Un 2011 en perspectiva

Sem­bla que el con­sens per al 2011 apunta a un crei­xe­ment de l'eco­no­mia mun­dial del 4,2%. El 2009 va caure un 1,9%. Des d'aquesta pers­pec­tiva tot indica que hauríem superat la crisi. Aquesta, però, és una rea­li­tat desi­gual, asimètrica. Ens tro­bem davant d'una revisió pro­funda i d'un qüesti­o­na­ment del para­digma occi­den­tal. Les eco­no­mies i països que tra­di­ci­o­nal­ment han lide­rat la gene­ració de riquesa estan cedint aquest rol a nous actors que pivo­ten en un eix que deriva cap a l'ori­ent i cap al sud.

Al cos­tat d'unes eco­no­mies occi­den­tals que sem­bla que hau­rien arri­bat a un cert límit pel que fa al seu crei­xe­ment poten­cial, es con­creta la pui­xança i l'emergència de països que con­fien en les seves pos­si­bi­li­tats, que tenen un accés crei­xent als recur­sos finan­cers i natu­rals, que apre­nen a cul­ti­var el talent de les seves per­so­nes, que de fàbrica d'Occi­dent han pas­sat a ser mer­cats amb un recor­re­gut i una dinàmica pròpies, que rei­vin­di­quen el seu paper –i con­di­ci­o­nen també una nova geo­política– perquè cre­uen i tenen la con­vicció que el seu moment ha arri­bat. En defi­ni­tiva podríem dir que han aga­fat el nos­tre tes­ti­moni. Sem­bla­ria que ens hem que­dat sense pro­jecte.

Hem de saber lle­gir i inter­pre­tar aques­tes tendències estruc­tu­rals que superen el cicle de l'any. Tor­na­rem a créixer i recu­pe­rar una certa dinàmica en eco­no­mies com la nos­tra, mar­ca­des pels dèficits crei­xents, atur ele­vat, enve­lli­ment de la població, manca de recur­sos públics, etc., en la mesura que iden­ti­fi­quem ade­qua­da­ment el que ens passa. Que accep­tem que el feno­men de la glo­ba­lit­zació és irre­ver­si­ble i que se'n deri­ven més avan­tat­ges que no incon­ve­ni­ents. Que ope­rem, doncs, en mer­cats oberts i que, si som com­pe­ti­tius, tin­drem, sí, més com­petència aquí, però serem com­petència també a fora, ja que tots aquests mer­cats emer­gents poden ser també els nos­tres com, per altra banda, tan­tes com­pa­nyies de casa nos­tra –les més via­bles i avui les que obte­nen més i millors resul­tats– estan demos­trant.

Hem de saber reconèixer les nos­tres capa­ci­tats i exer­cir-les. En això no podem fallar. Hem de dis­tin­gir entre cóm estem i el què som. El cóm estem ens donarà un diagnòstic i apun­tarà a les solu­ci­ons, les urgents i les estruc­tu­rals. El què som ens dóna la consciència de les nos­tres capa­ci­tats i de les for­ces per recon­duir una deriva que avui sen­tim adversa i, així, sor­tir-ne reforçats. Rea­lisme, rigor, esforç, exigència, tena­ci­tat, constància, pen­sar més en el que podem ofe­rir, per després rebre, que no pri­mer a rebre i després, pot­ser, ofe­rir. L'eco­no­mia oberta i com­pe­ti­tiva en la qual ope­rem el 2011 tor­narà a créixer. Que nosal­tres crei­xem amb ella dependrà fona­men­tal­ment del fet que inter­pre­tem cor­rec­ta­ment les tendències i que de actuem amb deter­mi­nació i en con­seqüència.