Opinió

DE MEMÒRIA

Masos i masies, en evolució

Les masies, a més de centres productius i magatzems (amb cisterna, era, forn, premsa, celler, trull, estable, galliner, femer, golfes, pous de glaç), eren també habitatge de la família de masovers, que incloïa fàcilment tres generacions, i dels mossos i les dones que hi treballaven

Els masos, i les masies que en són el nucli orga­nit­za­dor, són unes empre­ses fami­li­ars agro­a­li­mentàries molt efi­ci­ents i, per tant, de llarga durada. Les ter­res de con­reu, les vinyes, els prats, els bos­cos i els erms d'un mas podien sumar exten­si­ons molt diver­ses: de 15-20 hectàrees a 200-300 hectàrees. Els masos es van emplaçar al camp obert, o prop d'un bosc, amb accés a una mina o un cor­rent d'aigua cana­lit­zada, o a pous. Rela­ti­va­ment lluny dels cen­tres urbans i no, és clar, a alta mun­ta­nya.

Els prin­ci­pals pro­duc­tes d'aques­tes empre­ses mul­ti­sec­to­ri­als foren, ini­ci­al­ment, els cere­als (i el pa), les oli­ves (i l'oli), el raïm (i les pan­ses i el vi), les hor­ta­lis­ses, els far­rat­ges, la carn (d'avi­ram, de be, de vaca, de porc), els embo­tits, la llet (i els for­mat­ges), la lle­nya (i el carbó vege­tal). També, lla­nes, pells, fus­tes, algu­nes eines sim­ples, fils, tei­xits, espar­de­nyes.

Les masies, a més de cen­tres pro­duc­tius i magat­zems (amb cis­terna, era, forn, premsa, celler, trull, esta­ble, galli­ner, femer, gol­fes, pous de glaç), eren també habi­tatge de la família de maso­vers, que incloïa fàcil­ment tres gene­ra­ci­ons, i dels mos­sos i les dones que hi tre­ba­lla­ven.

Tenim notícia de masos cre­ats a par­tir de la revo­lució de l'any 1000, però la seva difusió, i el seu èxit, és con­seqüència del marc polític i econòmic dis­se­nyat a par­tir de 1485-86, és a dir a l'inici dels temps moderns. En aquells anys, el Com­promís d'Amer (8 de novem­bre de 1485) i la sentència arbi­tral de Gua­da­lupe (21 d'abril de 1486) sig­nada pel rei Fer­ran II, dit el Catòlic, van posar fi, de forma posi­tiva, a les dues guer­res dels Remen­ces, que havien enfron­tat vio­len­ta­ment, durant dècades, page­sos i senyors feu­dals. De la sentència, el 1498, se'n feu una edició impresa de 500 exem­plars.

El nou marc va eli­mi­nar les for­mes de con­trol per­so­nal dels senyors feu­dals (els dits mals usos) i obria el pas a la gene­ra­lit­zació dels con­trac­tes d'emfi­teusi, i de la figura de l'hereu, o la pubi­lla. El pro­pi­e­tari feu­dal rebria una quan­ti­tat anual i el pagès podia actuar lliu­re­ment com a empre­sari i trans­me­tre el mas al fill, que en seria l'hereu. Aquesta situ­ació de lli­ber­tat d'actu­ació era insòlita a l'Europa d'aquells temps, i, de fet, en molts països, com per exem­ple Rússia, el feu­da­lisme dura fins al segle XIX. La figura de l'hereu, a Europa, exis­ti­ria només en alguns països, que, si seguim els mapes d'E. Todd, aca­ba­ran tenint alguns trets comuns.

La fórmula mas i masia expe­ri­men­tarà un gran desen­vo­lu­pa­ment a par­tir del segle XVI. La gran època dels masos serà als segles XVII i XVIII, però al XIX, i a la pri­mera mei­tat del XX, seguei­xen fun­ci­o­nant eficaçment. La revo­lució agro­a­li­mentària del segle XX, però, ha anat can­vi­ant bona part dels paràmetres en què s'han situat les masies durant 500 anys.

La seva gran capa­ci­tat d'adap­tació, però, va anar gene­rant diver­ses vari­ants de mas i de masia. Per exem­ple, en certs períodes de la seva llarga història (espe­ci­al­ment, entre 1500 i 1700), amb forta difusió del ban­do­le­risme i la pira­te­ria, va cal­dre cons­truir masies for­ti­fi­ca­des. En aques­tes, la funció pro­duc­tiva i la funció mili­tar –fona­men­tal­ment, de defensa- es bar­re­ja­ven. D'altra banda, els allot­ja­ments forçosos a masies i cases de pagès, a par­tir del 1639, dels sol­dats de l'exèrcit impe­rial, va pro­vo­car seri­o­sos pro­ble­mes. Per exem­ple, la guerra dels Sega­dors.

Els masos i les masies expe­ri­men­ten un gran crei­xe­ment a par­tir del 1670-80, com a con­seqüència de l'ampli­ació dels mer­cats agro­a­li­men­ta­ris (i del vi i l'aiguar­dent), al nord d'Europa i a les Amèriques. Durant el segle de la Il·lus­tració, molts dels masos exis­tents s'engran­di­ren, i se'n cons­truïren de nous, de vega­des de grans dimen­si­ons.

Del segle XIX al XX, els masos, el seu model orga­nit­za­tiu i les seves pro­duc­ci­ons, per­den el seu caràcter cen­tral, però pro­gres­si­va­ment s'han anat obrint camí les lliçons de la seva història.

Cerdà, urbanitzar i ruralitzar

L'enginyer Ildefons Cerdà i Sunyer (1815-1876), un dels grans teòrics i pràctics de la ciència urbanística, va néixer al mas Cerdà, al Pla de la Garga de Centelles (Osona). Una gran contribució seva a l'avenç social i econòmic fou el model d'eixample urbà en xarxa, basat en mansanes. La paraula mansana és un neologisme seu que vol dir “conjunt articulat de masos urbans”. El seu objectiu fou, amb les seves paraules: “Urbanitzeu el camp, ruralitzeu la ciutat”. L'urbanisme modern neix d'un mas dinàmic i exportador.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.