Gran angular

Una humiliant lliçó

Fins ara, quan una persona es plantejava adquirir un habitatge sol·licitant un préstec hipotecari a una entitat financera, l'empleat d'aquesta el solia informar dels següents aspectes: 1) Tipus d'interès a aplicar, fix o variable, 2) Horitzó temporal, que podia arribar a 40 anys, i 3) Quota mensual a pagar. No obstant això, l'empleat feia molt més èmfasi sobre l'obligació del client quant a contractar la domiciliació de nòmines, assegurances de vida, subscriure plans de pensions, domiciliació de rebuts, etcètera.

En aques­tes matei­xes línies, en repe­ti­des oca­si­ons i durant anys he anat denun­ci­ant els abu­sos que oculta la lle­tra petita que figura en els con­trac­tes de pro­duc­tes ban­ca­ris, sobre­tot en el préstec hipo­te­cari.

Han hagut de ser un modest advo­cat i un magis­trat que en ele­var les seves denúncies al Tri­bu­nal de Justícia de la UE –TJUE- van acon­se­guir que aquest els donés la raó, qua­li­fi­cant d'abu­siu el model espa­nyol d'exe­cució hipo­tecària, tot con­tra­ve­nint la direc­tiva euro­pea sobre la pro­tecció al con­su­mi­dor, perquè el silenci que envol­tava aquest préstec s'hagi trans­for­mat en clam, pel que suposa d'impli­cació social.

Fins ara, quan una per­sona es plan­te­java adqui­rir un habi­tatge sol·lici­tant un préstec hipo­te­cari a una enti­tat finan­cera, l'empleat d'aquesta el solia infor­mar dels següents aspec­tes: 1) Tipus d'interès a apli­car, fix o vari­a­ble, 2) Horitzó tem­po­ral, que podia arri­bar a 40 anys i, 3) Quota men­sual a pagar. No obs­tant això, l'empleat feia molt més èmfasi sobre l'obli­gació del cli­ent quant a con­trac­tar la domi­ci­li­ació de nòmines, asse­gu­ran­ces de vida, subs­criure plans de pen­si­ons, domi­ci­li­ació de rebuts, etcètera.

Accep­tada l'oferta pel cli­ent, les parts s'havien de per­so­nar al des­patx d'un notari -gene­ral­ment desig­nat per la mateixa enti­tat- perquè aquest donés fe de l'acord. En presència de les parts, el notari tenia l'obli­gació de lle­gir ínte­gra­ment l'escrip­tura acla­rint al cli­ent els dub­tes i aspec­tes més com­ple­xos que pogues­sin sor­gir durant la lec­tura.

No obs­tant això, el més freqüent era que fos un pas­sant qui llegís els aspec­tes que a ell li sem­bla­ven més impor­tants. A con­ti­nu­ació feia la seva apa­rició el notari que es limi­tava a sig­nar i aco­mi­a­dar-se de les parts per des­plaçar-se a un des­patx con­tigu a sig­nar una altra hipo­teca. Era l'època del boom de les hipo­te­ques. A par­tir d'aquest moment, el cli­ent mai no lle­gi­ria l'escrip­tura a pesar dels dub­tes que pogues­sin haver que­dat sense acla­rir. Mai no es moles­ta­ria a lle­gir detin­gu­da­ment la lle­tra petita. Per a molta gent, pre­gun­tar una cosa que no comprèn els suposa més una ver­go­nya que l'ús d'un dret. Aquest aspecte tan medi­ter­rani ha estat apro­fi­tat per qui, amb habi­li­tat, ha abu­sat de la bona fe dels qui es decla­ren igno­rants del tema.

No obs­tant això, en cap moment del procés ningú el va infor­mar d'uns aspec­tes que figu­ra­ven en l'escrip­tura, com: a) els interes­sos de demora, que podien arri­bar al 20% i fins i tot més, quan no podia ser més de 2,5 vega­des l'interès legal dels diners, b) una clàusula de ven­ci­ment anti­ci­pat que per­me­tia al banc exi­gir tot el deute amb només un incom­pli­ment de paga­ment, c) una altra clàusula rela­tiva a la liqui­dació uni­la­te­ral del deute impa­gat, per la qual el banc pugui pre­sen­tar pel seu compte la liqui­dació del préstec per ini­ciar el pro­ce­di­ment d'exe­cució hipo­tecària, d) comissió a apli­car sobre amor­tit­zació anti­ci­pada de capi­tal, o i) l'existència de clàusu­les sòl o topall

A la vista de les taxa­ti­ves ins­truc­ci­ons del citat Tri­bu­nal, que han d'afec­tar tots els països de la UE i més en con­cret Espa­nya, on no es per­me­tia para­lit­zar exe­cu­ci­ons hipo­tecàries, ens podem pre­gun­tar com ni la banca, ni el Banc d'Espa­nya, ni la CNMV ni el Col·legi de Nota­ris, ni els asses­sors en la matèria, ni els direc­tius de banca, ni el Govern, ni l'opo­sició, ni els matei­xos interes­sats a sol·lici­tar una hipo­teca, han obrat amb prudència i res­pon­sa­bi­li­tat, posant en evidència l'existència d'una irres­pon­sa­bi­li­tat gene­ra­lit­zada de tot el sis­tema.

Durant anys s'ha estat incom­plint el prin­cipi de res­pon­sa­bi­li­tat que ha de regir en tots els actes pel qual ningú no pot arris­car el patri­moni del veí amb l'objec­tiu d'obte­nir un bene­fici sense assu­mir cap cost en cas de fracàs.

Així mateix, com si es tractés d'un efecte mimètic, el ple de la sala civil del Tri­bu­nal Suprem (TS) ha decla­rat la nul·litat de les clàusu­les sòl i topall, és a dir, aquells tipus d'interès pre­fi­xats com a mínim i màxim, amb inde­pendència del com­por­ta­ment dels tipus d'interès de referència en el con­tracte, en aquells casos en què es demos­tri una falta de trans­parència, això és, quan no s'hagi donat la infor­mació sufi­ci­ent als cli­ents a l'hora de con­trac­tar la hipo­teca. La decisió de l'Alt Tri­bu­nal, no obs­tant això, no supo­sarà la devo­lució de les quan­ti­tats que ja hagin estat satis­fe­tes.

Resulta real­ment trist i humi­li­ant que, per regu­lar un pro­ducte tan popu­lar que afecta gent de tota con­dició econòmica com és la hipo­teca, s'hagi hagut de recórrer a gent seri­osa que esmenés la plana, renyant l'incom­pli­dor com un mes­tre fa amb un mal alumne.

La lletra petita

Coneixent la forma d'actuar dels bancs, els seus departaments jurídics han d'estar rebregant-se el cervell en el redactat d'una nova lletra petita dels seus productes, buscant racons en els quals colar clàusules que, encara que adaptant-se a les últimes regles, resultin favorables a l'entitat. Això sí, sense donar excessiva preponderància a una paraula clau: la transparència.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.