Opinió

Cooperar per tirar endavant

La glo­ba­lit­zació i la cursa ferotge per reduir preus ho està posant difícil en la majo­ria de sec­tors de l'eco­no­mia.

Un dels que està patint força és el de la rama­de­ria i la indústria agro­a­li­mentària. En el cas de la llet no és fàcil acon­se­guir avan­tat­ges com­pe­ti­tius que siguin apre­ci­ats pels cli­ents. La dife­ren­ci­ació per preu, per exem­ple, és molt com­pli­cada quan una bona part de la llet es ven amb marca blanca per sota dels 50 cèntims el litre.

En el camp de la llet i deri­vats hi ha com­pe­ti­dors molt potents, alguns dels quals són grans mul­ti­na­ci­o­nals, que ocu­pen la major part de les llei­xes dels super­mer­cats. No és fàcil obrir-s'hi un forat. En un entorn tan com­pli­cat, cal des­ta­car el cas de Llet Nos­tra. Una coo­pe­ra­tiva nas­cuda l'any 2003 en un moment en què algun dels grans pro­duc­tors pres­si­o­na­ven les explo­ta­ci­ons lle­te­res perquè abai­xes­sin més els preus amb l'amenaça de dei­xar de com­prar-los llet. Si no s'hagués fet res podien haver aca­bat des­a­pa­rei­xent la majo­ria de les gran­ges cata­la­nes.

Diver­ses coo­pe­ra­ti­ves de rama­ders com ara Camp­llong, Baix Empordà, Cadí, Molle­russa, Vall d'en Bas, Vall­fo­gona i Banyo­les van cons­ti­tuir Lle­ters de Cata­lu­nya, amb la col·labo­ració de la coo­pe­ra­tiva basca Ipar­lat, com a soci tec­nològic. El repte era gua­nyar dimensió i fer arri­bar al con­su­mi­dor final la pro­ducció lle­tera amb una marca pròpia.

Vuit anys després de la fun­dació, ha acon­se­guit uns resul­tats molt des­ta­ca­bles. És la llet líder a les comar­ques giro­ni­nes, i la quarta marca més venuda a Cata­lu­nya, un mer­cat on con­vi­uen més de vint-i-cinc mar­ques de llet dife­rents. Té una quota de mer­cat del 8% amb més de 20 mili­ons de litres de llet per any, que pro­ve­nen de 228 rama­ders cata­lans. Això repre­senta més del 27% de la llet produïda a Cata­lu­nya i, tot i la crisi, ha anat aug­men­tant la fac­tu­ració. El preu pagat als rama­ders per Llet Nos­tra és supe­rior al preu de mer­cat, cosa que afa­vo­reix que les explo­ta­ci­ons siguin ren­di­bles i puguin anar fent les rein­ver­si­ons necessàries per millo­rar l'eficiència i la qua­li­tat.

La llet és enva­sada a la planta de Vic en la qual tre­ba­llen una tren­tena de per­so­nes. La seu està situ­ada al Parc Tec­nològic de Girona, una mos­tra de la volun­tat inno­va­dora. De fet, té en marxa diver­sos pro­jec­tes de R+D per millo­rar l'impacte medi­am­bi­en­tal i la qua­li­tat del pro­ducte.

A part de la qua­li­tat de la llet i dels batuts, Llet Nos­tra té com a for­ta­le­ses que està ben dis­tribuïda arreu del país i que ha acon­se­guit una dife­ren­ci­ació com a pro­ducte català. De fet, només es dis­tri­bu­eix a Cata­lu­nya. El patro­cini de la secció d'hand­bol del Barça també ha aju­dat a acon­se­guir aquesta posició.

Llet Nos­tra és un bon exem­ple dels resul­tats que es poden acon­se­guir amb la inno­vació i la coo­pe­ració. És una mos­tra que hi ha ter­reny per a les ali­an­ces del tipus win-win (jo gua­nyo – tu gua­nyes). Sens dubte, la unió fa la força.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.