L'obra social a les caixes

Resulta curiós el que ocorre en la nos­tra soci­e­tat. Mol­tes per­so­nes, fins i tot acadèmics, d'una manera contínua en els últims anys, mos­tra­ven una visió crítica sobre la tasca social de les cai­xes. Ahir, després d'anun­ciar el govern el quart pla de rees­truc­tu­ració del sec­tor finan­cer, que afecta en con­cret les cai­xes, les matei­xes per­so­nes se m'han diri­git per­so­nal­ment i m'han mos­trat la seva pre­o­cu­pació sobre la pos­si­bi­li­tat de la des­a­pa­rició de les obres soci­als.

Sovint es comenta que al nos­tre país als reis i polítics només se'ls valora la seva acció política una vegada morts, amb una assistència mas­siva al seu fune­ral. Espe­rem que aquest no sigui el cas de l'obra social de les cai­xes.

Cal ser molt pru­dents a l'hora de valo­rar les carac­terísti­ques de la nova reforma anun­ci­ada per la vice­pre­si­denta del govern Elena Sal­gado i el secre­tari d'Eco­no­mia, José Manuel Campa, per reforçar el sec­tor finan­cer i dis­si­par els dub­tes sobre la seva solvència. Caldrà doncs espe­rar el text legis­la­tiu per conèixer amb exac­ti­tud el seu abast.

En una pri­mera apro­xi­mació, l'Estat entra­ria en el capi­tal social de les cai­xes forçant la seva con­versió en bancs en el cas que al setem­bre no arri­bin a una solvència del 8%. Després de 5 anys, l'Estat hau­ria de sor­tir del capi­tal de les enti­tats capi­ta­lit­za­des. Al meu enten­dre, hau­ria d'evi­tar-se la temp­tació, per part de l'Estat, de crear una banca naci­o­na­lit­zada, que ja va exis­tir fa anys a Espa­nya amb escas­sos resul­tats i modesta eficiència ope­ra­tiva. No ha que­dat defi­nit si aques­tes cai­xes naci­o­na­lit­za­des con­ver­ti­des en bancs podrien man­te­nir l'obra social. L'objec­tiu d'un banc és repar­tir divi­dends als seus acci­o­nis­tes a par­tir dels resul­tats obtin­guts, i si per ven­tura, amb un caràcter mar­gi­nal, por­tar a terme un pro­jecte social.

Aque­lles cai­xes d'estal­vis que a pesar que no neces­si­tin l'ajuda esta­tal optin per con­ver­tir-se en bancs, podrien man­te­nir el hol­ding matriu com a fun­dació amb caràcter de soci majo­ri­tari, cana­lit­zant l'obra social a través dels divi­dends rebuts de la seva acti­vi­tat bancària. L'obra social de les cai­xes ha estat molt impor­tant quant a la con­tri­bució econòmica apor­tada. És cone­guda com el seu “divi­dend social”.

De vega­des s'ha dis­cu­tit si els cri­te­ris d'assig­nació de fons als pro­jec­tes han estat o no els més ade­quats, però no hau­ria de jut­jar-se l'obra social per algu­nes dis­cu­ti­bles actu­a­ci­ons pun­tu­als, sinó per l'efecte tan impor­tant que ha tin­gut en el desen­vo­lu­pa­ment del tei­xit social d'Espa­nya. Com ha mani­fes­tat rei­te­ra­da­ment Isi­dre Fainé, pre­si­dent de La Caixa i de la CECA, l'obra social és una carac­terística dis­tin­tiva de les cai­xes i ha anat evo­lu­ci­o­nant d'acord amb les neces­si­tats de la soci­e­tat. Exi­gim doncs la seva pro­fes­si­o­na­lit­zació, la seva inde­pendència dels poders polítics, però amb el man­te­ni­ment dels cri­te­ris soci­als. L'obra social té un caràcter sub­si­di­ari a la tasca rea­lit­zada per l'admi­nis­tració i la soci­e­tat civil, per tant, encara que per reque­ri­ments pru­den­ci­als les cai­xes es con­ver­tei­xin en bancs, l'obra social en cap cas hau­ria de des­a­parèixer.