Comptabilitat interpretativa

Recordo que quan estu­di­ava la car­rera la comp­ta­bi­li­tat em sem­blava l'assig­na­tura més avor­rida del món. Amb el temps em vaig ado­nar del meu error. La comp­ta­bi­li­tat pot ser molt cre­a­tiva, gai­rebé com l'art. Tot això ve al cas de la pre­sen­tació de resul­tats de les enti­tats finan­ce­res espa­nyo­les, on havien de mos­trar les seves ver­go­nyes immo­biliàries per gen­ti­lesa del Banc d'Espa­nya. Si algú ha tin­gut la paciència de lle­gir les pre­sen­ta­ci­ons s'haurà ado­nat que tot aquest embo­lic sobre la solvència del sis­tema finan­cer espa­nyol és una rucada. Tots els bancs i cai­xes són els millors, impos­si­bi­li­tat matemàtica simi­lar a l'objec­tiu de Zapa­tero de la millora de les comu­ni­tats autònomes per col·locar-les totes per sobre de la mit­jana. Per exem­ple, totes les ins­ti­tu­ci­ons finan­ce­res tenen les millors dades de moro­si­tat.

Una ins­ti­tució clama que té la menor taxa de moro­si­tat abso­luta de l'últim any; una altra que té el menor crei­xe­ment de la mora; una altra que l'incre­ment de la taxa de moro­si­tat és menor que la mit­jana del grup de bancs de referència; unes altres que la seva mora està per sota de la dels bancs 1, 2, 3 i 4, que no apa­rei­xen iden­ti­fi­cats per garan­tir la con­fi­den­ci­a­li­tat (inne­ces­sari ja que tots els grups han hagut de mos­trar la mateixa infor­mació i és pública). Totes les ins­ti­tu­ci­ons tenen els mar­ges més alts que els “bancs com­pa­ra­bles”. I si no és el marge gene­ral és el pon­de­rat per risc. I si no... De debò els ana­lis­tes finan­cers són tan inge­nus per empas­sar-se que totes les ins­ti­tu­ci­ons finan­ce­res espa­nyo­les són les millors?

Quan lle­gei­xes aquests infor­mes tens una sen­sació simi­lar a la que et pro­du­ei­xen les decla­ra­ci­ons de Zapa­tero: saps que t'està donant gat per lle­bre, i el que més t'indigna és que ni tan sols intenta dis­si­mu­lar-ho bé.