Surt a compte la Fórmula 1?

“Podríem recon­si­de­rar si se cele­bren grans pre­mis de F1 o de moto­ci­clisme. No és clar que ens ho puguem per­me­tre en la situ­ació actual”. Amb aquesta frase en una entre­vista a Rac1, el con­se­ller d'Eco­no­mia, Andreu Mas-Colell, va dei­xar clar que vint anys de tra­dició no jus­ti­fi­ca­ven la con­tinuïtat d'un GP de F1 que, per molts, resulta massa ostentós en ple con­text de reta­lla­des.

La pre­gunta de par­tida sem­bla sen­zi­lla. Surt a compte? L'any pas­sat el Cir­cuit de Cata­lu­nya va gene­rar un impacte econòmic de 135 mili­ons d'euros dels quals més de la mei­tat es van ori­gi­nar durant el cap de set­mana del GP de F1. “Aquest volum fa ren­di­bles les ins­tal·laci­ons i el GP? I tant que sí, si mirem l'impacte sobre sec­tors clau com els hotels, i si tenim en compte l'impacte d'imatge per a Cata­lu­nya, ja que aquest esde­ve­ni­ment el seguei­xen 90 mili­ons de per­so­nes a tot el món”, afirma el direc­tor del Cir­cuit, Sal­va­dor Servià. El pro­blema, reco­neix Servià, és que la crisi ha reduït con­si­de­ra­ble­ment el número d'espec­ta­dors del GP de F1, con­cre­ta­ment del rècord de 140.000, del 2007, als 80.000 de l'any pas­sat, i això, evi­dent­ment, té con­seqüències direc­tes sobre el balanç del Cir­cuit con­tro­lat per la Gene­ra­li­tat en un 80%. “Els ingres­sos per venda d'entra­des amb 80.000 espec­ta­dors, posem-hi uns 16 mili­ons d'euros, no paguen l'orga­nit­zació i el cànon”, afirma l'ante­rior direc­tor del Cir­cuit, Ramon Pra­de­ras. L'empre­sari va estar al cap­da­vant del Cir­cuit entre el 2007 i el 2011 i ja fa un any, en una entre­vista amb L'Econòmic va avi­sar que el man­te­ni­ment de la F1 a Cata­lu­nya és una decisió pura­ment política, ja que si es miren només els números, la qua­dra­tura resulta més que com­pli­cada.

Perla Gene­ra­li­tat, el pes és que a més de pagar per l'orga­nit­zació del GP -la quan­tia del cànon es manté en abso­luta con­fi­den­ci­a­li­tat- ha d'assu­mir la major part de les pèrdues com a soci majo­ri­tari del Cir­cuit (l'altre 20% recau en el Reial Automòbil Club de Cata­lu­nya i l'Ajun­ta­ment de Mont­meló). Per això, la direcció actual, coman­dada per Servià, s'ha mar­cat l'objec­tiu de recu­pe­rar els 100.000 espec­ta­dors aquest 2012. “Volem atraure gent del nord d'Europa, on la crisi no es nota tant, però també estem fent cam­pa­nya a França ja que enguany tin­dran tres pilots a la F1 i això pot arros­se­gar molts afi­ci­o­nats”, explica Servià. A més, amb el Cir­cuit es vol poten­ciar la figura del soci com una altra via de fide­lit­zar espec­ta­dors. Ara per ara n'hi ha 8.000 i Servià vol a asso­lir-ne 30.000. “Ens agra­da­ria acon­se­guir una impli­cació de la gent amb el Cir­cuit com la que es té amb el Barça, això ens faria molt més forts.” Els socis gau­dei­xen d'una sèrie d'avan­tat­ges com poder entrar al Cir­cuit sem­pre que vul­guin i dis­po­sar de des­comp­tes fins al 50% en les entra­des dels grans esde­ve­ni­ments. A canvi, la quota que es paga pot anar des dels 130 euros als més de 400.

Aques­tes acci­ons, però, tam­poc no solu­ci­o­na­rien del tot el gran esforç econòmic que fa la Gene­ra­li­tat i per això aquests dies també s'ha posat sobre la taula l'opor­tu­ni­tat d'esta­blir una alter­nança amb València per aco­llir el GP un any a cada lloc. De fet, l'Estat espa­nyol és l'únic que té dos pre­mis actius: el català amb més de 20 anys de tra­dició, i València, que s'hi va afe­gir el 2007. L'entrada de València la va viure en directe Pra­de­ras com a direc­tor del Cir­cuit i no amaga que es va notar l'impacte. “A par­tir d'aquell moment vam entrar en una lluita per acon­se­guir espec­ta­dors”, diu.

Per la seva banda, Servià rebutja que es pro­du­eixi cap tipus de con­tacte per pac­tar aquesta alter­nança. “L'interes­sant és fer-ho cada any aquí i no rega­lar res a ningú”, diu. Un total de 20 anys de tra­dició con­tra 4 pesen molt, i a més, cap altre país on s'ha pas­sat de dos GP a 1 -ho van fer Ale­ma­nya i Itàlia- han optat per aquest model d'alter­nança. “El pro­blema és que l'any que no ens toqués, els cos­tos del Cir­cuit es mul­ti­pli­ca­rien”, explica Pra­de­ras.

El con­tracte amb la F1 s'acaba el 2016. Ales­ho­res Cata­lu­nya haurà de fer front a un aug­ment con­si­de­ra­ble del cànon perquè la com­petència dels països asiàtics és cada vegada més forta. En els últims anys, el direc­tor d'orques­tra de la F1, Ber­nie Eccles­tone, ha inter­na­ci­o­na­lit­zat el negoci a llocs com la Xina, Abu Dhabi, o l'Índia, països que bus­quen reco­nei­xe­ment i per a qui la fac­tura és el de menys. Europa, que ara ja només acull la mei­tat dels cir­cuits, no està dis­po­sada a hipo­te­car-se fins al límit i juga la carta d'una afició fidel que segueix les cur­ses per tele­visió i que jus­ti­fica els con­trac­tes mili­o­na­ris que les cade­nes paguen a la F1. Pre­ci­sa­ment Antena 3 –en procés de fusió amb La Sexta- ha acon­se­guit els drets per a les dues pro­pe­res tem­po­ra­des després de la renúncia del canal de Medi­a­pro, i segons el mer­cat, ha pagat uns 40 mili­ons d'euros.

A l'hora de nego­ciar la reno­vació hi tindrà molt de pes la situ­ació econòmica i també el con­text de rea­jus­ta­ment pres­su­pos­tari. Jus­ti­fi­car que es pagui per la F1 al mateix temps que també es reta­lla en salut pot resul­tar difícil d'expli­car si no se sap trans­me­tre el bene­fici que a Cata­lu­nya se'n pot treure pro­fit com a país. “S'ha de saber expli­car que si anem per­dent aques­tes coses, ens anem fent petits com a país”, explica Pra­de­ras.