Airos dobla la facturació en l'últim any

En el dar­rer any i mig, la família Martínez, la pro­pietària de l'empresa Airos Deli­ca­tes­sen SL, ha vis­cut una etapa can­vis impor­tants. S'han tras­lla­dat a una fàbrica nova de 12.000 metres qua­drats al Papiol, s'han vist immer­sos en la gran dis­tri­bució i en un procés d'actu­a­lit­zació de l'orga­nit­zació interna i, com a resul­tat, han doblat la fac­tu­ració. “Tan­ca­rem aquest 2012 amb 1,5 mili­ons d'euros”, explica David Martínez, gerent de la firma cata­lana i fill d'Anto­nio Martínez, el pas­tis­ser de Sant Feliu de Llo­bre­gat que va creure en els pro­duc­tes arte­sans sense glu­ten des del moment en què va anar més enllà dels encàrrecs que la mare d'una nena celíaca li feia ja fa 26 anys. “En poc temps ens vam con­ver­tir en un lloc de referència per a l'asso­ci­ació de celíacs de Cata­lu­nya, i venia gent de tot arreu”, explica el gerent, que viu amb un orgull els seus orígens de pas­tis­ser i, de retruc, haver acon­se­guit “reu­nir l'antiga i la nova escola” en els pro­duc­tes ali­men­ta­ris que ofe­rei­xen. Ja tenen al mer­cat 90 referències dife­rents i, segons asse­gura Martínez, mol­tes altres pre­pa­ra­des per sor­tir-hi perquè un dels prin­ci­pis de l'empresa és la inno­vació. Fa uns anys, per exem­ple, ho van acon­se­guir amb les pal­me­res sense glu­ten –buc insígnia de la marca– i ara, amb les coques d'anís. Al seu catàleg, però, hi con­vi­uen des de pas­tis­sos, mones, dife­rents tipus de pa i gale­tes, entre d'altres. Ara, per Nadal, tenen una línia amb pol­vo­rons, neu­les i tor­tells de reis pen­sats per als celíacs.

Com argu­menta Martínez, “la tasca d'Airos és tre­ba­llar per a la gent que té into­lerància al glu­ten” tot i que últi­ma­ment han vist com la demanda ha anat crei­xent perquè cada cop hi ha més població diagnos­ti­cada i, a més, al con­sum s'hi han apun­tat famo­sos i altres col·lec­tius i “es comença a veure com un pro­ducte salu­da­ble” perquè hi ha alguns estu­dis que diuen, per exem­ple, que és més dige­ri­ble. “Tot i que pot­ser hi ha una part de moda, hem de pen­sar que es tre­ba­lla per un seg­ment de població con­cret i que ho fan poques empre­ses perquè no es fàcil”, argu­menta Martínez. En tot cas, una cosa sí que ha can­viat: “Fa un temps la gent es pen­sava que sense glu­ten era sinònim de dolent. Ara no. Hem orga­nit­zat una boda per una núvia celíaca amb 300 con­vi­dats i el pastís ha estat tot un èxit.” Entre els cli­ents de la firma cata­lana hi ha des de grans superfícies comer­ci­als fins a boti­gues de dietètica, hos­pi­tals, parcs d'atrac­ci­ons, avi­ons, trens, etc. El 80% es comer­ci­a­litza amb la marca Airos. El 20% res­tant es fa per a mar­ques blan­ques.

El crei­xe­ment de l'empresa ha estat esgla­o­nat des de la seva fun­dació. Fa cinc anys, tenien tres tre­ba­lla­dors. En un any la fac­tu­ració ha pas­sat de 750.000 euros a un milió i mig. Tot i això, a Airos s'hi han vist reflec­tits can­vis en l'orga­nit­zació i imatge. Com explica el gerent, pas­sar d'un local de 100 metres qua­drats a una fàbrica de 12.000 va supo­sar un salt en tots els sen­tits, com ara la cre­ació de depar­ta­ments com els de qua­li­tat i gerència. La firma està immersa en un canvi d'imatge ja començat i que s'anirà implan­tant al llarg del 2013. “El fet de ser pre­sents als line­als dels super­mer­cats ens ha fet repen­sar coses com el logo i la imatge de l'empresa en gene­ral”, argu­menta. També es tre­ba­lla per infor­ma­tit­zar el negoci i aca­bar de relli­gar tots els pro­ces­sos de pro­ducció i comer­ci­a­lit­zació del pro­ducte. En defi­ni­tiva, com diu Martínez, “adap­tar-se a les noves neces­si­tats i als nous temps”.

Con­ti­nuar inno­vant és un dels prin­ci­pals objec­tius de l'empresa i un dels aspec­tes, con­jun­ta­ment amb l'auto­ma­tit­zació dels pro­ces­sos o la imatge, que s'endú bona part del capítol d'inver­si­ons. El gerent, però, també des­taca la importància del per­so­nal. En el cas d'Airos Deli­ca­tes­sen hi tre­ba­llen per­so­nes molts espe­ci­a­lit­za­des, des de pas­tis­sers fins a comer­ci­als.

Airos ja arriba a gai­rebé tot l'Estat –entre els plans de l'empresa hi ha el de cobrir tot el ter­ri­tori– i a alguns països com l'Esta francès o Por­tu­gal. A mit­jan ter­mini, Martínez no tanca la porta a obrir altres punts de venda a l'estran­ger.