Gran angular

Els comptes de les regions

Si Catalunya hagués disposat el 31.12.2011 dels fons amb què va contribuir de més a les regions amb superàvit fiscal, hauria tingut un superàvit propi de més de deu mil milions, la qual cosa hauria equivalgut a un 5% del seu PIB. S'imaginen el que s'hauria pogut fer aquí amb deu mil milions addicionals després d'una millora en l'organització de l'assignació dels recursos totals de què Catalunya disposa? (Sí, millorant: aquí, a Catalunya, també hi ha bastants processos a millorar)

Com vostès saben, ate­nent al seu finançament, a Espa­nya exis­tei­xen dos tipus de regi­ons: les de règim espe­cial i les de règim comú. El pri­mer grup tan sols el com­po­nen dues regi­ons: Euskadi i Navarra; totes les altres es tro­ben en la resta. En les del pri­mer grup les seves hisen­des locals recap­ten gai­rebé totes les con­tri­bu­ci­ons fis­cals de rang naci­o­nal que els seus resi­dents liqui­den, i lliu­ren a la Hisenda cen­tral un per­cen­tatge anual que es nego­cia cada cinc anys i que, apro­xi­ma­da­ment, equi­val al pes que el PIB de cadas­cuna d'aques­tes regi­ons repre­senta en el PIB d'Espa­nya, i es queda en aques­tes dues regi­ons la diferència, diferència que els governs basc i navarrès admi­nis­tren segons el seu cri­teri. Totes les del segon grup es finan­cen con­for­me­ment al dis­po­sat en la LOFCA, llei pro­mul­gada el 22.09.1980 que si els interessa poden con­sul­tar aquí.

La LOFCA és una molt mala llei que va ser redac­tada en uns moments molt com­pli­cats de la història d'Espa­nya i que, en resum, va anar a bus­car una cosa molt con­creta: apro­xi­mar les ren­des mit­ja­nes de les regi­ons que es tro­ba­ven per sota de la renda mit­jana espa­nyola a força de reduir les ren­des mit­ja­nes de les regi­ons que les tenien per damunt i, a més, sense límits. I per què va ser cons­truïda així aquesta llei? Doncs perquè la LOFCA adme­tia, implícita­ment, que en ser molt reduïdes les pos­si­bi­li­tats de crei­xe­ment de cer­tes regi­ons, dis­se­nyant un meca­nisme que drenés recur­sos de les que més podien créixer cap a les que menys crei­xien aques­tes millo­ra­rien la seva posició rela­tiva encara que gene­res­sin per si matei­xes escàs crei­xe­ment real, i encara que això suposés limi­tar el benes­tar de les que més crei­xien i limi­tant, a més, les seves pos­si­bi­li­tats d'asso­lir un major crei­xe­ment. És a dir, es va anar a posar un pedaç perquè el pro­blema era irre­so­lu­ble.

Quin ha estat el resul­tat?, doncs ben il·lògic des d'una pers­pec­tiva econòmica i insos­te­ni­ble ate­nent els moments actu­als. Es va bus­car que les ren­des d'unes zones aug­men­tes­sin sense que es produís un crei­xe­ment real en tals zones, una mica pos­si­ble a força de trans­ferències pro­ce­dents d'uns altres i d'ence­bar l'eco­no­mia a força de crèdits; trans­ferències que dre­na­ven les capa­ci­tats reals d'alguns i crèdits que empit­jo­ra­ven les qua­li­fi­ca­ci­ons de tots. Men­tre hi va haver diners n'hi va haver per a tots, i per a tot; el pro­blema va arri­bar quan la música va ces­sar i es van encen­dre els focus i van il·lumi­nar la rea­li­tat i es va pre­ten­dre con­ti­nuar amb el mateix esquema ante­rior el qual se l'ha bate­jat com a soli­da­ri­tat.

Obser­vin el qua­dre que acom­pa­nya aques­tes línies. Mirin-lo bé, però, espe­ci­al­ment, les colum­nes del saldo real i la del saldo real sobre el PIB. Mos­tren el saldo real de cada regió espa­nyola, és a dir, el resul­tat de res­tar al seu saldo propi, el dels seus comp­tes, el saldo de cada regió pel que fa a les altres, i pre­nent com a veri­tat d'aquests els únics sal­dos publi­cats pel Gobi­erno de España: els cor­res­po­nents a 31 de desem­bre del 2005. Què mos­tra aquest qua­dre?

Doncs que si Cata­lu­nya hagués dis­po­sat el 31.12.2011 dels fons amb què va con­tri­buir de més a les regi­ons amb superàvit fis­cal, hau­ria tin­gut un superàvit propi de més de deu mil mili­ons, la qual cosa hau­ria equi­val­gut a un 5% del seu PIB. S'ima­gi­nen el que s'hau­ria pogut fer aquí amb deu mil mili­ons addi­ci­o­nals després d'una millora en l'orga­nit­zació de l'assig­nació dels recur­sos totals de què Cata­lu­nya dis­posa? (Sí, millo­rant: aquí, a Cata­lu­nya, també hi ha bas­tants pro­ces­sos a millo­rar).

Què va a suc­ceir? Cata­lu­nya ha de recu­pe­rar aquests fons perquè Cata­lu­nya els neces­sita per créixer, perquè aquí hi ha autènti­ques pos­si­bi­li­tats de crei­xe­ment real. I penso que això suc­ceirà perquè a la inversió inter­na­ci­o­nal li interessa que això suc­ce­eixi. I com sem­pre, ja saben que en l'escrit fins ara no hi ha ni un gram de política, i no n'hi ha perquè el pro­blema de Cata­lu­nya no és polític, sinó econòmic. I això ha de ser resolt.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.