Economia

Rescat, punt i seguit

L'Eurogrup posa fi a l'ajuda als bancs espanyols sense que els 41.300 milions hagin servit per reactivar el crèdit

Una de cada dues pimes no troba finançament

S'aca­barà al gener, sense cap pròrroga ni línia de crèdit pre­ven­tiva


Entre elo­gis i feli­ci­ta­ci­ons, posant-lo fins i tot com a model a seguir, l'Euro­grup va acor­dar ahir posar fi al res­cat ban­cari espa­nyol, que s'aca­barà al gener. Luis de Guin­dos va acon­se­guir la “sor­tida neta”, sense cap pròrroga ni línia de crèdit pre­ven­tiva, que feia mesos que recla­mava als seus homòlegs. Però al minis­tre d'Eco­no­mia espa­nyol no li serà fàcil ven­dre-ho com un èxit, perquè els 41.300 mili­ons d'euros d'aquesta ajuda euro­pea no han arri­bat a l'eco­no­mia real, segons l'informe que el BCE i la Comissió Euro­pea van fer públic pre­ci­sa­ment ahir.

L'aixeta del crèdit con­ti­nua ben tan­cada, a l'Estat: una de cada dues peti­tes i mit­ja­nes empre­ses no acon­se­gueix el finançament ban­cari que neces­sita. Només un 52% de les pimes espa­nyo­les que van dema­nar un crèdit, entre l'abril i el setem­bre pas­sat, van rebre tots els diners sol·lici­tats, 13 punts (!) per sota de la mit­jana euro­pea. I un 14% van obte­nir només una part molt limi­tada (d'entre l'1% i el 74%) del préstec a què aspi­ra­ven. Els bancs van dene­gar un 15% de les peti­ci­ons rebu­des. Segons aquest estudi euro­peu, només a Grècia i als Països Bai­xos és més difícil convèncer els ban­quers.

Els tipus d'interès que es paguen a l'Estat, a més, són els que més s'han enca­rit de tota la UE: a un 58% de les pimes espa­nyo­les els han apu­jat els interes­sos i un 3% han hagut de renun­ciar al finançament ban­cari per aquest motiu. De Guin­dos, però, demana temps i parla d'indi­cis de reac­ti­vació del crèdit: “Ja es veuen alguns indi­ca­dors que, en alguns seg­ments, en alguns aspec­tes con­crets, hi ha una pers­pec­tiva dife­rent des del punt de vista de la dis­po­ni­bi­li­tat del crèdit.” El minis­tre insis­teix en la teo­ria que és més un pro­blema de demanda (encara n'hi ha molt poca, de sol­vent) que d'oferta, però l'informe del BCE i Brus­sel·les culpa direc­ta­ment la banca de la falta de crèdit. De Guin­dos es refe­ria a l'aug­ment de línies de crèdit con­ce­di­des per l'ICO.

Sota vigilància

L'exe­cu­tiu del PP es podrà treure per fi del damunt els homes de negre, els ins­pec­tors de la troica que han estat reme­nant els calai­xos del Minis­teri d'Eco­no­mia durant aquests divuit mesos de res­cat. La seva última visita a Madrid serà el 2 de desem­bre, per fer l'ava­lu­ació final de la salut de la banca espa­nyola. Brus­sel·les, però, man­tindrà l'Estat sota vigilància espe­cial fins que no hagi retor­nat el 75% de l'ajuda rebuda (el préstec de 41.300 mili­ons, a quinze anys de vista i a un tipus d'interès del 0,5%). De fet, ini­ci­al­ment alguns socis de l'Euro­grup i la Comissió Euro­pea pre­fe­rien allar­gar el res­cat ban­cari espa­nyol per man­te­nir l'Estat sota con­trol uns quants mesos més i per poder aju­dar els bancs espa­nyols en cas d'ensurt amb els stress test de l'any que ve.

Final­ment a la banca espa­nyola li hau­ran sobrat 58.700 mili­ons (del total de 100.000 oferts), que dei­xa­ran d'estar dis­po­ni­bles al gener.

“Els bancs espa­nyols són ara més forts i més resis­tents”, va cele­brar ahir el pre­si­dent de l'Euro­grup, Jeroen Dijs­sel­bloem. I l'euro­co­mis­sari de Com­petència, Joaquín Almu­nia, va posar el res­cat espa­nyol com a model: “Sense cap dubte, crec que ha fun­ci­o­nat molt bé, molt millor que el sis­tema ante­rior.” També l'euro­co­mis­sari d'Afers Econòmics, Olli Rehn, va asse­gu­rar que “el sec­tor ban­cari espa­nyol és ara més esta­ble”, la liqui­di­tat “ha anat aug­men­tant” i la prima de risc és “bas­tant còmoda”.

“Avui és un bon dia”

“L'estratègia de faci­li­tar préstecs tem­po­rals amb con­di­ci­ons ha fun­ci­o­nat”, es va feli­ci­tar també Klaus Regling, el res­pon­sa­ble del fons de res­cat. Fins i tot el minis­tre de Finan­ces de la can­ce­llera Merkel, Wolf­gang Schaüble, es va sumar a la festa amb una frase eufòrica: “Avui és un bon dia, anem pel bon camí.”

També Irlanda sor­tirà del res­cat, fins i tot abans que l'Estat espa­nyol: el 15 de desem­bre, després de tres anys en mans de la troica.

Ja es veuen alguns indicadors, en alguns segments, en alguns aspectes concrets, que el crèdit es reactiva
Luis de Guindos
Ministre d'Economia
El programa d'assistència financera ha funcionat molt bé, molt millor que el sistema anterior
Joaquín Almunia
Eurocomissari de Competència

LES FRASES

Els bancs espanyols són ara més forts i més resistents gràcies al suport internacional
Jeroen Dijsselbloem
President de l'Eurogrup
El sector és ara més estable, la liquiditat ha anat augmentant i la prima de risc és bastant còmoda
Olli Rehn
Eurocomissari d'Afers Econòmics

Mal negoci per a Catalunya

Si el crèdit no arriba a l'economia real, on han anat a parar els 41.300 milions d'euros d'ajuda europea? I la barra lliure de liquiditat (els préstecs il·limitats gairebé sense cobrar-los interessos) amb què el BCE està dopant la banca? El coll d'ampolla del crèdit només el pateixen el sector privat, les famílies i les empreses, mentre que el sector públic (i no precisament la Generalitat...) està obtenint aquest 2013 més finançament bancari i molt més barat. L'administració pública espanyola s'està menjant tota la capacitat de préstec de la banca, perpetuant el model insostenible d'un endeutament públic desbocat, que ja voreja el 100% del PIB, i alimentant un cercle viciós: prestar als bancs perquè puguin prestar als governs. I els banquers prefereixen fer l'agost comprant bons públics al Tresor espanyol i no arriscar-se davant la morositat rècord, del 12%, i l'atur estratosfèric. Precisament el Parlament Europeu ha demanat que es prohibeixi als bancs rescatats “incrementar les seves compres de deute públic de l'Estat mentre redueixen el crèdit a pimes i particulars”. A Catalunya la situació és encara pitjor, perquè l'administració pública pateix el mateix estrangulament del crèdit que el sector privat. El model català de caixes d'estalvis és història i les poques que s'han salvat són ara irreconeixibles. Brussel·les, per exemple, ha lligat curt Catalunya Caixa (tancament massiu d'oficines i aprimament, prohibit tornar a jugar al Monopoly del totxo) i els seus 2.530 acomiadats cobraran menys indemnització que els de Bankia. Els inspectors de la troica auguren que la falta de crèdit “hauria de tocar fons” l'any que ve (tot i que no especifiquen si això serà en el primer trimestre o en el quart) i que el 2015 podria començar a recuperar-se.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia