Legislació amb esperit caribeny

En el món del Dret, quan es parla de ter­mi­nis s'entra en el ter­reny dels temes sagrats perquè poques coses es con­si­de­ren tan inad­mis­si­bles (fins i tot el Col·legi d'Advo­cats pre­veu san­ci­ons per qui actuï amb negligència en aquest tema) com per­dre les acci­ons sobre un assumpte per culpa d'un des­cuit, oblit o error de càlcul en els mar­ges de pres­cripció o de cadu­ci­tat.

Però quan es tracta d'expro­pi­a­ci­ons, la qüestió can­via i, fins i tot un espe­ci­a­lista en dret admi­nis­tra­tiu i pro­fes­sor de la Uni­ver­si­tat de Girona, Lluís Sal­va­dor Esteve Cai­reta, no pot repri­mir un som­riure i dir que “els ter­mi­nis de la llei s'aca­ben allar­gant molt”.

Tot i que la llei d'expro­pi­ació forçosa es va con­ce­bre com una solució fina­lista per evi­tar la para­lit­zació d'obra pública per culpa de la nega­tiva nego­ci­a­dora d'un pro­pi­e­tari afec­tat, la rea­li­tat és que s'ha aca­bat con­ver­tint en el pri­mer recurs a què s'acull l'admi­nis­tració perquè estal­via nego­ci­a­ci­ons amb els afec­tats i aba­ra­teix el cost que paga pels ter­renys que ha de menes­ter. Els expro­pi­ats tenen ben poques pos­si­bi­li­tats d'opo­sar-se amb èxit a la volun­tat d'expro­pi­ació de l'admi­nis­tració perquè fins i tot en el cas que es neguin a sig­nar les actes de l'ocu­pació prèvia (com ha pas­sat sovint en obres con­tro­ver­ti­des com per exem­ple línies de molt alta tensió), per començar els tre­balls, l'admi­nis­tració en té prou de con­sig­nar en un compte una quan­ti­tat en con­cepte d'aquesta pri­mera ocu­pació.

Una acció d'opo­sició no para­litza el procés d'expro­pi­ació ni tam­poc les obres, ja que si l'afec­tat també troba desa­jus­tada la indem­nit­zació que l'admi­nis­tració ofe­reix pot recórrer al jurat d'expro­pi­ació. És un òrgan admi­nis­tra­tiu ads­crit al Depar­ta­ment de Gover­nació que s'encar­re­garà de fer les valo­ra­ci­ons opor­tu­nes i fixarà un preu just. El jurat d'expro­pi­ació s'estruc­tura en cinc sec­ci­ons ter­ri­to­ri­als (Bar­ce­lona, Girona, Lleida, Tar­ra­gona i Ter­res de l'Ebre) i està inte­grat per un pre­si­dent (amb conei­xe­ments de Dret) i diver­sos vocals que repre­sen­ten ins­ti­tu­ci­ons amb conei­xe­ments en la matèria (des de regis­tra­dors de la pro­pi­e­tat i perits espe­ci­a­lis­tes en valo­ra­ci­ons fins a repre­sen­tants de la Cam­bra de Comerç i dels col·legis pro­fes­si­o­nals).

Amb la llei a la mà, els pas­sos que cal seguir són que l'admi­nis­tració pri­mer paga i, després, ocupa, però el pro­fes­sor Esteve Cai­reta admet que “nor­mal­ment no és així”.

Aquesta manera de fer adul­tera en certa manera el procés d'expro­pi­ació ja que, si tam­poc no s'està d'acord amb el que deci­deixi el jurat d'expro­pi­ació, hi ha la pos­si­bi­li­tat de recórrer als Jut­jats Con­tenciós Admi­nis­tra­tius.

Però Josep Cuscó, de la Unió de Page­sos, diu: “què et dirà un jut­jat? Si quan li toca deci­dir sobre una finca per allà ja hi passa una car­re­tera què farà? La farà treure?”