Els perills de l'euro

Hi ha una lliçó per ser apresa de la crisi del deute sobirà euro­peu, i és que la unió monetària per si mateixa no pot fun­ci­o­nar inde­fi­ni­da­ment. Si Europa real­ment vol pre­ser­var els avan­tat­ges de l'euro­di­visa neces­si­tarà més inte­gració fis­cal i econòmica. Les naci­ons hau­ran de cedir una sig­ni­fi­cant quan­ti­tat de sobi­ra­nia. Els líders euro­peus sem­blen dis­po­sats a accep­tar aquesta rea­li­tat, però per­su­a­dir els seus elec­tors pot­ser serà més difícil.

Un any després de pro­cla­mar que Grècia podia ser res­ca­tada sense cos­tos sig­ni­fi­ca­tius tant per als cre­di­tors com per a la resta d'Europa, els líders euro­peus dema­na­ven la set­mana pas­sada que s'abo­ques­sin grans quan­ti­tats de diners per tal d'inten­tar reviure l'eco­no­mia grega men­tre s'endar­re­ria el reco­bra­ment i es reduïen els tipus d'interès dels préstecs exis­tents. El tracte sem­bla sig­ni­fi­car que les naci­ons euro­pees sol­vents hau­ran d'esten­dre uns xecs molt grans. Els cre­di­tors pati­ran pèrdues i a alguns bancs pot­ser els cal­dran més res­cats, que Europa pagarà a través d'un fons col·lec­tiu que serà auto­rit­zat a man­lle­var diners amb el suport pels estats euro­peus indi­vi­du­al­ment i col·lec­ti­va­ment.

Aquest fons prendrà el con­trol també del préstec a Grècia, a uns tipus pro­pers als que el fons és forçat a pagar quan man­lleva diners. Altres parts del comu­ni­cat publi­cat pels líders euro­peus, després de la cimera de fa dues set­ma­nes, pro­me­ten que hi haurà més con­trol cen­tral sobre els pres­su­pos­tos naci­o­nals i les polítiques fis­cals hel·lenes. Això és ano­me­nat “fede­ra­lit­zació d'Europa”. A diferència del pri­mer res­cat grec, la pri­ma­vera del 2010, els líders euro­peus accep­ten que el con­ti­nent té res­pon­sa­bi­li­tat, no només de pre­veure el col·lapse, sinó de fer que l'eco­no­mia grega torni a cami­nar.