Gran angular

Tornen les grues

Barcelona, a diferència de la tendència negativa general, va tancar l'any passat amb un augment del nombre d'habitatges iniciats, un punt d'inflexió que el sector espera consolidar aquest any gràcies a la reactivació de la demana i una tímida millora de l'accés al crèdit

La sensació és que els preus estan ajustats i l'entrada d'estrangers anima els locals
La forta baixada del preu del sòl anima els promotors a comprar per fer nous projectes
Els promotors no veuen encara els mateixos símptomes a la resta del territori

El 4 d'abril pas­sat dese­nes de per­so­nes es van con­cen­trar davant les ofi­ci­nes de la immo­biliària Corp a la Dia­go­nal de Bar­ce­lona interes­sa­des a acon­se­guir un dels 56 habi­tat­ges d'entre 3 i 4 habi­ta­ci­ons d'una pro­moció al car­rer Entença de la capi­tal cata­lana. En poques set­ma­nes prop de 600 per­so­nes havien dema­nat infor­mació sobre aquesta pro­moció i en poques hores Corp va col·locar la tota­li­tat de la pro­moció -que dis­posa de zona comu­nitària i pis­cina-, amb uns preus que es movien a par­tir dels 320.000 euros.

Aquest tipus d'imat­ges no volen dir ni de bon tros que el sec­tor de la pro­moció hagi dei­xat enrere l'infern dels dar­rers anys, però sí que posen en evidència que a pla­ces molt con­cre­tes com Bar­ce­lona la tendència comença a can­viar i a mos­trar un mer­cat que es reac­tiva tímida­ment.

Segons les dades de l'asso­ci­ació de pro­mo­tors, l'APCE, la ciu­tat va incre­men­tar durant l'any pas­sat el nom­bre d'habi­tat­ges ini­ci­ats un 41,4%, a diferència del que va pas­sar al con­junt del mer­cat, on les dades de nova pro­ducció encara van ser nega­ti­ves (-42,8%). Com explica el pre­si­dent de l'APCE, Lluís Marsà, les dades “s'han de mirar amb cau­tela perquè venim de bai­xa­des tan for­tes que ara par­lar d'un aug­ment del 40% es tra­du­eix en xifres molt peti­tes”. El nom­bre d'habi­tat­ges ini­ci­ats no va arri­bar als 700, una xifra mínima si la com­pa­rem amb els prop de 7.000 de l'any 2006, però el canvi de tendència és impor­tant i més en un sec­tor en què les xifres nega­ti­ves sem­blen haver-se ins­tal·lat en el més pro­fund del seu ADN.

“Des de l'APCE ja fa anys que estem dient que a Bar­ce­lona hi ha molt poc estoc i tot i així no hi havia gai­res pro­jec­tes nous”, explica Marsà. La seva pro­mo­tora, La Llave de Oro, és una de les poques que no han atu­rat la seva acti­vi­tat durant la crisi i una de les poques també que tenen pro­jec­tes en marxa a Bar­ce­lona.

Poc estoc.

Segons els càlculs de l'APCE, els habi­tat­ges en estoc a la capi­tal cata­lana no pas­sa­ven dels 4.000 a finals de l'any pas­sat i avui aquesta xifra és sen­si­ble­ment infe­rior si es té en compte que durant el pri­mer tri­mes­tre de l'any les ope­ra­ci­ons de com­pra-venda han estat més inten­ses que en el mateix període de l'any ante­rior. Estem par­lant, doncs, d'estocs mínims, que con­vi­den a pen­sar que és un bon moment per treure altre cop les grues al car­rer i pla­ni­fi­car nous pro­jec­tes resi­den­ci­als.

A més, el sec­tor es mos­tra con­vençut que s'estan donant ja els pri­mers símpto­mes de recu­pe­ració en la demanda. Les imat­ges de cua davant les ofi­ci­nes de Corp per acon­se­guir un habi­tatge nou són un exem­ple del que per a molts va començar a can­viar a par­tir del quart tri­mes­tre de 2013. “Nosal­tres vam començar a notar un canvi evi­dent en el nom­bre de visi­tes de gent interes­sada a com­prar pisos a par­tir de l'octu­bre i del novem­bre, sobre­tot perquè la per­cepció sobre el clima econòmic va començar a can­viar i l'entrada d'inver­sors estran­gers va ani­mar també la demanda local”, explica el gerent de la pro­mo­tora mara­to­nina Volu­me­tric, Jordi Sans.

Volu­me­tric desen­vo­lupa una pro­moció -amb dis­seny de l'arqui­tecte Òscar Tus­quets- prop de la zona uni­ver­sitària de Bar­ce­lona amb 36 habi­tat­ges, dels quals un 40% ja estan venuts. “En breu ini­ci­a­rem una segona fase de la pro­moció amb uns 40 habi­tat­ges més”, des­taca Sans. A més, la pro­mo­tora, que és de les poques que han seguit cons­truint fins i tot en els pit­jors anys de crisi, estu­dia ara adqui­rir algun solar més a l'àrea de Bar­ce­lona per a futu­res noves pro­mo­ci­ons. “Volem apro­fi­tar que els preus del sòl han bai­xat molt”, des­taca Sans. La neces­si­tat de donar sor­tida a part de la car­tera de sòl que tenen els bancs, inclo­ent-hi la Sareb o banc dolent, estan ani­mant també el tan­ca­ment d'ope­ra­ci­ons amb pro­mo­tors en aques­tes zones amb demanda per tal de començar nous pro­jec­tes resi­den­ci­als.

Una altra pro­mo­tora que té en marxa pro­jec­tes d'obra nova a Bar­ce­lona i que acaba d'adqui­rir més solars per a futu­res pro­mo­ci­ons a l'àrea de Bar­ce­lona -Cer­da­nyola, Vila­de­cans i Sit­ges a més de Bar­ce­lona mateix- és Ver­tix. La firma té qua­tre pro­jec­tes en marxa a la capi­tal cata­lana amb el permís d'obres ja dema­nat.

Per al seu fun­da­dor, l'empre­sari Felip Mas­sot, “el com­por­ta­ment del mer­cat a Bar­ce­lona tam­poc es pot con­si­de­rar un oasi dins el con­junt del mer­cat català perquè al cap i a la fi l'àrea de Bar­ce­lona con­cen­tra més de 4 mili­ons d'habi­tants”.

De fet aquest és un dels fac­tors clau de la reac­ti­vació a la capi­tal cata­lana. La demanda hi és, hi ha una neces­si­tat real de nova oferta d'habi­tat­ges “que durant molt de temps ha estat retin­guda”, des­taca Marsà.

Ara aquesta demanda torna a aparèixer en part perquè els preus, apunta el sec­tor, ja s'han ajus­tat tot el que s'havien d'ajus­tar. “Pot­ser hi havia demanda latent que encara espe­rava que els preus bai­xes­sin més, però ara comen­cen a veure que els estran­gers han entrat amb força a com­prar i no es volen que­dar enrere”, des­taca el gerent de Volu­me­tric.

En aquesta pro­mo­tora de Mataró han notat amb força l'entrada de demanda estran­gera interes­sada a com­prar obra nova a Bar­ce­lona, “de per­fils molt dife­rents, euro­peus però també de fora i majo­ritària­ment pen­sant en una segona residència per venir a viure-hi quan es jubi­lin”, afe­geix Sans. Però tot i que el fac­tor del com­pra­dor estran­ger ha gene­rat nou negoci en àrees molt con­cre­tes de la ciu­tat i ha actuat com a motor trac­tor, el que està reac­ti­vant el mer­cat a l'àrea metro­po­li­tana és l'apa­rició altra vegada de la demanda local.

Més crèdit.

En aquest retorn han jugat un paper impor­tant els pri­mers símpto­mes de reac­ti­vació del crèdit hipo­te­cari, si bé encara de manera molt tímida i per cobrir per­cen­tat­ges no supe­ri­ors al 60% del valor del pis. Res a veure amb els anys dels exces­sos en què es podia com­prar un pis sense posar ni un cèntim d'euro a sobre la taula. “Tots els nos­tres com­pra­dors finan­cen una part impor­tant de la com­pra dels habi­tat­ges amb estal­vis”, des­taca el gerent de Volu­me­tric. “Però sí es per­cep una millor pre­dis­po­sició per part de les enti­tats finan­ce­res”, des­taca Mas­sot.

Una millor dis­po­sició que es nota també en el finançament que les enti­tats finan­ce­res des­ti­nen als pro­mo­tors. “Tot i que aquí també hi ha hagut un canvi res­pecte a abans de la crisi, quan un pro­mo­tor si neces­si­tava 10 anava al banc i en dema­nava 11, i li dona­ven sense gai­res pro­ble­mes”, des­taca el pro­pi­e­tari de Ver­tix. Ara les coses han can­viat i els pro­mo­tors, com els com­pra­dors, han d'apor­tar una part impor­tant del finançament neces­sari per ini­ciar la pro­moció.

De fet aquest és el model que han seguit les pro­mo­to­res que avui aixe­quen obres a la capi­tal cata­lana, fir­mes amb una tra­jectòria llarga que, a pesar d'haver patit com tot­hom la crisi i a pesar d'haver reduït con­si­de­ra­ble­ment les seves plan­ti­lles, han seguit acti­ves en un sec­tor on sem­blava que no que­dava espai per a ningú.

Sigui com sigui, el repunt en el nom­bre d'habi­tat­ges ini­ci­ats durant 2013 a la ciu­tat de Bar­ce­lona es con­so­li­darà aquest 2014. Aquesta és si més no la pre­visió que fa el sec­tor. I això tindrà també els seus efec­tes sobre els preus. “En el mer­cat de pri­mera mà a Bar­ce­lona hi ha molt poca nova oferta i, per tant, aquí és molt difícil veure que es facin des­comp­tes als com­pra­dors, el preu ja està mar­cant una tendència a l'alça”, des­taca el pre­si­dent de l'APCE.

I tot i que la sen­sació gene­ral al sec­tor és que els preus a Bar­ce­lona han tocat fons, per al fun­da­dor de Ver­tix “tam­poc es pot pen­sar ara en grans repunts, els preus s'han de man­te­nir bai­xos perquè la capa­ci­tat econòmica de les famílies també és limi­tada”.

Fora de Bar­ce­lona.

Ara bé, el que està pas­sant a Bar­ce­lona i a la seva àrea d'influència més imme­di­ata té poc a veure amb el que s'observa a altres parts del ter­ri­tori català, on les grues no sem­bla que hagin de tor­nar en temps.

Seguint les dades de l'APCE per a 2013, la nova pro­ducció va ser espe­ci­al­ment escassa a la demar­cació de Tar­ra­gona, on els habi­tat­ges ini­ci­ats van ser només 359, és a dir, un 64,1% menys que el 2012.

A Lleida durant tot l'any pas­sat es van ini­ciar tan sols un parell de cen­te­nars d'habi­tat­ges, amb una cai­guda del 42% res­pecte al 2012, i fins i tot al con­junt de la demar­cació de Bar­ce­lona el balanç va ser nega­tiu (-40%). Girona va ser la demar­cació que va regis­trar un des­cens menys acu­sat en la nova pro­ducció res­pecte de l'any ante­rior (-24%).

I tot fa pen­sar que les dades per al con­junt d'aquest 2014 con­ti­nu­a­ran mos­trant uns sig­nes majo­ritària­ment nega­tius, ja que per als pro­mo­tors la reac­ti­vació que s'està notant a l'àrea de Bar­ce­lona és difícil­ment expor­ta­ble a altres zones. Pri­mer, perquè l'estoc en altres parts del ter­ri­tori és sen­si­ble­ment supe­rior al que es dóna a la ciu­tat de Bar­ce­lona, sobre­tot tenint en compte la seva població; i segon, perquè la demanda no sem­bla que esti­gui igual d'activa.

“A les ter­ce­res coro­nes és molt difícil que comen­cem a veure aquesta reac­ti­vació, però la província de Girona s'està com­por­tant millor i en algu­nes altres capi­tals l'estoc s'està començant a reduir”, des­taca Lluís Marsà.

Per al pro­pi­e­tari de Ver­tix, qual­se­vol cosa que s'allu­nyi de l'àrea de Bar­ce­lona com­porta un risc ara com ara massa ele­vat. “Nosal­tres comen­cem a veure certa vida a llocs com Sant Cugat o Rubí, una vida, però, que no veiem ni a Girona, ni a Tar­ra­gona ni a Lleida”, des­taca Mas­sot.

Així que la recu­pe­ració va per bar­ris i les velo­ci­tats són molt dife­rents segons el ter­ri­tori. Fins i tot per al res­pon­sa­ble de Volu­me­tric, aquesta diver­si­tat es per­cep fins i tot dins la mateixa ciu­tat de Bar­ce­lona, “perquè no té res a veure pla­ni­fi­car una pro­moció nova d'habi­tat­ges a Nou Bar­ris o fer-ho a l'Eixam­ple, per exem­ple”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia