La fal·làcia de la nimfòmana

Em pre­gun­tava l'altre dia una amiga pels cur­sos sobre Com­mu­nity Mana­ge­ment i Social Media on col·laboro com a soci d'Aerco (Asso­ci­ació Espa­nyola de Res­pon­sa­bles de Comu­ni­tats Online). Les seves pre­gun­tes em van pre­o­cu­par, així que vaig ser directe. “Quin és el pro­blema real? Em pre­gun­tes coses com si no em cre­gues­sis. Has vin­gut a alguna sessió o has par­lat amb algú que hi hagi vin­gut?” La seva res­posta es va fer espe­rar, però va con­fes­sar: “Una per­sona que conec, ficada en aquest món, m'ha dit que no és bona idea fer un curs de Social Media amb gent que gai­rebé no té segui­dors a Twit­ter o a Face­book”. La meva res­posta va ser: “Així, el teu amic opina que totes les sexòlogues hau­rien de ser nimfòmanes”. Un cop la meva amiga va dei­xar de riure li vaig expli­car, seguint la mateixa lògica, que el millor pro­fes­sor de Twit­ter hau­ria de ser Ash­ton Kutc­her (marit de Demi Moore), amb 6 mili­ons de segui­dors, o Lady Gaga, amb gai­rebé 7.

I és que això de les xar­xes soci­als ens està fent per­dre la pers­pec­tiva. L'expert tenia milers de segui­dors a Twit­ter i, al mateix temps, ell en seguia uns milers més! Jo tot just segueixo qua­tre per­so­nes. Entre twe­ets i retwe­ets no tinc temps per a més, perquè les meves pri­o­ri­tats són unes altres. En lloc de dedi­car temps a gene­rar con­tin­gut, el dedico als meus alum­nes. Gene­rar con­tin­gut de qua­li­tat i interès de manera recur­rent és com­pli­cat i costós. No tot­hom pot fer-ho. Per no par­lar del segui­ment dels twe­ets. Fem un sen­zill càlcul. Supo­sem que no s'usen tots els caràcters, i a més una part són enllaços que no lle­gim (total=100 caràcters per Tweet en lloc de 140). Supo­sem una mit­jana de con­versió de caràcters a parau­les (total=5 caràcters per paraula). Això fa unes 20 parau­les per Tweet. Supo­sem un Tweet per dia de mit­jana. I supo­sem algú que segueix 5.000 per­so­nes per ser seguit per 5.000 més (hi ha usu­a­ris que en seguei­xen 56.000!). En con­clusió, 5.000 per­so­nes, per un Tweet diari, per 20 parau­les, són 100.000 parau­les. Si tenim en compte que una plana de Word en Times New Roman 12 i inter­li­neat sen­zill té unes 500 parau­les, aquest campió es lle­gix cada dia 200 pla­nes. Un lli­bre diari en for­mat Tweet! Anem bé de quan­ti­tat, però i la qua­li­tat? Passa el mateix amb Face­book. Fa mesos vaig satu­rar un compte gratuït de Gmail envi­ant fotos de la meva filla, i per això ara uti­litzo Face­book perquè la meva família i amics les vegin. Per això ni tinc ni vull un Fan Site amb milers de segui­dors. El meu Face­book m'aporta valor d'aquesta manera. I el meu motiu per estar en aquesta xarxa social no és la por a l'amenaça del guru de torn: “Si no estàs a Face­book no exis­tei­xes”. Ja m'agra­da­ria a mi no exis­tir com Aman­cio Ortega, una de les majors for­tu­nes del món, acon­se­guida, per cert, sense seguir cap guru de la publi­ci­tat.