Catalunya davant l’embat aranzelari

Els nous aranzels decretats pel president Trump estan sacsejant els mercats internacionals i generant incertesa econòmica tant als Estats Units com a la resta del món. Sectors clau de l’economia estan en el punt de mira d’una escalada comercial que pot tenir conseqüències importants per al comerç global. Catalunya, com a economia oberta i altament exportadora, no és aliena a aquest escenari. De fet, un informe recent elaborat per l’àrea d’Economia de Pimec alerta que, malgrat que els Estats Units representen només un 4,3% de les exportacions catalanes, l’impacte directe, i sobretot indirecte, pot ser significatiu, especialment en sectors com l’acer, l’alumini, l’agroalimentació, el vi, l’oli, la carn, l’automoció i la indústria farmacèutica. En vista d’aquest context, cal que Catalunya reaccioni amb intel·ligència i determinació.

La pregunta clau és: què ha de fer Catalunya? I la resposta inclou tres eixos: resposta institucional coordinada, suport actiu a les empreses, i una estratègia de llarg termini basada en la diversificació i la competitivitat.

Una acció institucional ferma i àgil: la Generalitat ja ha fet un primer pas amb la creació del servei Adapta’t als nous Estats Units, impulsat per Acció. És una bona iniciativa, però cal anar més enllà. És clau coordinar la gestió catalana del pla estatal (com els fons ICO i els recursos per a la internacionalització de les pimes) i crear un punt únic d’atenció empresarial que articuli totes les respostes des de la Generalitat i permeti oferir suport immediat, informació clara i solucions adaptades. També caldria definir un perímetre d’actuació que inclogui no només les empreses que exporten directament als EUA, sinó també les que en depenen indirectament –sigui perquè formen part de la cadena de valor, o perquè tenen com a mercat principal França o Alemanya, països fortament exposats als aranzels nord-americans.

Suport real a les empreses afectades: les empreses catalanes, i especialment les pimes, no poden fer front soles a un canvi d’escenari com l’actual. És imprescindible agilitzar la tramitació dels ajuts, oferir finançament a mida a través de l’ICF i Avalis, i multiplicar els recursos destinats a internacionalització i diversificació de mercats. Els actuals cupons a la internacionalització arriben només a unes 120 empreses: caldria augmentar-ho considerablement per tenir un veritable impacte. També cal diferenciar el tractament per sectors, tenint en compte la seva rellevància territorial. El sector del vi i el cava, per exemple, es pot veure greument afectat pels possibles aranzels del 200% als EUA. Això, sumat a una davallada del consum i a l’excés d’oferta mundial, pot tenir conseqüències molt greus per a petits cellers i per a comarques vinícoles com el Penedès i l’Empordà. Sectors com el carni i l’automoció també reclamen suport específic per poder adaptar-se, modernitzar-se i buscar nous mercats.

Una estratègia de país a llarg termini. Els aranzels de Trump són una amenaça, però també una oportunitat. Catalunya ha de reorientar part de les seves exportacions cap a mercats com el Canadà, el Japó i l’Índia, i buscar complicitats amb altres regions afectades. Per això, més enllà de la urgència, cal una estratègia que impulsi la competitivitat, la innovació i la sobirania industrial. Les empreses catalanes han demostrat històricament capacitat d’adaptació. Però, per fer-ho amb garanties, cal que l’administració generi el marc i els instruments que ho facilitin. Com diu el proverbi: “Quan bufa el vent, hi ha qui construeix murs i hi ha qui construeix molins.” Catalunya ha de construir molins: aprofitar el repte per innovar, obrir nous mercats i enfortir el seu teixit productiu.

Tot i les limitacions competencials i de recursos, Catalunya disposa d’eines pròpies per reforçar el teixit empresarial i ajudar les empreses a adaptar-se, i cal activar-les amb determinació. La clau és actuar amb intel·ligència, coordinació i sentit de país. En moments excepcionals com l’actual, és quan la política ha de mostrar la seva millor cara: capacitat de pacte i voluntat de servei. Reconsiderar l’acord d’uns pressupostos per al 2025 és una oportunitat per sumar esforços, donar resposta als reptes immediats i obrir una finestra de confiança per al futur.