Opinió

Copagament sanitari

Estic con­vençut que la qua­li­tat del nos­tre sis­tema sani­tari públic és bona i que no té res a enve­jar a la dels països més avançats. Però el con­tra­punt és que el dèficit que genera l'actual model és insos­te­ni­ble. La solució no és fàcil, ja que una part sig­ni­fi­ca­tiva dels agents soci­als i de la població no com­par­tei­xen el diagnòstic que el nivell de des­pesa sanitària és exces­siu. Aquesta dife­rent apre­ci­ació de la situ­ació fa difícil que es pugui arri­bar a un con­sens sobre les mesu­res que cal por­tar a terme.

Com­par­teixo el diagnòstic que el pro­blema té múlti­ples cau­ses, entre les quals des­ta­ca­ria la neces­si­tat de millo­rar l'eficiència i l'excés d'ús ina­pro­piat per part de la població. En els últims mesos s'estan pre­nent mesu­res impor­tants que inten­ten millo­rar l'eficiència del sis­tema. En poc temps sabrem si han estat efec­ti­ves i quins efec­tes han produït.

El que queda per apro­fun­dir són les mesu­res per dis­mi­nuir l'ús ina­pro­piat dels ser­veis de salut. Dar­re­ra­ment han sor­tit a la llum rea­li­tats que reque­rei­xen algun tipus de mesura. Per exem­ple, no arriba al trenta per cent el nom­bre de visi­tes a ser­veis d'urgències que real­ment són urgències. En canvi, quan hi ha algun esde­ve­ni­ment espor­tiu relle­vant els ser­veis d'urgències estan buits. Podríem con­ti­nuar amb molts més exem­ples.

Tots els països del nos­tre entorn tenen implan­tat el copa­ga­ment. Podem citar, per exem­ple, els casos de França, Ale­ma­nya i, més recent­ment, el de Por­tu­gal, Itàlia i d'altres. En canvi, al nos­tre país el tema del copa­ga­ment es tabú i, de fet, cap par­tit dels que comp­ten el defensa. Mol­tes de les crítiques al copa­ga­ment són rao­na­bles, ja que empit­jora l'equi­tat en fer pagar més als més malalts. O bé pot pro­vo­car que vagin menys al metge per­so­nes que ho neces­si­ten. A més, també es cri­tica que el ciu­tadà hagi de fer més esforç quan ja paga la sani­tat amb altres impos­tos. Un altre incon­ve­ni­ent és el cost admi­nis­tra­tiu que genera la recap­tació.

En el cantó dels defen­sors del copa­ga­ment es diu que l'experiència d'altres països demos­tra que, si es posa un preu, encara que sigui baix, es redu­eix l'ús ina­pro­piat per part dels ciu­ta­dans. També té efec­tes bene­fi­ci­o­sos en la psi­co­lo­gia de l'usu­ari quan pren més consciència del cost de la salut. Un altre argu­ment que pot­ser és menys relle­vant però que no podem obli­dar és que els ingres­sos redu­ei­xen el dèficit del sis­tema.

Crec que cal pren­dre mesu­res de copa­ga­ment. Això no és una revo­lució. De fet, una part de la població ja copaga els medi­ca­ments. Cal deci­dir si són quan­ti­tats fixes per visita o per­cen­tat­ges del cost. En això hi ha mol­tes experiències a Europa. També cal pre­veure els casos en què no hi hau­ria copa­ga­ment. En altres països hi ha excep­ci­ons com en el cas de les malal­ties de llarga durada, per exem­ple.

En defi­ni­tiva, si volem man­te­nir un sis­tema sani­tari públic i de qua­li­tat, tard o d'hora s'haurà d'abor­dar aquest tema.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.