Els mercats financers

El mer­cat de bons ha emer­git com un poderós pro­ta­go­nista de la crisi econòmica euro­pea, mar­cant un canvi radi­cal en el poder des dels polítics fins a una rela­ti­va­ment obs­cura cohort de ban­quers. El col·lec­tiu for­mat en el dia a dia per inver­sors i tra­ders (agents nego­ci­a­dors de bons) pot ara ender­ro­car governs i tenir la clau de super­vivència de l'euro.

Si aquest mer­cat sem­bla un fan­tas­magòric Goliat als estranys, en pri­vat els agents de bons con­fes­sen que estan ate­mo­rits i con­fu­sos. Fan uns jocs mala­bars amb nivells de risc i riquesa sense pre­ce­dents, uns 6,7 bili­ons d'euros amb el deute dels governs de l'euro­zona, segons el Banc Cen­tral Euro­peu. Alguns estan pre­o­cu­pats per si els tra­ders no tenen la capa­ci­tat per des­xi­frar senyals con­flic­tius dels líders euro­peus en una indústria cada cop més depe­nent de la per­cepció i de la supo­sició política. Segons els tra­ders, les fluc­tu­a­ci­ons a curt ter­mini dels preus dels bons no sem­pre van ser una curosa anàlisi sobre valor i risc, van ser pre­ses com l'última paraula dels polítics de qual­se­vol nivell de política gover­na­men­tal i sovint malin­ter­pre­ta­des.

El resul­tat de les seves deci­si­ons –els tra­ders són els pri­mers a adme­tre-ho– no és necessària­ment con­sis­tent o raci­o­nal o cer­ta­ment clar en el mis­satge que s'envia. Però poques vega­des ha que­dat tant poder a les seves mans. “Estem acos­tu­mats a ser capaços d'ana­lit­zar qual­se­vol cosa”, va dir Jim Skeet, direc­tor exe­cu­tiu de renda fixa del Royal Bank of Scot­land. Aquests dies res és mesu­ra­ble. Ha arri­bat a ser menys una qüestió de càlcul numèric i més d'ora­cle de Del­fos. Els eco­no­mis­tes ten­dei­xen a trac­tar el mer­cat de bons com un juga­dor raci­o­nal impo­sant dis­ci­plina pres­su­postària als polítics. Els polítics recri­mi­nen els homes durs dels bons per minar la recu­pe­ració d'Europa i el seu pre­uat estat de benes­tar.