Reforma laboral: esperem

Espe­rem com a deri­vat d'espe­rança i espe­rem perquè cal espe­rar. Ara és moment de pri­me­res valo­ra­ci­ons no exemp­tes de con­si­de­ra­ci­ons, de crítiques i d'opi­ni­ons diver­gents. De ben segur que pas­sat un temps pru­den­cial tot tro­barà el seu lloc i sem­blarà que el que ara és nove­tat o tren­ca­ment resulta el més nor­mal del món.

El que ningú pot negar és que ara sí que s'ha inten­tat can­viar quel­com, no a gust de tot­hom, però sí que ha comp­tat amb l'apro­vat de la UE, que ho exi­gia. Pot sem­blar fàcil cri­ti­car el pobríssim resul­tat de les ante­ri­ors refor­mes recents, però el cert és que quan es pla­ni­fi­ca­ven i quan es van publi­car, des del nos­tre des­patx, Advi­so­ria, ja ens havíem mos­trat molt crítics amb aquells intents, la prova és a les heme­ro­te­ques. Aquesta reforma ha vin­gut a con­fir­mar la majo­ria dels vati­ci­nis i, a diferència de les ante­ri­ors, que només ho eren de nom, com­porta un gir en l'equi­li­bri rela­ci­o­nal del mer­cat labo­ral, amb deci­si­ons de calat.

S'han dis­minuït les indem­nit­za­ci­ons per aco­mi­a­da­ment i s'han reduït de forma molt sig­ni­fi­ca­tiva les con­seqüències econòmiques de l'aco­mi­a­da­ment. En efecte, s'ha esta­blert la pràctica des­a­pa­rició dels temuts sala­ris de tra­mi­tació que tan sovint tena­lla­ven les deci­si­ons empre­sa­ri­als, ara només reser­vats per als supòsits de read­missió.

Sorprèn que s'hagi par­lat tan poc d'aquesta mesura tan relle­vant en la pràctica diària per als que ens dedi­quem a l'asses­so­ra­ment jurídic labo­ral, ni la premsa se n'ha fet gaire ressò, ni s'han pro­nun­ciat els sin­di­cats, amb altres pre­o­cu­pa­ci­ons polítiques.

S'ha objec­ti­vat de forma agres­siva la defi­nició de l'existència de cau­ses econòmiques com a causa d'extinció del con­tracte de tre­ball. S'esta­bleix com a sufi­ci­ent la reducció dels ingres­sos o ven­des durant tres tri­mes­tres con­se­cu­tius que, dis­sor­ta­da­ment, pot ser patent en un alt per­cen­tatge de les empre­ses. Així, tal qual, tres tri­mes­tres de reducció d'ingres­sos, sense cap més paràmetres, ni pèrdues, ni bene­fi­cis, ni anàlisi de cau­ses,... o sí que es modu­larà pels tri­bu­nals?

Al mateix temps, s'adop­ten mesu­res de supo­sada (així ho sigui) incen­ti­vació de la con­trac­tació, com boni­fi­ca­ci­ons, incen­tius fis­cals, cre­ació de con­trac­tes inde­fi­nits (que millo­ra­ran les estadísti­ques) però amb un extens període de prova (un any) que per­met pres­cin­dir del tre­ba­lla­dor sense causa específica. També s'intro­du­eix una modi­fi­cació que afecta la res­pon­sa­bi­li­tat directa del Fogasa en el paga­ment del 40% de la indem­nit­zació en el cas de les pimes. Segons sem­bla, a par­tir d'ara es reserva el paga­ment del Fogasa per res­ca­ba­lar l'empresa, cosa que apunta que no podrà fer la sol·lici­tud el tre­ba­lla­dor. Pot­ser s'ha inten­tat com­pen­sar l'ante­ri­or­ment refe­rida gene­ra­lit­zació de les extin­ci­ons a 20 dies, perquè siguin real­ment a 20 dies i no a 12 per a les peti­tes empre­ses, fet que pot supo­sar una trava pel paga­ment de la indem­nit­zació, que s'ha de fer efec­tiu en el moment de la comu­ni­cació extin­tiva i després sol·lici­tar el paga­ment del Fogasa, que no és pre­ci­sa­ment ràpid. També merei­xe­ria un estudi a part el gir que s'ha donat a la fle­xi­bi­lit­zació interna de la relació labo­ral, pos­si­bi­li­tant per part de l'empresa l'apli­cació ràpida i efec­tiva de noves con­di­ci­ons con­trac­tu­als que, tot i estar sot­me­ses al con­trol juris­dic­ci­o­nal, varien d'una forma radi­cal el que fins ara era entès com a modi­fi­cació subs­tan­cial de les con­di­ci­ons de tre­ball.

No puc expo­sar en el pre­sent arti­cle tots els mati­sos d'aquesta reforma, l'hem de deba­tre, ana­lit­zar i espe­rar que entre tots la con­ver­tim en posi­ti­va­ment via­ble. Als que cauen en la gran­di­loqüència política els pre­ga­ria que mirin una mica el dret com­pa­rat pròxim al nos­tre, com fun­ci­o­nen les regu­la­ci­ons labo­rals dels països pro­pers, aquells que tenen índexs d'atur molt infe­ri­ors al nos­tre. El que tot­hom sem­bla haver assu­mit és que les mesu­res acor­da­des no impli­ca­ran una millora imme­di­ata de l'eco­no­mia, i, mal­grat tot, en un pri­mer moment, encara podem veure com aug­menta l'atur o s'incre­menta la judi­ci­a­lit­zació dels con­flic­tes.

Per altra part sem­bla clar, per les mani­fes­ta­ci­ons del mateix pre­si­dent del govern cen­tral, que s'assu­meix una pròxima vaga gene­ral, que s'haurà de veure si es cor­res­pon amb una con­ducta dili­gent dels agents soci­als, amb visió real i cons­truc­tiva del que neces­si­ten els tre­ba­lla­dors, tant els que tre­ba­llen com els que, dis­sor­ta­da­ment, no poden tre­ba­llar i els costa rein­cor­po­rar-se al mer­cat de tre­ball.

Així doncs, es pot dir que estem davant d'un d'aquells trac­ta­ments forts que pri­mer cau­sen un rebrot de la malal­tia, però que el supor­tem amb l'espe­rança d'una curació o millora i que de ben segur ningú pot dis­cu­tir que la gra­ve­tat del pre­sent mereix inten­tar-ho.