Economia

L'informe tècnic manté Ascó entre els candidats “idonis"

El municipi riberenc és el que acumula més criteris ben valorats per la comissió interministerial, però en última instància aconsegueix quatre punts menys que el candidat del País Valencià

Zarra, 374. Ascó, 370. La cursa s'hau­ria aca­bat, però ofi­ci­al­ment els jut­ges han de deli­be­rar. L'informe pre­sen­tat ahir en el Con­sell de Minis­tres “no pre­jutja com a gua­nya­dora cap can­di­da­tura”, com es diu en el preàmbul de les con­clu­si­ons, a què ha tin­gut accés El Punt, però esta­bleix una jerar­quia que, un cop feta pública, no serà fàcil modi­fi­car sense jus­ti­fi­ca­ci­ons sòlides. Amb els números al davant, Ascó s'hau­ria que­dat a qua­tre punts d'asso­lir el gran objec­tiu de l'equip de l'alcalde Rafael Vidal: ator­gar con­tinuïtat al model econòmic nucle­a­rit­zat del muni­cipi més enllà del 2025, data en què expira la vida útil dels dos reac­tors en fun­ci­o­na­ment. La diferència és molt estreta –el ter­cer en discòrdia, Yebra, acu­mula 17 punt menys que el muni­cipi valencià al qual ara asse­nya­len tots els pronòstics– i, de fet, en les qua­li­fi­ca­ci­ons dels cri­te­ris de valo­ració de les can­di­da­tu­res [vegeu gràfic] Ascó acu­mula més bones notes que la resta: 14 cir­cumstàncies estan valo­ra­des com a “molt bones”, res­pecte de les 11 de Zarra. A més a més, el muni­cipi ribe­renc és el més ben valo­rat en aspec­tes com infra­es­truc­tu­res o esco­me­ses elèctri­ques. I també és, entre els tres can­di­dats més ben situ­ats, el que millor ha dotat la con­tri­bució de l'Ajun­ta­ment al pro­jecte.

L'apti­tud d'Ascó ja era ben cone­guda. És la con­seqüència del fet que esti­gui a la vora d'un com­plex nuclear en fun­ci­o­na­ment i de la via del tren entre Reus i Casp, i con­nec­tat per car­re­tera amb l'N-420 per l'eix de l'Ebre. Però ara mateix tot fa pen­sar que no n'hi haurà prou. El minis­teri no ha reve­lat els cri­te­ris de pun­tu­ació, però el resul­tat final, que és el que compta, deixa ara mateix Ascó amb un pam de nas i els seus detrac­tors, amb satis­facció con­tin­guda. Les con­clu­si­ons de l'informe, en tot cas, ho dei­xen tot obert: “El resum és que els vuit emplaçaments fina­lis­tes són vàlids i qua­tre són ido­nis (Zarra, Ascó, Yebra i Villar de Cañas), i les diferències entre uns i altres són menors”, diu el docu­ment.

Un informe jurídic

Un cop tan­cat l'estudi tècnic de la comissió inter­mi­nis­te­rial sobre les can­di­da­tu­res, i al marge del debat polític en el si del govern espa­nyol que sem­bla que és el que ahir va evi­tar que s'ofi­ci­a­litzés l'elecció de Zarra, la vice­pre­si­denta pri­mera, Maria Teresa Fernández de la Vega, va anun­ciar que ara s'enco­ma­narà un informe jurídic. Fonts ofi­ci­als d'Indústria van res­tar-hi importància: “És per lli­gar-ho tot amb les màximes garan­ties, res més”. Però el cas és que les crítiques al pro­ce­di­ment de selecció, inclosa una demanda de Gre­en­pe­ace per la vul­ne­ració del con­veni euro­peu Aar­hus, que exi­geix trans­parència i par­ti­ci­pació, o el paper de les comu­ni­tats autònomes, que el minis­teri recorda que legal­ment no havien de tenir cap pro­ta­go­nisme, han anat esquit­xant d'incer­tesa el procés.

LA XIFRA

6.700
tones
de residus, més el combustible de Vandellòs I, tindrà de capacitat del magatzem de residus

Uns 700 milions i el repte d'obrir l'any 2015

El que queda més clar és que el serial del procés de selecció d'una seu per al controvertit MTC és a tocar de resoldre's, la qual cosa aplanarà el camí del gran objectiu estratègic de la pública Enresa, amoïnada per l'ocupació creixent de les piscines que actualment guarden el combustible gastat de les centrals en funcionament i per l'amenaça imminent d'haver de pagar una fiança de penalització a la francesa Cogema pels residus de Vandellòs I emmagatzemats a França. El projecte de l'MTC inclou, en unes 25 hectàrees, un magatzem per guardar, durant un mínim de 60 anys, fins a un màxim de 6.700 tones de combustible utilitzat i residus vitrificats; i un centre tecnològic que hauria d'ajudar a trobar una solució definitiva als residus. En total, uns 700 milions d'euros d'inversió, al marge dels 7 milions anuals de fons d'Enresa que es repartiran els municipis de l'àrea elegida. Aquesta era l'aposta asconenca que, de tota manera, no comptava ni de bon tros amb el consens territorial suficient. De fet, la candidatura ha dividit la comarca de la Ribera d'Ebre, on només un de cada tres habitants volia el magatzem; els partits polítics i els agents socioeconòmics. Ara, si el Consell de Ministres dóna en les properes setmanes el llum verd al candidat escollit, faran falta uns 15 mesos per disposar de les llicències oportunes i presentar el projecte de detall al CSN, que és qui l'ha de supervisar. L'MTC havia d'estar operatiu el 2015, però fonts d'Enresa ja ho veuen complicat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.