Promeses trencades

Al canal 3/24 encara parla Mario Monti en la seva trista com­pa­rei­xença de premsa con­junta amb Mari­ano Rajoy, el per­ma­nent per­so­natge d'El Greco. Men­tre res­po­nen sense tenir res­pos­tes, la prima de risc retorna als nivells estra­tosfèrics de dijous de la set­mana pas­sada, abans que el pre­si­dent del BCE fes les pro­me­ses ara tren­ca­des. Cinc dies d'il·lusi­ons desa­te­ses i ja se sap què passa quan et posen la mel a la boca, que la decepció és més gran.

Hi havia raons per tenir fe en el mig som­riure de Draghi? Pro­ba­ble­ment, sí. No cal can­viar el man­dat del BCE perquè és evi­dent que l'actual política monetària no es trans­met ade­qua­da­ment en la zona euro amb aquesta divergència de tipus d'interès, de cos­tos de finançament. Davant aquest evi­dent fracàs, les mesu­res no con­ven­ci­o­nals estan més que jus­ti­fi­ca­des. Però no estem en una unió monetària efi­ci­ent i regida per cri­te­ris esta­bles, o tan sols lògics. La política, o millor, la manca d'una veri­ta­ble política euro­pea ho enreda tot. Pot­ser dema­nem massa a Draghi, final­ment un tècnic i per tant sem­pre ten­dent a sot­me­tre's a la política o la no-política.

A la pan­ta­lla segueix l'esce­ni­fi­cació d'un opti­misme absurd dels cava­llers de la trista figura. Alhora, en altres pan­ta­lles, la prima de risc que mesura la des­con­fiança segueix cap amunt, quasi implo­rant que callin d'una vegada per repo­sar una estona. L'Íbex, que ha per­dut gai­rebé 500 punts, ha tan­cat ja fa mitja hora.

Recordo la pre­o­cu­pada expressió del con­se­ller Andreu Mas-Colell aquest matí a RAC1, quan li pre­gun­ta­ven sobre els efec­tes a Cata­lu­nya d'un pos­si­ble res­cat a la grega, anti­ci­pant que “tant de bo aquesta tarda Draghi ens espanti aquesta pro­ba­bi­li­tat”. No calia aquest dar­rer comen­tari. El con­se­ller d'Eco­no­mia i tots nosal­tres hem de seguir molt pre­o­cu­pats, i encara més si escol­tem la pare­lla que parla davant la tele­visió.