Focus

Anys de frontera entre dos mons

Al segle XVIII convivien, no sense conflicte, els gremis tradicionals amb uns mercaders emergents

Els gre­mis exis­tien des de l'edat mit­jana, quan van tenir la seva època més esplen­do­rosa. Però a final del segle XVII i prin­cipi del XVIII encara tenien un pes impor­tant, no només en l'eco­no­mia sinó també en la política de les ciu­tats. Eren agru­pa­ci­ons de per­so­nes que feien el mateix ofici i que, sovint, vivien al mateix car­rer. En algu­nes ciu­tats encara s'hi poden tro­bar noms de car­rers que hi fan referència. Per exem­ple, al dis­tricte de Ciu­tat Vella de Bar­ce­lona hi ha el car­rer de l'Argen­te­ria, el d'Escu­de­llers, el dels Flas­sa­ders, dels Boters o del Cor­ret­ger. Els gre­mis, que esta­ven sota l'advo­cació d'un sant patró, fixa­ven les seves pròpies lleis, que solien ser molt estric­tes, sobre­tot per entrar-hi, per pas­sar d'un rang a un de supe­rior. De fet, solien ser molt endogàmics.

A més de ser dina­mit­za­dors de la vida econòmica, els gre­mis tenien un impor­tant pes social i econòmic. A Bar­ce­lona, esta­ven repre­sen­tats al Con­sell de Cent, l'òrgan polític de la ciu­tat. Això, però, es va aca­bar després de la guerra de Suc­cessió, quan va entrar en vigor el decret de Nova Planta. Tot i haver per­dut aquesta repre­sen­ta­ti­vi­tat política i també pes econòmic, alguns gre­mis s'han man­tin­gut al llarg dels segles com a agru­pa­ci­ons repre­sen­ta­ti­ves d'una acti­vi­tat.

Capi­ta­lisme ini­cial.

“Mal­grat que encara domi­nava el món menes­tral i no hi havia grans empre­ses ni grans for­tu­nes, hi ha les pri­me­res evidències d'un capi­ta­lisme inci­pi­ent, emi­nent­ment comer­cial”, afirma Jordi Mata, asses­sor històric del Tri­cen­te­nari. Segons Mata, les pri­me­res for­tu­nes s'ori­gi­nen quan es pro­du­ei­xen matri­mo­nis entre famílies amb interes­sos comer­ci­als pro­pers. Per exem­ple, quan una família que feia aiguar­dent casava la seva filla amb un noi d'una família de boters.

L'his­to­ri­a­dor Albert Gar­cia Espuche asse­gura que els mer­ca­ders, molts dels quals sor­gien dels matei­xos gre­mis quan sobre­sor­tien en el seu ofici, eren els agents econòmics més dinàmics de l'època. Bar­ce­lona era, segons Gar­cia Espuche, una ciu­tat cada cop menys indus­trial i més comer­cial. En aquest sen­tit, la capi­tal, que ja era el cen­tre direc­tor de l'eco­no­mia cata­lana, s'havia anat espe­ci­a­lit­zant en els últims pas­sos dels pro­ces­sos pro­duc­tius i en la comer­ci­a­lit­zació dels pro­duc­tes. Els pri­mers pas­sos dels pro­ces­sos pro­duc­tius, al seu torn, s'havien des­plaçat cap a ciu­tats com ara Mataró, Gra­no­llers, Vic, Igua­lada, Man­resa, Vila­nova i Sit­ges.

Aquesta dinàmica, acce­le­rada des de Bar­ce­lona, va aca­bar tenint un efecte molt posi­tiu, segons Gar­cia Espuche, sobre tot el país. De fet, l'his­to­ri­a­dor afirma que les for­tes rela­ci­ons que s'havien tei­xit entre la capi­tal i el ter­ri­tori van fer que la recu­pe­ració econòmica de després de la guerra i el setge fos més ràpida del que hau­ria pogut ser.

A més, fona­men­tal­ment a la capi­tal, hi havia uns nego­cis emer­gents i cap­da­van­ters, les adro­gue­ries, esta­bli­ments on es venien des de dro­gues necessàries per a alguns ofi­cis -per exem­ple, tints– fins a pro­duc­tes d'ultra­mar -tabac, safrà o espècies-. Per tant, segons Gar­cia Espuche, a final del segle XVII i a prin­cipi del XVIII con­vi­vien dos mons paral·lels: el món dels gre­mis, més tra­di­ci­o­nals i pro­tec­ci­o­nis­tes, i el món dels mer­ca­ders, més moderns i capi­ta­lis­tes. Aquesta con­vivència no va estar exempta d'alguns con­flic­tes, que es van ori­gi­nar entre els gre­mis i els mer­ca­ders i adro­guers, que s'esca­pa­ven del con­trol de les nor­ma­ti­ves que regien els pri­mers.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia