Condemnats a vendre quan no toca

CON­TINUÏTAT.

Com reco­neix el degà del Col·legi d'Eco­no­mis­tes de Cata­lu­nya, Joan B. Casas, “no hi ha marge per altres vies alter­na­ti­ves d'ingres­sos extres perquè la Gene­ra­li­tat també té tan­cada la via de l'endeu­ta­ment”.

Aquesta urgència marca que es tan­quin ope­ra­ci­ons que no resul­ten gaire ren­di­bles des del punt de vista de guany d'eficiència. “En auto­pis­tes són pri­va­tit­za­ci­ons que a llarg ter­mini per­ju­di­quen el con­su­mi­dor perquè ten­dei­xen a ser infla­ci­o­nis­tes amb el preu del ser­vei, perquè els ope­ra­dors pri­vats no solen acon­se­guir reduir els cos­tos molt més del que ho pot fer l'admi­nis­tració pública”, des­taca el pro­fes­sor de política econòmica de la Uni­ver­si­tat de Bar­ce­lona Daniel Alba­late. Com a con­tra­par­tida, diu el pro­fes­sor de la UB, l'“usu­ari de ser­veis públics hi pot sor­tir gua­nyant si els cànons que ingressa el govern amb la pri­va­tit­zació d'aques­tes infra­es­truc­tu­res evi­ten fer noves reta­lla­des”. El direc­tor del Cen­tre de Recerca en el sec­tor Públic-Pri­vat de l'IESE (el PPSRC en les seves sigles en anglès), Lluís Tor­rens, des­taca que “amb aques­tes pri­va­tit­za­ci­ons obtens un ingrés imme­diat però dei­xes de per­ce­bre els ingres­sos cor­rents que supo­sen els peat­ges”. Un dilema que també es pre­senta en l'estratègia de venda d'edi­fi­cis d'ofi­ci­nes, ja que com apunta Tor­rens “el mer­cat està exi­gint unes ren­di­bi­li­tats del 8% i això vol dir que com a llo­ga­ter la Gene­ra­li­tat haurà d'afron­tar unes des­pe­ses futu­res impor­tants i per tant des del punt de vista finan­cer tam­poc no és una gran jugada més enllà de la neces­si­tat de tenir un ingrés imme­diat”. L'equi­li­bri és com­pli­cat però, com des­taca el pro­fes­sor de teo­ria econòmica de la UB Gon­zalo Ber­nar­dos, en l'equació “la ide­o­lo­gia també hi juga un paper impor­tant perquè al final al govern de CiU li pesa l'argu­ment que tot el que és pri­vat fun­ci­ona millor”. Per a Ber­nar­dos resulta un con­tra­sen­tit “pri­va­tit­zar allò que és ren­di­ble i que­dar-nos amb allò que no ho és”. I és clar, arri­bats a aquest punt, la pre­gunta és què més li queda al govern per posar a la venda i cap­tar l'interès del mer­cat. “La Gene­ra­li­tat no té titu­la­ri­tat sobre tan­tes infra­es­truc­tu­res, les més interes­sants estan sota el parai­gua de l'Estat, en auto­pis­tes ja no queda marge i posats a espe­cu­lar tan sols que­da­ria la carta dels FGC”, diu Alba­late.

A la Gene­ra­li­tat també li agra­da­ria poder pres­cin­dir del seu paper com a acci­o­nista en bona part de les esta­ci­ons d'esquí del país (Vall­ter 2000, Por­tainé, Espot, Vall de Núria i la Molina), però aquí ho té bas­tant més com­pli­cat. De fet la dar­rera incor­po­ració a la llista de pro­pi­e­tats, Vall­ter 2000, va gene­rar una inversió de 2,4 mili­ons d'euros l'octu­bre pas­sat, jus­ta­ment quan la Gene­ra­li­tat cor­ria per tan­car ope­ra­ci­ons de venda que aju­des­sin a eixu­gar el dèficit. La neces­si­tat de garan­tir la super­vivència d'aques­tes ins­tal·laci­ons com a punt d'equi­li­bri ter­ri­to­rial no posen gaire fàcil l'objec­tiu de desin­ver­tir de l'exe­cu­tiu català.

Una altra opció que la mateixa Gene­ra­li­tat ha posat sobre la taula ha estat la venda d'edi­fi­cis d'equi­pa­ments, com ara comis­sa­ries, hos­pi­tals o fins i tot pre­sons. Ara bé, si el govern no és capaç de tro­bar com­pra­dors per als seus edi­fi­cis d'ofi­ci­nes, en tro­barà per als edi­fi­cis d'equi­pa­ments? D'entrada l'ope­ració no sem­bla sen­zi­lla i tot i que ofi­ci­al­ment la Gene­ra­li­tat no ha tan­cat la porta a aquesta opció a la pràctica la ini­ci­a­tiva ha que­dat fre­nada de moment.

El que ja està en marxa és la pri­va­tit­zació de la inci­ne­ra­dora de resi­dus de Cons­tantí, al Tar­ra­gonès, i de moment l'ope­ració es pre­senta més con­cor­re­guda que les que s'han tan­cat en els dar­rers mesos ja que vuit empre­ses han mos­trat el seu interès per una venda que el govern català espera tan­car al vol­tant dels 42 mili­ons d'euros (als quals caldrà des­comp­tar, però, 7 mili­ons que el govern està avançant en con­cepte d'indem­nit­zació). La xifra, molt més modesta que en els casos d'ATLL i de Tabasa-Cadí, per­met que hi hagi una major con­currència perquè al cap i a la fi en aquests pro­ces­sos hi juga un paper des­ta­cat la capa­ci­tat inver­sora dels com­pra­dors. I en el con­text actual aquesta no està pre­ci­sa­ment pels núvols. Tant en la venda de Tabasa i Túnel del Cadí com en la d'ATLL els dos com­pra­dors -Aber­tis i Acci­ona res­pec­ti­va­ment- han hagut d'acu­dir als mer­cats inter­na­ci­o­nals a la recerca d'un soci finan­cer que, a més, en els dos casos ha aca­bat sent el banc bra­si­ler BTG Pac­tual.

Amb tot això, el con­se­ller d'Eco­no­mia espera senyals del Minis­teri d'Hisenda que hi haurà major marge de mani­o­bra per a aquest 2013. De moment, però, el seu titu­lar, Cristóbal Mon­toro, no afluixa la pressió i segons les dades pre­sen­ta­des aquest dijous Cata­lu­nya es va situar el 2012 en el grup de cinc comu­ni­tats que van tan­car amb un dèficit per sobre de l'objec­tiu fixat de l'1,5% (con­cre­ta­ment de l'1,96%). Ales­ho­res, s'obre el debat sobre si el govern podria avançar també en la pri­va­tit­zació en la gestió de ser­veis públics com a via d'ingres­sos. Després de l'acti­vació d'algu­nes alar­mes al sec­tor sani­tari (vegeu pàgina 4) els experts veuen aquest camí amb bas­tants més obs­ta­cles que la sim­ple venda d'actius. Seria tras­pas­sar una nova fron­tera.