Deute i creixement econòmic

Un dels debats més impor­tants entre eco­no­mis­tes actu­al­ment és sobre com sor­tir de la crisi, si amb més aus­te­ri­tat o bé amb més des­pesa pública.  Dar­re­ra­ment s'acu­mu­len les evidències con­tra l'aus­te­ri­tat.  Ni Grècia ni Por­tu­gal tiren enda­vant.  El Japó s'ha deci­dit per l'expansió monetària. I ara una de les bases teòriques de les polítiques d'aus­te­ri­tat s'ha esfon­drat. El 2010, Rein­hart i Rogoff, dos eco­no­mis­tes de Har­vard, van publi­car un arti­cle acadèmic que demos­trava que hi havia una relació inversa entre nivell de deute i crei­xe­ment econòmic.  Par­la­ven d'un canvi de rasant d'un 90% de deute sobre el PIB, a par­tir del qual el deute ofe­gava el crei­xe­ment.  Aquest arti­cle, rela­ti­va­ment des­co­ne­gut pel gran públic, ha ser­vit com a base per apli­car polítiques d'aus­te­ri­tat i ha estat citat per les auto­ri­tats monetàries de les dues ribes de l'Atlàntic.

Fa uns dies, un altre grup d'eco­no­mis­tes nord-ame­ri­cans va revi­sar les dades de Rein­hart i Rogoff i va tro­bar errors sor­pre­nent­ment bàsics en les fórmu­les d'Excel i el pro­ces­sa­ment estadístic de les dades, que tom­ba­rien bona part de les con­clu­si­ons.  La més cri­da­nera és que no hi ha cap punt de rup­tura al 90%, que la Comissió Euro­pea ha uti­lit­zat pro­fu­sa­ment. Això no implica necessària­ment que la solució sigui posar en marxa la impres­sora de bit­llets, però sí que qüesti­ona com es defi­neix la política econòmica.  Sem­bla com si els polítics esco­llis­sin pri­mer el camí i després bus­ques­sin els eco­no­mis­tes que els dones­sin la raó, sovint des de posi­ci­ons més dogmàtiques que basa­des en una evidència empírica.  Gal­braith deia que l'única uti­li­tat de les pre­vi­si­ons econòmiques era fer que l'astro­lo­gia semblés res­pec­ta­ble.  Sort que els polítics encara cotit­zen per sota dels eco­no­mis­tes.