Opinió

De les comunitats autònomes als clústers

No m'agrada aquest terme, pre­fe­reixo regió: comu­ni­tat, de qui?; autònoma, res­pecte i con­for­me­ment a què? Pre­gunta polèmica sense ombra de polèmica: per a què ser­veix, avui, la divisió jurídico-político-admi­nis­tra­tiva d'Espa­nya en regi­ons si ate­nem a cri­te­ris d'eficiència i d'opti­mit­zació d'uns recur­sos que eren escas­sos, són escassíssims i seran rars? No, per favor, no vul­guin anar més enllà, pre­gunto per a què ser­vei­xen les regi­ons, qui­nes fun­ci­ons com­plei­xen, què apor­ten, què aju­den a gene­rar: avui, no el 1979. Però avui, en un pla­neta post­glo­bal, en un món en el qual es mira allò local com a part d'un tot, en què con­tri­bu­ei­xen els ens regi­o­nals per apro­fun­dir en la millor admi­nis­tració?, en què col·labo­ren al crei­xe­ment harmònic en un entorn en el qual ja és evi­dent que la suma de les parts ha dei­xat de donar el tot com a resul­tat? L'exem­ple el vam tenir fa uns dies quan va ser pre­sen­tada l'esti­mació dels resul­tats dels comp­tes de regi­ons espa­nyo­les per al 2011: totes defi­citàries, la majo­ria amb un saldo nega­tiu per sobre del màxim mar­cat pel govern, la major part pen­sant en l'endeu­ta­ment, la majo­ria depe­nent de les balan­ces fis­cals: del que unes poques els trans­fe­rei­xen, totes pen­sant en les seves pos­si­bles. Si quan “Espa­nya anava bé” hi havia retrets, s'ima­gi­nen fins a on poden arri­bar els mur­mu­ris quan de debò arri­bin els pro­ble­mes? Les qua­tre pre­gun­tes que ningú, ningú, inde­pen­dent­ment del seu color polític, s'atre­veix a for­mu­lar: 1) En qui­nes zones -zones, no regi­ons- és pos­si­ble obte­nir un major ren­di­ment a un euro inver­tit en el sub­sec­tor X? 2) Per què a Espa­nya l'ani­ve­llació entre regi­ons pro­du­eix, en les que donen, una cai­guda molt més gran en la renda mit­jana que la que es pro­du­eix, per exem­ple, a Ale­ma­nya, en les ani­ve­lla­ci­ons entre estats fede­rats? 3) Per què les pobla­ci­ons de les regi­ons amb balança fis­cal posi­tiva tenen accés a uns ser­veis i a unes infra­es­truc­tu­res als quals, i a les quals, no tenen accés regi­ons amb saldo nega­tiu de balança? 4) Per què, en pro­porció, les des­pe­ses d'admi­nis­tració no són homogènies en totes les regi­ons?

Torno al d'abans: què aporta de bo fer la divisió jurídico-político-admi­nis­tra­tiva en regi­ons? No es tracta d'arri­bar a cap objec­tiu, tan sols de refle­xi­o­nar: no hi ha recur­sos per a tot: no-n'hi -ha-per- a-tot, després cal esco­llir, cosa que sig­ni­fica pri­o­rit­zar: triar con­forme a paràmetres d'eficiència i dei­xant de banda coses com ara cli­en­te­lis­mes, favors, recor­da­to­ris, colors, pas­sats i arran­ja­ments varis. No n'hi ha per a tot, cal triar, i cal triar bé. Ho torno a repe­tir: en qui­nes zones és pos­si­ble obte­nir un major ren­di­ment a un euro inver­tit en el sub­sec­tor X?

Saben el que penso?: que l'estruc­tura ter­ri­to­rial de futur estarà basada en els clústers, inde­pen­dent­ment de les línies que algú hagi dibui­xat en un mapa: els qui neces­si­tin enten­dre's s'enten­dran, i tant li farà el que digui algú en un pala­uet envol­tat de jar­dins situat en un lloc qua­li­fi­cat de capi­tal, i tant li farà perquè l'impor­tant serà “seguir enda­vant”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.