Gran angular

Entre el que és legal i immoral

En molts casos, l'èxit de la gestió ha estat inversament proporcional al nombre i intervenció de representants polítics en la gestió. I això va quedar clarament de manifest en algunes comunitats autònomes. Els escàndols, que han sorgit en un espai molt curt de temps, han posat de manifest que els executius de les caixes afectades les dirigien com si es tractés de parcel·les privades. Amiguisme, arbitrarietats, privilegis als negocis dels components dels seus consells, nepotisme i espoli econòmic en benefici propi són aspectes comuns en tots els casos que afloren

Tot i que la soci­e­tat sem­pre ha tin­gut una gran con­si­de­ració per les cai­xes d'estal­vis, pel seu ori­gen cen­te­nari, pres­tigi, importància -fins a la seva reor­ga­nit­zació supo­sa­ven la mei­tat del negoci del sec­tor ban­cari espa­nyol-, per la fina­li­tat de l'admi­ració “sense ànim de lucre” i, pot­ser, per la més valo­rada obra social, els escàndols que han sor­git els últims temps han supo­sat un cop pro­fund i una decepció a aquesta soci­e­tat. Afor­tu­na­da­ment, en la immensa majo­ria de les cai­xes d'estal­vis, la gestió va ser modèlica, tot i que aquests casos els ha creat una mala fama a totes.

En molts casos, l'èxit de la gestió ha estat inver­sa­ment pro­por­ci­o­nal al nom­bre i inter­venció de repre­sen­tants polítics en la gestió. I això va que­dar clara­ment de mani­fest en algu­nes comu­ni­tats autònomes. Els escàndols, sor­gits en un espai molt curt de temps, han posat de mani­fest que els exe­cu­tius de les cai­xes afec­ta­des les diri­gien com si es tractés de par­cel·les pri­va­des. Ami­guisme, arbi­tra­ri­e­tats, pri­vi­le­gis als nego­cis dels com­po­nents dels seus con­sells, nepo­tisme, intri­gues polítiques i espoli econòmic en bene­fici propi són aspec­tes comuns i cons­tants en tots i cadas­cun dels casos que aflo­ren. No obs­tant això, l'escàndol més cri­da­ner ha estat la dramàtica situ­ació en què han dei­xat les enti­tats que tenien sota la seva res­pon­sa­bi­li­tat.

MASSA ESCÀNDOLS.

Només a tall de recor­da­tori, repas­sem els casos més exe­cra­bles amb un ele­ment comú: totes van rebre aju­des del FROB.

A) La pensió vitalícia de la direc­tora gene­ral de la CAM per 370.000 euros anu­als, quan l'enti­tat regis­tra pèrdues fins a setem­bre de 1.731 mili­ons d'euros.

B) A Nova Caixa Gali­cia la marxa dels qua­tre exe­cu­tius de pri­mera línia els cos­tarà més de 10 mili­ons d'euros a més de les pos­si­bles asse­gu­ran­ces de vida.

C) Tot i que a Caixa de Segòvia van per­dre un 45% en el 2010 en relació amb el 2009, el direc­tor gene­ral per­cebrà mil mili­ons d'euros en deu anys. Aquesta enti­tat, inte­grada en el Banc Finan­cer i Estal­vis, hi par­ti­cipa amb un pírric 2,01%.

I, final­ment, fins a la data, que els qua­tre màxims res­pon­sa­bles de Caixa Penedès pre­sump­ta­ment es van assig­nar un pla de jubi­lació per un import de 20 mili­ons d'euros, com sem­bla, assig­nats i a l'esquena del con­sell d'admi­nis­tració.

Curi­o­sa­ment, mol­tes d'aques­tes pre­ben­des i rega­lies s'expres­sen en valors nets la qual cosa implica que els impos­tos i gravàmens van a càrrec de l'empresa i li suposa un cost labo­ral més. En el cas de Caixa Segòvia, la quan­ti­tat de sis mili­ons d'euros en deu anys equi­val­dria en ter­mes bruts a cap a nou mili­ons, tots a càrrec de l'enti­tat. Tenint en compte que en aquesta enti­tat els fons des­ti­nats a l'obra social repre­sen­ten el 40% del bene­fici net –apli­cant aquest per­cen­tatge al cost de pres­cin­dir del direc­tor gene­ral–, equi­val a esca­mo­te­jar a l'obra social 3,6 mili­ons d'euros. Aquest direc­tiu va haver d'enten­dre que ell for­mava una part molt impor­tant de l'obra social de l'enti­tat.

RES­PON­SA­BI­LI­TATS

Con­su­mats i cone­guts aquests exces­sos, la res­pon­sa­bi­li­tat del Banc d'Espa­nya, les CCAA amb com­petències en la super­visió sobre les cai­xes d'estal­vis, i de qui pro­ce­deixi hau­ria de con­sis­tir a exi­gir la devo­lució de les quan­ti­tats abo­na­des o com­pro­me­ses, sens dubte des­pro­por­ci­o­na­des, i que a més a més pro­cedís a fixar d'uns límits a aquests com­por­ta­ments que, per legals que puguin resul­tar pel fet que s'acu­llen en acords de lega­li­tat dub­tosa, són del tot immo­rals tant en el seu fons com en la seva forma. I més, quan amb diners públics s'han hagut de cor­re­gir els exces­sos pro­vo­cats per aquests matei­xos apro­fi­tats. Amb la pro­pi­e­tat defi­nida com bancs, els acci­o­nis­tes seran els pri­mers interes­sats perquè hi rea­lit­zin una gestió rigo­rosa que faci incom­pa­ti­ble qual­se­vol recom­pensa, amb una gestió negli­gent.

El que és més pre­o­cu­pant i dece­be­dor d'aquests casos i dels casos que encara es puguin començar a mani­fes­tar és que si no ha escla­tat la crisi bancària, la con­versió de les cai­xes d'estal­vis en bancs i els escàndols ben guar­dats a sota de les cati­fes, mai no s'hau­ria sabut res de l'existència d'aques­tes traïcions, que han desem­bo­cat en la des­a­pa­rició d'unes enti­tats que encara avui molta gent con­si­dera com el resul­tat d'una decisió arbitrària que sola­ment obeïx a l'interès i vora­ci­tat dels bancs. I obvi­a­ment, tots aquests bancs han tret pro­fit de la situ­ació.

Pràctiques pocs transparents

El 2008 les grans compensacions i indemnitzacions dels banquers nord-americans i britànics van deslligar l'airada crítica de la societat, mitjans de comunicació i governs que, després d'haver evitat la fallida encadenada del sistema financer, van comprovar que abans aquest s'havia embutxacat quantitats ingents de diners amb pràctiques poc transparents, en uns casos i, permeses amb el silenci de reguladors i supervisors, en uns altres. Referent a això, el Banc d'Espanya té previst, seguint les recomanacions del G-20 quant a la transparència, obligar les entitats financeres a crear un comitè de retribucions que vetllarà per la política salarial de les entitats. Tot i que pràcticament totes les entitats ja ho han constituït, el termini conclourà el 31 de març del 2012.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.