DG Ratafia Catalana. fruits de la terra

La poció màgica

La ratafia és a Catalunya un licor amb fama de casolà i tradicional. En produeixen vuit destil·leries, però només dues produeixen el licor de nous a l'empara de la Denominació Geogràfica Ratafia Catalana.

La rata­fia és filla de con­tras­tos. D'her­bes d'un pai­satge sec, de màquia medi­terrània. I de noguers –nogue­res, si voleu– fills de baguenys humits i poc resis­tents a la sequera. I de qua­ranta dies de sol i serena.

Quan l'estiu engega, posem-hi pel Sagrat Cor, per Sant Joan o Sant Pere, els rata­fi­ai­res cor­ren abans no que­din sense cap nou verda: tres per litre d'aiguar­dent. I lla­vors, milers de gar­ra­fes amb les nous ver­des, her­bes i espècies comen­cen a mace­rar amb l'espe­rit de vi.

Per la Mare de Déu d'Agost, per les Mares de Déu Tro­ba­des, pel Dolç Nom de Maria o per la Mare de Déu dels Dolors de Setem­bre, els rata­fi­ai­res caso­lans s'enco­ma­na­ran a Déu i a sa mare i cola­ran els seus beu­rat­ges. Els embo­te­lla­ran, dei­xa­ran repo­sar les ampo­lles perquè la bar­reja es con­so­lidi, i dis­se­nya­ran eti­que­tes per pre­su­mir amb els veïns.

Els indus­tri­als no han pas de córrer a collir nous ver­des per Sant Joan; tenen manera per con­ser­var-les, per fer la mace­ració mare que donarà el color fosc i el sabor carac­terístics. La gràcia de cada rata­fia dependrà de la savi­esa i de la sen­si­bi­li­tat de cada fabri­cant a l'hora de selec­ci­o­nar les her­bes i espècies, i la quan­ti­tat de cadas­cuna que hi posarà.

La Deno­mi­nació Geogràfica neix el 1998, el mes d'octu­bre. És una trans­lació de Deno­mi­nació de Qua­li­tat, que la Gene­ra­li­tat havia creat el 1983. I què és una deno­mi­nació geogràfica (DG)? «És un reco­nei­xe­ment comu­ni­tari per a aque­lles begu­des espi­ri­tu­o­ses que s'ela­bo­ren en la zona geogràfica que li dóna el nom i on obte­nen el caràcter i les qua­li­tats defi­ni­ti­ves.» Ah! A Europa hi ha dues rata­fies: cata­lana i de Xam­pa­nya, que és una mis­tela feta amb raïm de l'AOC Cham­pagne.

Per què mitja dot­zena d'empre­ses no for­men part de la DG Rata­fia Cata­lana? Per què quan exis­tia la marca Q sí que hi eren? En van sor­tir perquè no hi veien la uti­li­tat de pagar per la con­tra­e­ti­queta, perquè veien uns objec­tius massa cen­trats en el mer­cat de Bar­ce­lona, perquè ja tenen mer­cats molt fide­lit­zats, perquè van pen­sar que el regla­ment afa­vo­reix les grans mul­ti­na­ci­o­nals. A més, els des­til·ladors que no en for­men part han eti­que­tat sem­pre «rata­fia», i prou. Des de la Unió de Lico­ris­tes de Cata­lu­nya con­fien que tots els pro­duc­tors de rata­fia de Cata­lu­nya s'inte­gra­ran al con­sell regu­la­dor de la DG. No des­car­ten, a més, que a la llarga, un cop la UE aprovi una nova regla­men­tació, cap rata­fi­aire indus­trial no podrà eti­que­tar res que no sigui «Rata­fia cata­lana».

Els rata­fi­ai­res arte­sans volen resis­tir i es refien de la poció màgica que ela­bo­ren.

Productors
2 empreses inscrites: Roicom, de Garriguella, a l'Alt Empordà, i Bardinet, de Gelida, a l'Alt Penedès
Ingredients
Licor de maceració hidroalcohòlica de nous verdes, en què també es permet afegir herbes i espècies
Localització
Principat de Catalunya
Producció anual emparada
40.000 litres de producte acabat


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.