Pedaleig d'oci i cultura

Els amants de la bici­cleta de mun­ta­nya de la demar­cació dis­po­sen d'un nou iti­ne­rari per ter­res tar­ra­go­ni­nes, amb què poder des­co­brir i gau­dir d'un entorn pai­satgístic i patri­mo­nial únic. És tracta de la nova ruta Pedals del Cis­ter que ha ende­gat recent­ment l'empresa Pedals del Món, impul­sora d'altres rutes arreu del món que for­men part de la mateixa xarxa: Peda­les de Andes, Peda­les de lava, Pedals d'Occitània, Pedals de foc i Pedals d'en Ser­ra­llonga –estre­nada fa pocs mesos dins el ter­ri­tori català–.

Con­ce­bu­des com a pro­ducte turístic, aques­tes rutes en bici­cleta de mun­ta­nya, actuen –segons els impul­sors– de dina­mit­za­do­res del ter­ri­tori on s'implan­ten. Per una banda, per­me­ten la diver­si­fi­cació de l'oferta turística de natura i esport i dina­mit­zació de zones rurals i, per l'altra, la posada en valor dels ele­ments patri­mo­ni­als i natu­rals de l'entorn.

La ruta Pedals del Cis­ter surt del muni­cipi de la Riera de Gaià, al terme d'Alta­fu­lla, i recorre tres comar­ques tar­ra­go­ni­nes, –el Tar­ra­gonès, l'Alt Camp i la Conca de Bar­berà– i una llei­da­tana –l'Urgell–. Els ciclis­tes roden per sen­ders, camins i diver­ses tri­a­le­res, cobrint un iti­ne­rari de 220 quilòmetres i 4.400 metres de des­ni­vell, fins arri­bar a muni­ci­pis que des­ta­quen pel seu patri­moni cul­tu­ral, els mones­tirs cis­ter­cencs de San­tes Creus, Vall­bona de les Mon­ges i Poblet. Altres pobla­ci­ons que es tra­ves­sen són: Salomó, Bràfim, Vila-rodona, Aiguamúrcia, el Pont d'Armen­tera, Mont­brió de la Marca, Roca­fort de Que­ralt, Forés, la Sala de Coma­lats, Bell­tall, Roca­llaura, els Omells de na Gaià, Senan, l'Espluga de Fran­colí (les Masies), Roals, Farena, Mont-ral, la Riba, Vila­verd, Lilla, Pre­na­feta, Figue­rola del Camp, el Pla de Santa Maria, Alió, Nulles, Renau, el Cat­llar i la Riera de Gaià.

Els usu­a­ris, prèvia ins­cripció (Pedals­cis­ter.com), seguei­xen un lli­bre de ruta que se'ls lliura a la cen­tral –situ­ada a la Riera de Gaià– i deci­dei­xen el tipus d'allot­ja­ment per per­noc­tar-hi. En funció de les neces­si­tats se'ls fa la reserva als esta­bli­ments esco­llits, alguns dels quals actuen com a punts de sege­llat. Els diver­sos ser­veis que s'ofe­rei­xen són el trans­port de l'equi­patge d'un allot­ja­ment a l'altre, el ser­vei de guia, l'asse­gu­rança i els acom­pa­nyants dels ciclis­tes poden bene­fi­ciar-se dels paquets turístics diri­gits espe­ci­al­ment per a ells. Una de les nove­tats de la ruta –que dife­ren­cia aquesta ruta de les altres– és que en tro­bar-se molt a prop de grans ciu­tats hi ha l'opció de com­ple­tar-la en qua­tre eta­pes, que es poden repar­tir en dos caps de set­mana.

En com­pa­ració amb altres rutes del país, la Pedals del Cis­ter, segons apunta Carme Rosell, res­pon­sa­ble del nou ser­vei, “tot i que no pre­senta tant de nivell acu­mu­lat, com per exem­ple la Pedals de foc, a Vie­lla, és més tècnica”, i el grau de difi­cul­tat és mitjà-alt. Quant a les expec­ta­ti­ves cre­a­des, l'objec­tiu seria, apunta Ros­sell, “poder arri­bar a les 1.500 per­noc­ta­ci­ons l'any, de manera que al cap de qua­tre anys de fun­ci­o­na­ment aug­men­ta­rien a 6.000”.