Economia

Grècia no és Esparta

Els experts encara plantegen moltes incògnites sobre la resolució definitiva del problema de la solvència de l'Estat grec

Un cop els mercats deixin de considerar les febleses del país, es veurà si hi havia perill de contagi

Alguns analistes pensen que una quitança a temps hauria estat una opció més coherent que el rescat

Tot i que tenen un sectorpúblic inflat, l'estat del benestar de Grècia és raquític i feble
L'Estat espanyol i italiàestan en condicions de generar rendes; Portugal i Irlanda no ho tenen fàcil

Grècia ha pas­sat unes set­ma­nes com a focus d'atenció econòmica mun­dial, espe­rant amb can­de­le­tes l'arri­bada de 12.000 mili­ons d'euros pro­vi­den­ci­als. Els els han con­ce­dit després de pas­sar-los la revàlida que els han impo­sat els seus socis comu­ni­ta­ris i l'FMI per ava­luar si amb les refor­mes i les mesu­res que s'han posat en marxa n'hi haurà prou per jus­ti­fi­car el segon res­cat finan­cer.

Però tirar enda­vant les refor­mes no tan sols depèn de l'habi­li­tat de l'exe­cu­tiu hel·lènic d'esqui­var les lògiques pro­tes­tes soci­als, pre­vi­si­ble­ment llar­gues. Fins i tot la classe política està divi­dida entre els qui volen un canvi radi­cal en l'estruc­tura esta­tal i els qui mal­den per man­te­nir pri­vi­le­gis en un sec­tor públic ele­fantiàsic, una resistència que en el cas de l'opo­sició, a més, com­por­tarà rèdits elec­to­rals.

Algu­nes de les mesu­res apro­va­des, com les con­ces­si­ons de drets de superfície en algu­nes illes o les pri­va­tit­za­ci­ons de com­pa­nyies de ser­veis com tele­co­mu­ni­ca­ci­ons i elèctri­ques, seran una goteta d'aigua en la immen­si­tat del mar Egeu: “És una mica de tre­so­re­ria feta a corre-cuita, que ha de pro­var més la volun­tat de fer can­vis que no pas altra cosa”, alerta el catedràtic de la Uni­ver­si­tat Pom­peu Fabra i con­se­ller del Banc d'Espa­nya Gui­llem López Casas­no­vas. Per a l'expert, l'objec­tiu de Grècia és la trans­for­mació d'una estruc­tura social i política que ha permès, per exem­ple, que la mit­jana de jubi­lació del sec­tor públic sigui de 48 anys i on el par­tit que mana “té patro­natge en tots els ordres de la vida, amb un fun­ci­o­na­riat que gau­deix d'àmplies prer­ro­ga­ti­ves, comis­si­ons opa­ques i altres situ­a­ci­ons a la sici­li­ana”, asse­gura. López Casas­no­vas lamenta les grans desi­gual­tats soci­als i comenta la para­doxa que l'estat del benes­tar grec sigui “tan feble”, amb una 40% de la sani­tat sufra­gada amb copa­ga­ments desor­de­nats i “diners sota la taula”.

Per aquesta fra­gi­li­tat, el pro­fes­sor d'Esade Josep Coma­jun­cosa també asse­nyala que la capa­ci­tat de Grècia de gene­rar ren­des per sor­tir del sotrac és nega­tiva, i que la col·locació dels títols del seu Tre­sor amb interes­sos molt alts els com­por­tarà difi­cul­tats durant anys. La des­con­fiança inter­na­ci­o­nal té fona­ments. Xavier Vives, direc­tor del Cen­tre Sec­tor Públic-Sec­tor Pri­vat de l'IESE, recorda que, amb els pre­ce­dents que hi ha hagut, “ningú no se'n refia, de Grècia”, fins al punt de dema­nar que hi hagi un con­trol extern sobre les pri­va­tit­za­ci­ons “perquè es facin bé i els diners vagin on han d'anar”.

Per a alguns, la cre­di­bi­li­tat de les refor­mes es veurà d'aquí a 3 o 4 mesos, si el pri­mer minis­tre, Ior­gos Papan­dreu, subs­ti­tu­eix el minis­tre d'Eco­no­mia, que és, com asse­gura López Casas­no­vas, “un càrrec més pen­sat perquè la vella guàrdia del par­tit no surti de mare que per la capa­ci­tat de rege­ne­rar la política econòmica, i amb l'apa­rença que es fa alguna cosa perquè tot con­tinuï igual”. Només polítics nous i la força d'un sec­tor pri­vat “indig­nat” podrien donar suport real a les refor­mes “per la via de les urnes”, con­si­dera López Casas­no­vas.

Un interès insòlit

El catedràtic de la UPF des­taca si en pot resul­tar, de xocant, “que un país que té el PIB de Cata­lu­nya generi tant d'interès, ja que si no estigués en l'euro, no hi perdríem ni un tele­notícies”. Ara bé, les clas­ses benes­tants saben que la UE els ha donat trans­ferències incon­di­ci­o­nals i que han sufra­gat infra­es­truc­tu­res de qua­li­tat, però que aques­tes també s'han repar­tit entre but­xa­ques de clas­ses diri­gents, i que no està dis­po­sada a donar-los xecs en blanc. Si ho fan, les acom­pa­nya­ran com a mínim amb “la Guàrdia Civil”, bro­meja el catedràtic menorquí, perquè no torni a pas­sar el que hem vist al llarg dels últims anys. “D'això els cata­lans en sabem prou, amb les trans­ferències de la soli­da­ri­tat inter­ter­ri­to­rial espa­nyola”, insi­nua.

López Casas­no­vas asse­gura que “pri­mer cal que tot­hom visu­a­litzi que els diners no són gra­tis, i que Angela Merkel, can­ce­llera d'Ale­ma­nya, com­provi que hi ha hagut un esforç, ni que sigui venent-se tros­sos d'illes, i que això es fa amb el con­sens de l'opo­sició i amb l'eli­mi­nació de les cor­rup­te­les del Pasok.

Coma­jun­cosa pun­tu­a­litza, a més, que tot demos­tra que el res­cat “serà insu­fi­ci­ent” i és par­ti­dari d'una rees­truc­tu­ració del deute grec per la via de rene­go­ciar ter­mi­nis i tipus d'interès per evi­tar el perill d'una qui­tança, que impli­ca­ria que tots els inver­sors hagues­sin d'assu­mir pèrdues i que reper­cu­ti­rien en el comp­tes de resul­tats. Tot i que, per a Coma­jun­cosa, la majo­ria d'ins­ti­tu­ci­ons podrien ento­mar-ho, el més greu és el “mal pre­ce­dent que es cre­a­ria”, perquè posa­ria una marca nega­tiva a l'euro, i també perquè “dei­xa­ria la porta oberta perquè l'opinió pública de Por­tu­gal o Irlanda, que també tenen la crisi del deute, inter­pretés que pot­ser no cal tor­nar-ho tot”.

Per a López Casas­no­vas, les con­seqüències d'una fallida de Grècia serien dramàtiques: “S'enfon­sa­rien els bancs grecs i els cre­di­tors del govern grec, i la reper­cussió de tot ple­gat” com­por­ta­ria danys fins i tot al BCE, que té bons d'aquell país, com­prats “tot i ser escom­bra­ries”, per donar liqui­di­tat. El forat gene­rat afec­ta­ria tots els socis en dife­rent per­cen­tatge (a l'Estat espa­nyol, seria d'un 10%).

El sec­tor ban­cari grec és un focus d'atenció clau. Per a Xavier Vives, cal esta­bi­lit­zar-lo i aca­bar de per­fi­lar la par­ti­ci­pació pri­vada en tot ple­gat, ja que “tota mesura traumàtica pot desem­bo­car en una prima de risc més ele­vada per als altres països, començant per Por­tu­gal, Irlanda i pot­ser l'Estat espa­nyol, italià i belga”.

Una epidèmia euro­pea?

El nivell de risc d'un con­tagi even­tual no és gens nítid. Segons alguns, men­tre l'espe­cu­lació es foca­litzi a Grècia, dei­xa­ran tran­quils els altres estats que tenen pro­ble­mes amb el deute. Però López Casas­no­vas no està “tran­quil” en aquest sen­tit, i per això pensa que és impor­tant que hi hagi refor­mes clares que facin can­viar alguns meca­nis­mes de l'eco­no­mia espa­nyola: “No es pot accep­tar que un empre­sari no sàpiga exac­ta­ment quan costa aco­mi­a­dar un tre­ba­lla­dor, o quan tri­garà un jutge a ana­lit­zar un cas con­cret”, alerta l'expert de la UPF, a més de desit­jar que, per fi, la con­jun­tura per­meti un 6 o 6,5% de dèficit i un PIB en franca remun­tada, “esce­nari sobre el qual cap ana­lista no podrà espe­cu­lar”.

En canvi, en l'Esade, per a Coma­jun­cosa, un cop fet el res­cat, “els vol­tors es fixa­ran en als ani­mals ferits i, si el cos de la zona euro reac­ci­ona bé, pot­ser bus­ca­ran una presa més feble, lluny del Vell Con­ti­nent”. De totes mane­res, la llista de països en el punt de mira no són l'Estat espa­nyol. Abans hi ha Por­tu­gal i Irlanda. A parer de Coma­jun­cosa, a més, “tant l'Estat espa­nyol com l'italià són capaços de gene­rar ren­des per pagar els seus deu­tes”. Vives subrat­lla que l'Estat espa­nyol no està en la situ­ació de Por­tu­gal o d'Irlanda, “tot i que les pers­pec­ti­ves no són bones i encara s'està en la zona de perill”.

Con­tra cor­rent

Tot i que el dis­curs gai­rebé gene­ral és que es fa el que cal, hi ha veus dis­cor­dants, com la del catedràtic de la Pom­peu Fabra, José García Mon­talvo, que pensa que tot el que es fa per fer que Grècia remunti és una pèrdua de temps.

D'entrada, García Mon­talvo con­si­dera que el que s'exi­geix a Grècia és “una bar­ba­ri­tat”. “No es pot pas­sar d'un dèficit del 15 a un 9,4% en un any”. Per a García Mon­talvo, s'hau­ria d'haver apli­cat la qui­tança en el deute grec “tan bon punt es va veure que no podrien pagar”, i assi­mi­lar que “els qui hi havien inver­tit s'hi havien engan­xat els dits”. Per al catedràtic, la decisió no va ser la cor­recta perquè “hi havia molta banca ale­ma­nya afec­tada, i es va pren­dre la decisió de negar les poques pos­si­bi­li­tats reals de remun­tar les finan­ces gre­gues i fer una fugida enda­vant donant un préstec que era clar que no seria sufi­ci­ent”.

Segons l'expert dis­si­dent, el pro­blema de Grècia no és pas de liqui­di­tat a curt ter­mini sinó que és el de la solvència: “I això no s'arre­gla reduint la des­pesa pública i dema­nant després que hi hagi crei­xe­ment, perquè com que no n'hi haurà no hi haurà impos­tos per recap­tar”. En aquesta situ­ació, “no n'hi haurà prou de ven­dre's el Par­tenó o les illes”, con­creta.

Per a García Mon­talvo, només hi havia dues pos­si­bi­li­tats. La pri­mera, la que s'ha triat: “Anar fent la bola de neu més grossa, amb el suport de tots els països, que veuen en joc la cre­di­bi­li­tat de l'euro i del seu màxim super­vi­sor, el BCE”. Per a l'acadèmic, la idea dels defen­sors d'aquesta alter­na­tiva és pas­sar la maroma fins al 2013, “moment en què s'aca­barà d'esta­blir el meca­nisme euro­peu de suport entre estats”.

Tallar d'arrel la malal­tia

Per a García Mon­talvo, però, és molt més cohe­rent la segona alter­na­tiva: enge­gar un pla B, basat en fer efec­tiva la temuda qui­tança sobre el deute grec, és a dir, fent que els cre­di­tors cobrin menys del que espe­ra­ven retor­nar de la seva inversió, perquè “la rees­truc­tu­ració, allar­gant ter­mi­nis i reduint interes­sos, és un cata­plasma”, que s'aplica per evi­tar que els països aca­bin injec­tant diners al Banc Cen­tral Euro­peu. Però, “com més es tri­gui, més caldrà pagar”, avisa el catedràtic d'eco­no­mia.

Si no s'assu­meix el pit­jor, asse­gura García Mon­talvo, el con­tagi és ine­vi­ta­ble, perquè en els pro­pers tres anys “qual­se­vol notícia nega­tiva sobre els països perifèrics, inclo­ent-hi l'Estat espa­nyol, com una vaga gene­ral, farà posar ner­vi­o­sos els mer­cats”, alerta. “I si ens tenen una set­mana seguida con­tra les cor­des, ens enfon­sa­rem, tot i que l'Estat espa­nya té uns bons fona­men­tals”, lamenta. Sense ser cap con­sol, Por­tu­gal i Irlanda ho tenen molt pit­jor, espe­ci­al­ment el pri­mer, que és “apàtic” econòmica­ment des de fa molt de temps. El flo­ta­dor espa­nyol pot ser, segons García Mon­talvo, el turisme, una injecció d'acti­vi­tat que segu­ra­ment també s'apai­va­garà “quan Tunísia i Egipte dei­xin de tenir pro­ble­mes”.

Història
Convé recordar que el primer rescat concedit per l'Eurogrup a Grècia va ser de 110.000 milions, 80.000 dels quals van provenir de la zona euro (9.800 els va abonar l'Estat espanyol), mentre que els 30.000 restants els va aportar l'FMI. El tipus aplicat va ser del 5%, lluny del 9% que estava pagant Grècia en aquell moment en els crèdits que demanava al mercat.
Fent pinya
El vicepresident de la Comissió Europea i comissari de la Competència, Joaquín Almunia, es va afegir la setmana passada a les veus que defensen els segons ajuts a Grècia, i va assegurar que contribuirà a reduir el risc de contagi, especialment a Irlanda i a Portugal. Almunia, però, no es va atrevir a assegurar que eliminaria del tot les desconfiances amb els països perifèrics.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.