Fesols de Santa Pau. fruits de la terra

Fruit dels volcans

Els fesols són aptes per a les receptes més sofisticades, però a Santa Pau, on en planten des de fa segles i on hi ha qui en menja a diari, es decanten per les fórmules tradicionals: amb un senzill raig d'oli o acompanyats d'una botifarra o una bona rosta de cansalada virada.

El fesol s'ha con­ver­tit en el tre­sor agrícola i gas­tronòmic de Santa Pau gràcies a la terra volcànica d'aquest muni­cipi gar­rotxí, idònia per al con­reu. La terra gre­dosa i porosa, altra­ment dita ter­ra­prim, que fa que l'aigua de la pluja és fil­tri cor­rec­ta­ment, és la clau per acon­se­guir uns fesols fins de tex­tura i melo­sos de gust, com no tin­dran mai els seus parents i com­pe­ti­dors de Mic­hi­gan, molt més barats perquè a l'altre cos­tat de l'Atlàntic la pro­ducció és molt meca­nit­zada i els con­reus, molt exten­sos. A Santa Pau, el procés del camp al sac i del sac a la taula és molt deli­cat, perquè la planta del fesol, amb un cicle vital força curt, unes dotze set­ma­nes, neces­sita que el temps la mimi molt: pluja, però la justa, i evi­tar el vent, sobre­tot el ponent, que pot mal­me­nar tota la collita si bufa en el moment de la flo­ració. El fesol es pot començar a plan­tar el mes de maig, i es poden tas­tar fesols pri­me­rencs per la Mare de Déu d'Agost, però el més nor­mal és plan­tar-los pels volts de Sant Joan i arren­car-los a par­tir de la segona set­mana de setem­bre. La fira de Sant Antoni, que se cele­bra el ter­cer diu­menge de gener, ha cata­pul­tat el fesol cap a la fama, amb ven­des mas­si­ves i degus­ta­ci­ons popu­lars dels dife­rents plats que apor­ten cada anys els res­tau­rants de la zona. I també s'apro­fita la fira per entre­gar el Fesol d'Or, un guardó amb forma del pro­ducte estel·lar de Santa Pau, que es lliura a aque­lla per­sona que ha tre­ba­llat des­in­te­res­sa­da­ment per millo­rar la població.

La fama dels fesols de Santa Pau ve de lluny. A l'arxiu par­ro­quial de Santa Pau hi ha una referència sobre el que es pagava per plan­tar «fasols» a les hor­tes del san­tu­ari dels Arcs entre el 1727 i el 1730. En unes lli­bre­tes de notes de Pere Camó, pagès nas­cut el 1795 als mas Camó, hi tro­bem dades sobre els fesols que reve­len que ser­vien com a paga­ment, pels terços, dels maso­vers als amos, per pagar ser­veis com els dels nota­ris, i que els duien a ven­dre als mer­cats fora de la comarca. «Li he que­dat adeure [al notari] dos duros i tres muso­rons de fasols per tot lo com­pli­ment», va ano­tar Pere Camó el 21 d'agost del 1834. I el 22 d'octu­bre del 1834: «Henat dos mar­cats abanyöles apor­tar fasols deter­sos del Camó.» I el 1854, l'alcalde de Santa Pau va rebre una petició perquè envi­es­sin fesols a l'Expo­sició Uni­ver­sal de París. Malau­ra­da­ment, segons la res­posta que va donar l'alcalde, aquell any la collita va ser nefasta i no els en van poder enviar. Ara l'asso­ci­ació de pro­duc­tors de fesols tra­mi­tat la DO per a aquest pro­ducte genuí.

Productors
vint-i-sis
Superfície
35 hectàrees
Localització
Terrenys volcànics de Santa Pau
Producció anual
50.000 quilos
Varietats
Tavella brisa, Mitland, My Flower, Seaferer
On es poden trobar
www.santapau.cat


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.