (d'aquesta manera, els dos direc­tius tenen el con­trol de l'empresa), i la nord-ame­ri­cana Cono­coP­hi­llips, amb el 20% de les acci­ons. Segons dades de Lukoil, el 4% de les acci­ons es tro­ben en mans de per­so­nes físiques i jurídiques rus­ses i la resta es comer­cien a la borsa, tant a Rússia com a l'estran­ger.

La Fis­ca­lia Anti­cor­rupció de l'Estat espa­nyol sosté en l'escrit d'acu­sació de l'ano­me­nada Ope­ració Vespa, pre­sen­tat el 28 d'octu­bre pas­sat, que el ciu­tadà georgià Zak­har Kalai­xov, detin­gut i con­si­de­rat el màxim res­pon­sa­ble dels 12 pre­sump­tes mem­bres de la màfia russo-geor­gi­ana ins­tal·lada a Espa­nya, és pro­pi­e­tari "d'una part sig­ni­fi­ca­tiva de les soci­e­tats més grans rus­ses del petroli, és a dir, l'empresa Lukoil". La Fis­ca­lia Anti­cor­rupció demana a Kalai­xov 12 anys i 2 mesos de presó i una multa que supera els 32 mili­ons d'euros per delic­tes d'asso­ci­ació il·lícita i blan­queig de diners. La premsa de Mos­cou, amb tot, des­co­neix qui­nes són les acci­ons con­tro­la­des per Kalai­xov.

Vaguit Alekpérov va néixer fa 58 anys a l'Azer­baid­jan, una república del Cau­cas de l'ales­ho­res Unió Soviètica molt rica en petroli, i va fer els pri­mers pas­sos en el món del cru com a ope­ra­dor de per­fo­ra­do­res al mar Caspi. Al final dels 80 va tre­ba­llar a la Sibèria Occi­den­tal com a direc­tor gene­ral de Koga­lim­nef­te­gaz i Mikhaïl Gor­bat­xov, l'últim líder de l'URSS, el 1990 el va nome­nar vice­mi­nis­tre d'Indústria de Gas i Petroli.

Nata­lici en era soviètica
Els orígens de Lukoil també es remun­ten als temps soviètics, el novem­bre del 1991, quan un mes abans de la dis­so­lució defi­ni­tiva de l'URSS es va crear per decret l'empresa esta­tal Lan­gue­pa­sU­raiKo­ga­lim­neft (que més enda­vant pas­sa­ria a dir-se Lukoil). Alekpérov va saber bene­fi­ciar-se de les pri­va­tit­za­ci­ons i del buit de poder poste­ri­ors a la cai­guda de l'URSS i es va con­ver­tir en el pre­si­dent de la petro­li­era Lukoil. Segons la revista For­bes, actu­al­ment és el 56è home més ric del món i el 8è de Rússia, amb una for­tuna de gai­rebé 10.000 mili­ons d'euros.

A diferència d'altres oli­gar­ques que van caure en desgràcia durant els pri­mers anys de pre­sidència de Vladímir Putin, com l'expro­pi­e­tari de la petro­li­era Iukos, Mikhaïl Kho­dorkovski, que com­pleix una pena de 8 anys de presó a Sibèria per frau fis­cal i evasió d'impos­tos, Alekpérov va saber man­te­nir una bona relació amb el Krem­lin quan va veure que també podia ser el blanc de la nova política del suc­ces­sor de Borís Ielt­sin. Aquesta set­mana es pre­veu que Alekpérov formi part de la dele­gació russa que acom­pa­nya el pre­si­dent Dmi­tri Medviédiev en la seva gira per l'Amèrica Lla­tina.

El 2007 Lukoil va pro­duir 96,64 tones de petroli, un 1,4% més que l'any ante­rior, i la pro­ducció de gas (sec­tor al qual va acce­dir el 2005 amb l'explo­tació d'un jaci­ment a l'extrem ori­ent rus i després va esten­dre's cap a l'Uzbekis­tan i l'Azer­baid­jan) va ser de 16.397 mili­ons de metres cúbics.

Lukoil té sis refi­ne­ries en ter­ri­tori rus i tres més a Ucraïna, Bulgària i Roma­nia, i té gaso­li­ne­res en 24 països del món. Aquesta empresa petro­li­era té pre­vist l'1 de desem­bre tan­car un acord (pel qual ha dema­nat un crèdit de 1.800 mili­ons de dòlars a l'enti­tat russa Vneixko­nom­bank) amb la com­pa­nyia ita­li­ana ERG per crear una empresa mixta que ges­ti­o­narà una impor­tant refi­ne­ria de Sicília.