Recuperació econòmica en temps de crisi

Els cicles econòmics alcis­tes i de bonança econòmica fan que “quasi tot val” i que “quasi tot el que es fa” va bé… Laxi­tud en els con­trols de ris­cos, exces­siva expo­sició al risc, model d'incen­tius basat en la pro­ducció cre­ditícia o inde­xa­des només a ven­des, cul­tura con­su­mista palan­que­jada en crèdits sovint inne­ces­sa­ris, crisi de valors, assumpció errònia que els recur­sos econòmics i públics són infi­nits, models econòmics massa curt ter­mi­nis­tes, esta­fes glo­bals, interes­sos indi­vi­du­als en detri­ment del que és gene­ral, pro­duc­tes finan­cers glo­bals massa com­ple­xos, abús de l'estat del benes­tar… Són tan­tes les cau­ses que poden expli­car la greu crisi que patim, però el cert és que el resul­tat és que estem en una crisi finan­cera glo­bal que afecta l'eco­no­mia real.

L'efecte devas­ta­dor es tra­du­eix, al nivell micro, en el fet que les empre­ses i les famílies tenen mol­tes difi­cul­tats per fer front als seus com­pro­mi­sos econòmics i finan­cers.

Con­cen­trem-nos en pimes i autònoms als quals per l'efecte de la crisi immo­biliària, de la com­pe­ti­ti­vi­tat i pro­duc­ti­vi­tat, l'efecte dominó ha reduït de forma dràstica les ven­des a nivell glo­bal. Aques­tes reduc­ci­ons de la part de dalt dels comp­tes de resul­tats, com­bi­na­des amb l'allar­ga­ment dels ter­mi­nis de paga­ment dels cli­ents, fan que s'hagi de finançar l'actiu cir­cu­lant bus­cant ampli­a­ci­ons de línies de crèdit que no s'han obert pels greus pro­ble­mes de liqui­di­tat (cre­dit crunch en tota regla) de les enti­tats finan­ce­res.

Con­seqüència: al seu torn comen­cen els retards en els paga­ments a proveïdors pro­vo­cats per les ten­si­ons de tre­so­re­ria i no per volun­tat de l'empre­sari. Per tant, ens tro­bem en un moment en què l'impor­tant no és ven­dre sinó cobrar!

I ara què es pot fer? Hi ha solució. Les opci­ons són poques però estric­ta­ment necessàries. En pri­mer lloc, anàlisi, ava­luar la car­tera de cli­ents i qua­li­fi­car els nivells de ris­cos d'impa­ga­ment. En seg­men­tar aques­tes car­te­res, mirem l'impacte de cadas­cun d'aquests seg­ments en el compte de resul­tats

En segon lloc, implan­tació. Implan­tar l'estratègia que passa per foca­lit­zar els esforços de recu­pe­ració amb recur­sos interns perquè ges­ti­o­nin aque­lles car­te­res que més impacte poden tenir en el compte de resul­tats. I tota la resta, exter­na­lit­zar la recu­pe­ració a empre­ses exper­tes en recu­pe­ració de deu­tes ori­en­ta­des al resul­tat, a la qua­li­tat en què el talent nego­ci­a­dor dels experts i la pla­ta­forma tec­nològica seran deter­mi­nants per a l'èxit. Un altre fac­tor impor­tant a l'hora de selec­ci­o­nar una empresa de recu­pe­ració és que com a cli­ents repre­sen­tem sufi­ci­ent pes en el seu compte de resul­tats perquè els resul­tats encara millo­rin més.

El lide­ratge i l'impuls de tot el procés ha de recaure en la direcció gene­ral i la implan­tació per les direc­ci­ons finan­ce­res i/o risc. El fet d'exter­na­lit­zar la gestió porta bene­fi­cis finan­cers, ja que l'exter­na­lit­zació es fac­tura a èxit, és a dir, si l'empresa recu­pera deute lla­vors fac­tura un per­cen­tatge sobre la recu­pe­ració. Per tant, és un cost vari­a­ble per a l'empresa. Es millora el compte de resul­tats ja que es millora la taxa de reco­bra­ment glo­bal amb un procés ben dis­se­nyat que com­bina recur­sos interns i externs.

Ajuda a poten­ciar la noto­ri­e­tat i repu­tació de l'empresa en el seu sec­tor ja que es trans­met pro­fes­si­o­na­li­tat a l'hora de cobrar i, per tant, allu­nya també poten­ci­als cli­ents amb inten­ci­ons pre­me­di­ta­des d'impa­ga­ment.

S'evi­ten situ­a­ci­ons incòmodes en què un comer­cial, recon­ver­tit en un recurs intern del depar­ta­ment de recu­pe­ració en vista de la bai­xada de les ven­des, s'hagi de con­fron­tar amb un cli­ent seu a qui s'ha de recla­mar.

El fet de comp­tar amb una empresa de recu­pe­ració externa dóna fle­xi­bi­li­tat ja que si hi ha bai­xa­des o puja­des en la moro­si­tat, l'empresa de recu­pe­ració assig­narà més o menys recur­sos per ges­ti­o­nar. Els que sur­tin d'aquesta crisi havent ges­ti­o­nat de forma efi­ci­ent i eficaç la recu­pe­ració dels deu­tes, sabent que s'han de finançar els paga­ments dels deu­tes (accep­tant calen­da­ris de paga­ments de deu­tes vista la falta de finançament per part del sec­tor finan­cer), seran els que es tro­ba­ran reforçats en el pro­per cicle alcista. Afe­gim-hi que els que enten­guin que els deu­tors estan pas­sant difi­cul­tats de forma con­jun­tu­ral, els recu­pe­ra­ran com a cli­ents en el futur… no obli­dem que els cli­ents tenen memòria i que són els que paguen el nos­tre salari. Els hem d'enten­dre i cui­dar.