La via catalana

L'eco­no­mia cata­lana està d'enho­ra­bona. Ha cos­tat. Hem tri­gat 50 anys des que el Banc Mun­dial iden­ti­fiqués com a un dels estran­gu­la­ments essen­ci­als de la nos­tra eco­no­mia la ine­xistència de con­nexió fer­roviària amb ample de via inter­na­ci­o­nal entre el port de Bar­ce­lona i la xarxa euro­pea. Quan fa pocs dies es posava en ser­vei aquesta nova infra­es­truc­tura es posava fi a un segle i mig de des­con­nexió cata­lana i espa­nyola amb matèria d'infra­es­truc­tu­res fer­roviàries. I crec que aquesta via cata­lana cap als mer­cats cen­trals euro­peus és un expo­nent d'allò que hau­ria d'ins­pi­rar la política econòmica en l'any que entrem.

Efec­ti­va­ment quan van mal dades apa­reix amb més clare­dat el paper essen­cial de l'eco­no­mia cata­lana. Si Cata­lu­nya no exporta, l'eco­no­mia espa­nyola no tre­ba­lla. I Cata­lu­nya ha esde­vin­gut en els cin­quanta anys que van de l'informe del Banc Mun­dial a l'actu­a­li­tat el motor expor­ta­dor de l'eco­no­mia espa­nyola.

Sor­ti­rem de la crisi expor­tant. Expor­tant béns, fruit de l'èxit com­pe­ti­tiu del sis­tema indus­trial exis­tent a Cata­lu­nya. I expor­tant ser­veis, fona­men­tal­ment ser­veis turístics. Hem de dir de pas­sada que hem sabut aquests dar­rers dies que Cata­lu­nya ha esde­vin­gut líder entre les comu­ni­tats autònomes en turisme, gràcies sobre­tot a l'excel·lent gestió de la ciu­tat de Bar­ce­lona. El turisme està crei­xent amb força, i també les expor­ta­ci­ons, que ho fan a una taxa que supera el 17%. És una molt bona notícia que reflec­teix la soli­desa de la represa. La via cata­lana és, doncs, la via expor­ta­dora.

Resulta molt sig­ni­fi­ca­tiu que aca­bem l'any amb el nome­na­ment com a nou pre­si­dent de la CEOE de Joan Rosell, que jun­ta­ment amb Isi­dre Fainé (pre­si­dent de la CECA), Isak Andic (pre­si­dent de l'Ins­ti­tut de l'Empresa Fami­liar) i Isaías Táboas (el nou secre­tari d'Estat de Trans­ports) es con­fi­gu­ren com un quar­tet des­ta­cat d'indus­tri­a­lis­tes cata­lans al front de pla­ta­for­mes essen­ci­als d'abast esta­tal. Conei­xen bé la nova indústria i tenen clar el lide­ratge en l'eco­no­mia real de Cata­lu­nya.

L'eco­no­mia d'Ale­ma­nya (i no la de la Gran Bre­ta­nya) ha traçat el camí: de la crisi, se'n surt expor­tant. Cal, doncs, millo­rar la capa­ci­tat com­pe­ti­tiva. S'ima­gi­nen que l'any 2011 s'assistís a un gran pacte per la com­pe­ti­ti­vi­tat de l'eco­no­mia espa­nyola, i que en aquest gran pacte hi hagués el lide­ratge de Cata­lu­nya? Si la pri­o­ri­tat per la sor­tida de la crisi és la millora de la capa­ci­tat de com­pe­tir aquí Cata­lu­nya té les de gua­nyar. La via cata­lana té vocació de pacte, assen­tat sobre una volun­tat de lide­ratge.