Economia

Pla de xoc contra la buidor comercial

L'Institut Municipal de Promoció de la Ciutat d'Olot crea un servei per posar-ho fàcil als que vulguin obrir un negoci

Fa un mapa dels locals buits

El cen­tre d'Olot va omplint el buit comer­cial dels últims anys, sobre­tot al nucli antic. Hi ha 231 locals des­ti­nats a acti­vi­tats econòmiques, un 25 per cent dels quals estan buits i, a la part més històrica, n'hi ha 66. Aquesta zona, però, ha cap­tat un nom­bre impor­tant de les 84 noves acti­vi­tats econòmiques i 17 ampli­a­ci­ons de nego­cis. En con­cret, un 62 per cent, a una mit­jana de dos nego­cis nous per set­mana.

El con­junt de locals buits forma part d'una mena de borsa cre­ada per la fla­mant fines­treta única empre­sa­rial de l'Ins­ti­tut Muni­ci­pal de Pro­moció de la Ciu­tat (IMPC), que és l'ens que ha fet un mapa comer­cial del cen­tre junt amb les immo­biliàries locals. L'IMPC, doncs, té ara a dis­po­sició una foto molt pre­cisa dels locals i, quant als buits, una mena de fitxa on consta tot allò que neces­sita un hipotètic llo­ga­ter o com­pra­dor: qui n'és el pro­pi­e­tari, si el lloga o el ven i el preu, l'estat de con­ser­vació, els ser­veis, les carac­terísti­ques tècni­ques, etc.

De les noves acti­vi­tats econòmiques, un 30 per cent són de ser­veis gene­rals –repa­ració de calçat, fle­ques, ali­men­tació, etc.–; un 21 per cent, d'hos­ta­le­ria i res­tau­ració; un 16 per cent, d'ali­men­tació, i un 11 per cent, del sec­tor tèxtil i la moda.

L'IMPC tre­ba­lla ara per obte­nir dades reals de les acti­vi­tats econòmiques d'Olot que tan­quen. Li costa, perquè ara els ajun­ta­ments no tenen el con­trol sobre l'impost d'acti­vi­tat econòmiques, les dades d'hisenda no són del tot fia­bles i tam­poc són sig­ni­fi­ca­ti­ves les bai­xes en ser­veis com l'aigua i la llum.

Aques­tes estadísti­ques fan referència al 2012, el pri­mer any sen­cer en què ha estat ope­ra­tiu del Ser­vei Únic Empre­sa­rial, que és qui ges­ti­ona la fines­treta única en aquest camp. L'objec­tiu de l'ens és faci­li­tar la implan­tació d'acti­vi­tat econòmica a Olot i, per tant, de sim­pli­fi­car i fer més sen­zills els tràmits admi­nis­tra­tius que depe­nen dels orga­nis­mes muni­ci­pals. Això ha com­por­tat una reor­ga­nit­zació per man­te­nir un con­tacte directe i àgil amb la resta d'àrees de l'Ajun­ta­ment i revi­sar-ne els pro­ces­sos.

Així, aquest nou ser­vei ha dut tas­ques d'asses­so­ra­ment, infor­mació i faci­li­tació de tràmits; ha posat en con­tacte els usu­a­ris amb la borsa de tre­ball i amb els pro­fes­si­o­nals de la for­mació ocu­pa­ci­o­nal i par­ti­ci­pants en aquesta for­mació; ha fet plans d'empresa, o sim­ple­ment, i entre mol­tes altres coses, ha aju­dat a tro­bar locals. En con­cret, durant el 2012 ha atès un total de 233 res­pon­sa­bles d'acti­vi­tats econòmiques. Ara, els res­pon­sa­bles del ser­vei volen fer el mateix amb els polígons indus­tri­als.

101
activitats.
Són les que s'han implantat de nou a la capital garrotxina, un 62% de les quals, al centre
66
locals.
Són els que actualment estan buits al nucli antic, que forma part del centre de la ciutat
E. VAYREDA

“Ens cal alguna franquícia”

J.C

El màxim responsable de la promoció econòmica a la capital garrotxina diu en aquesta entrevista que han detectat una certa reticència, sobretot de franquícies, a voler venir a Olot després de l'oposició que hi va haver a la instal·lació d'un McDonald's. Ara diu que s'està girant la truita.

A què atribueix aquesta situació?
L'oposició al McDonald's va situar Olot com un espai on determinades ofertes molt globals no eren benvingudes.
I vostè creu que això és així?
No. Cal dir que no volem omplir Olot de franquícies, però hi ha determinats àmbits dirigits a uns clients potencials d'una determinada edat que hauríem de tenir.
Expliqui's.
Hi ha molts olotins, sobretot d'entre 14 i 40 anys, que no consumeixen a Olot, quant a tèxtil i complements.
I què fan per capgirar aquesta situació?
Ens hem posat en contacte amb franquícies, sobretot amb aquelles que hem detectat que creixen.
Han obtingut resultats?
Sí, però ara s'han de concretar.
Pot avançar alguns noms?
No, perquè cal discreció fins que, tal com he dit, es concreti tot plegat.
El nou servei únic empresarial és clau en aquest sentit?
Sí, perquè, fins fa poc, no hi havia cap àrea de l'Ajuntament d'Olot que es posés a la pell de qui obre un negoci. Ara tenen un partenaire a dins preocupat per les seves coses.
Què el va motivar?
Ho vam captar en fer les visites a comerços i empreses prèvies a les eleccions. Ara hi ha un ens que ho posa tot molt fàcil a qui vol obrir un negoci a la ciutat.

Influència

Més de 78.000 clients potencials

Els comerços d'Olot tenen més de 78.000 clients potencials. Les principals àrees on es poden captar són el Ripollès, amb 23.366 habitants; la rodalia garrotxina d'Olot, amb 21.324 habitants; Manlleu, amb 20.450 habitants, i Torelló, amb 14.000. L'obertura del túnel de Bracons, a l'eix Vic-Olot, acosta els veïns d'Osona i de la vall de Ribes a la capital garrotxina. L'IMPC considera atractius també el parc natural de la Garrotxa, l'Escola d'Art i l'oferta cultural i de lleure. Recorda que la renda per càpita olotina és 7 punts superior a la girona i la taxa d'atur, molt inferior.

A fora

Evasió de la despesa dels olotins pel comerç no quotidià

El comerç no quotidià és el principal element d'evasió de la despesa comercial a la capital garrotxina, segons un estudi de l'IMPC. Les úniques excepcions són els complements de la llar, la cultura i el lleure. Per contra, el comerç quotidià, bàsicament l'alimentació, està ben assentat. El mateix estudi rebel·la que un 24,6% dels olotins troben a faltar més comerços de roba, calçat i complements. Són algunes de les dades de l'estudi amb què l'àrea de Promoció Econòmica de l'Ajuntament surt a captar empreses que es vulguin establir a Olot. A part, hi destaca que, dels dinou carrers més comercials de la ciutat –un 43% de la superfície comercial total i un 45,2% de l'oferta total–, deu són al centre –un 22,1% de la superfície i un 29,6% de l'oferta–. Finalment, l'estudi remarca la inversió pública de 7,5 milions que s'ha dut a terme a l'espai públic del centre, a part de la privada, i els actius de la plaça Mercat i del nucli comercial de la plaça Catalunya.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.