I els mercats ni s'immuten
La situació als Estats Units (EUA) s'enquista. Des de dimarts passat, i fins que s'arribi a algun tipus d'acord, l'administració americana ha posat en suspens la despesa considerada discrecional (un terç del total), suspenent de sou i feina funcionaris (entre el 10% i el 25% dels empleats federals), tancant museus i parcs, administració de visats i oficines d'estadística, entre d'altres.
Per l'evolució de l'Standard & Poor's (S&P) i el Dow Jones, el mercat continuaria preveient una ràpida resolució. El nostre escenari central també preveu un acord en les pròximes setmanes (juntament amb les negociacions del límit de deute), encara que aquest només serveixi per prorrogar la despesa fins al desembre per tal de guanyar temps per continuar negociant acords de més llarg termini. L'impacte del tancament administratiu sobre el PIB resulta molt difícil d'estimar. Basat en situacions anteriors, el rang de consens per cada setmana de tancament oscil·la entre el 0,15% i el 0,5% del PIB anual. L'impacte directe per la reducció del pagament als funcionaris estaria a la part baixa d'aquest rang, però caldria considerar impactes indirectes, com la caiguda dels ingressos per turisme o el deteriorament previsible de la confiança, tant empresarial com personal.
Recordem que la data clau en el calendari la marca el límit de deute. Sense l'aprovació del Congrés per elevar-lo, el Tresor ja no podria emetre ni finançar el dèficit (cosa que comportaria una reducció encara més dràstica de la despesa, fins a equiparar-la a les entrades de caixa), ni tampoc pagar els interessos del deute, i es produiria un impagament selectiu. Segons el Tresor, el límit de deute arribaria el 17 d'octubre, però segons l'oficina de pressupostos del Congrés, seria a final de mes. Tot i que és probable que el Tresor s'hagi cobert amb un cert marge, sembla que ja hauria esgotat tots els seus trucs financers per prorrogar aquest termini més enllà de l'octubre. La fallida mai s'ha produït abans i les seves conseqüències són molt més greus que en el cas del tancament administratiu. No obstant això, ni els mercats ni nosaltres creiem que s'arribarà a aquesta situació. Entre els polítics americans comencen a aparèixer algunes veus proposant una negociació conjunta del finançament de la despesa per al 2014 amb el límit de deute. I encara que coincideixi en el temps, creiem que són dues negociacions diferents i barrejar-les no ha d'aportar necessàriament res de positiu.
A Europa, la incertesa immediata pel que fa a la governabilitat d'Itàlia sembla que es relaxa, després que l'amenaça d'escissió dins el partit de Berlusconi hagi obligat a aquest a fer marxa enrere i a mantenir el suport al govern actual de coalició. En qualsevol cas, més enllà d'una alça en l'IVA (per mantenir controlat el dèficit) i la reforma de la llei electoral no sembla que es puguin esperar grans canvis per millorar la situació del país transalpí a llarg termini.
Tot i que els mercats s'hagin posicionat en un escenari de resolució favorable als EUA i que la situació a Europa s'hagi aclarit (amb el BCE donant més liquiditat i una possible nova injecció de recursos a la banca) durant els propers dies l'evolució estarà en mans dels polítics. La decisió d'endarrerir la retirada dels estímuls per part de la Reserva Federal dels EUA (podria haver-hi més detalls en les actes, que el banc publicarà dimecres) no serveix per mitigar l'impacte d'un tancament administratiu prolongat o d'una fallida, i a mesura que passi el temps, augmenta el risc d'una correcció més profunda en els mercats. En qualsevol cas, mantenim la nostra visió positiva per a l'any 2014 i les possibles retallades les aprofitaríem per augmentar l'exposició a la renda variable.
Nicolás Fernández és director d'anàlisi del Grup Banc Sabadell
