Empreses

Tortells i pastes de crema que no tenen edat

Pastisseries Falgueras són una dolça institució familiar a Vilassar de Mar que continua aixecant cada dia la persiana per oferir les postres de sempre fetes com marca la tradició.

Hem estat fidels a una pastisseria molt tradicional que ens ha donat un gran resultat
Si s'han de fer mones més petites, es fan i si cal ajustar més els preus, s'ajusten

A Vilas­sar de Mar (Maresme) hi ha un munt de referències històriques i patri­mo­ni­als i un esta­bli­ment que engloba les dues ves­sants: tenir més de cent anys de vida li dóna valor històric i la qua­li­tat dels seus pro­duc­tes li aporta el segell de patri­moni gas­tronòmic. Pas­tis­se­ries Fal­gue­res, a la plaça d'Àngel Gui­merà i al car­rer Sant Joan, con­ti­nuen en mans de la mateixa família ori­ginària de Santa Coloma de Far­ners per part d'avi i de Cale­lla de Pala­fru­gell per part d'àvia. Antoni Fal­gue­res “un senyor ben plan­tat i amb ganes d'aven­tura”, segons recorda Rosa Fal­gue­res, ter­cera gene­ració de la nis­saga, va mar­xar de casa perquè volia ser pas­tis­ser. En aquells temps qui volia apren­dre l'ofici havia de mar­xar a Bar­ce­lona, a les pas­tis­se­ries de renom. “Els estius es des­plaçava fins a llocs d'esti­ueig, com ara al País Basc, on va tenir l'opor­tu­ni­tat de poder ser­vir el rei Alfons XIII”, apunta l'actual mes­tressa de la pas­tis­se­ria.

Quan tenia 28 anys, Antoni Fal­gue­ras es va assa­ben­tar que a Vilas­sar de Mar hi havia un local on poder començar un negoci propi. S'hi va ins­tal·lar i hi va obrir la pri­mera Pas­tis­se­ria Fal­gue­ras, a l'actual plaça Àngel Gui­merà. “Els pri­mers anys les coses no li van anar gaire bé, perquè l'avi era un bon vivant i els números no li sor­tien. Va deci­dir tan­car, però abans va anar a veure la família per comu­ni­car-los la seva decisió i, després, mar­xar a Costa Rica”, asse­nyala Rosa Fal­gue­ras.

La família se'l va escol­tar però, al mateix temps, li va bus­car una esposa que el portés pel bon camí. L'esco­llida va ser Teresa Bofill, una dona enèrgica que va saber aixe­car el negoci. En els pri­mers temps, a Can Fal­gue­ras es venien altres pro­duc­tes que com­ple­men­ta­ven la pas­tis­se­ria, com vi ranci, pas­tes o ver­du­res. El que en aque­lla època en deien col­mado. La pare­lla va tenir qua­tre fills amb l'espe­rança posada en els dos nens, en Sal­va­dor i en Gas­par, que també van ser pas­tis­sers, i la Maria Teresa i la Maria Pilar, que s'encar­re­ga­ven de des­pat­xar dar­rere el tau­lell. L'any 1947 a la pri­mera pas­tis­se­ria se li afe­gi­ria una segona, al car­rer Sant Joan.

Reunió fami­liar

Amb els anys, tant en Sal­va­dor com en Gas­par van for­mar família i tots dos van sumar vuit fills. “Cap dels meus ger­mans ni dels meus cosins volia que­dar-se el negoci perquè sabien el sacri­fici que repre­sen­tava”, afirma. La segona gene­ració dels Fal­gue­ras anava acu­mu­lant anys i veien arri­bar la jubi­lació sense un relleu clar. Final­ment, en una reunió fami­liar es va deci­dir que els ger­mans Antoni i Rosa i el seu marit se'n farien càrrec amb l'ajuda d'un pas­tis­ser. “La decisió va ser difícil, però al final hem tirat enda­vant mal­grat que és cert que es tracta d'una feina sacri­fi­cada que et té lli­gat els dies de festa quan, pre­ci­sa­ment, la resta del món no tre­ba­lla”, rumia Rosa Fal­gue­ras, que afe­geix que encara avui costa de tro­bar tre­ba­lla­dors que s'avin­guin a aquest par­ti­cu­lar horari.

Mal­grat tot, a Pas­tis­se­ries Fal­gue­ras són ple­na­ment cons­ci­ents que el seu negoci forma part del pai­satge urbà de molts ciu­ta­dans. “Ens hem man­tin­gut fidels a un tipus de pas­tis­se­ria molt tra­di­ci­o­nal que sem­pre ens ha donat un gran resul­tat”, asse­gura la pro­pietària. Prova d'això són les dese­nes i dese­nes de tor­tells que tan bon punt sur­ten de l'obra­dor van a parar a les mans dels cli­ents. Una altra de les espe­ci­a­li­tats de la casa són les pas­tes de crema. “Ens diuen que són boníssi­mes”, cons­tata. La crisi, com a tot arreu, també ha arri­bat a les Pas­tis­se­ries Fal­gue­ras, però la Rosa Fal­gue­ras con­si­dera que s'han sabut adap­tar als nous temps. “Si s'han de fer mones més peti­tes, es fan i si s'han d'ajus­tar més els preus, s'ajus­ten”, defensa.

De fet, per Fal­gue­ras, l'aspecte que més cal cui­dar per garan­tir la fide­li­tat dels cli­ents és, pre­ci­sa­ment, la con­fiança. “En una pas­tis­se­ria no pots enga­nyar ningú, perquè si no ja no et tor­narà”, asse­nyala. I el futur? “Doncs seguir tre­ba­llant fins que puguem, perquè un altre cop el relleu no està garan­tit”, diu. En tot cas, l'espe­rit empre­ne­dor de la família con­ti­nua intacte: fa poc temps que a tocar de la pas­tis­se­ria s'ha obert una cafe­te­ria degus­tació que porta, com era de pre­veure, el nom d'El Petit Fal­gue­ras.

Queviures

Imatge de la botiga durant els anys 60. Can Falgueras ha esdevingut amb els anys un referent de Vilassar de Mar que, fins i tot, era anomenada en cançons dels anys cinquanta que lloaven els seus tortells.

Primera façana

La pastisseria Falgueras, on també es venien altres tipus de comestibles, es va obrir a la plaça Vella, actual plaça Àngel Guimerà. També s'obriria un segon local, al carrer Sant Joan.

Fundadors

Antoni Falgueras, de Santa Coloma de Farners, va fundar l'establiment l'any 1911. Després es casaria amb Teresa Bofill, de Calella de Palafrugell.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.