Economia

Tarragona cau, Barcelona aguanta

Descarten el segon port català com a centre logístic intercontinental de Daimler i això provoca malestar i decepció

El de la capital del país encara figura entre les opcions de l'empresa alemanya

Si per l'Atlàntic hi pas­sen 6,3 mili­ons de TEU (mesura dels con­te­ni­dors) anu­als, pel Medi­ter­rani ho fan 20 mili­ons, però el 77% d'aquest tràfic es diri­geix al nord d'Europa i només el 23% es queda als ports medi­ter­ra­nis. Equi­li­brar aquests per­cen­tat­ges implica ofe­rir una logística que per­meti gua­nyar temps als ope­ra­dors, i això es tra­du­eix en el fet de dotar els ports del Medi­ter­rani de con­ne­xi­ons d'ample de via euro­pea, una infra­es­truc­tura que es reclama a Cata­lu­nya des de fa dècades.

En aquest sen­tit, el pre­si­dent del Cer­cle Català de Nego­cis, Albert Pont, denun­cia “el dego­teig de mul­ti­na­ci­o­nals estran­ge­res que deses­ti­men rea­lit­zar pro­jec­tes estratègics a Cata­lu­nya com a con­seqüència de la manca d'inver­si­ons de l'Estat espa­nyol en les infra­es­truc­tu­res fer­roviàries”. L'últim exem­ple el tenim en la nega­tiva que ha hagut de patir el Port de Tar­ra­gona de l'auto­mo­bilística Daim­ler, ja que l'ha des­car­tat per situar-hi el seu cen­tre logístic inter­con­ti­nen­tal pel fet que no dis­posa de l'ample de via euro­peu. Per Pont, “el govern espa­nyol manté l'eix medi­ter­rani en l'oblit, mal­grat que suposi un 55% del PIB de l'Estat i un 65% de les expor­ta­ci­ons”.

Con­tra rellotge

Josep Andreu, pre­si­dent del port de Tar­ra­gona, expressa “el males­tar i la decepció” de la comu­ni­tat portuària i, deso­lat, explica que “l'empresa ale­ma­nya havia valo­rat molt posi­ti­va­ment les ins­tal·laci­ons portuàries de Tar­ra­gona al davant d'altres ports del Medi­ter­rani, però la manca de via fèrria d'ample euro­peu en va fer deses­ti­mar la ubi­cació”. Segons un ope­ra­dor logístic, el port tar­ra­goní havia que­dat fina­lista, jun­ta­ment amb els de Bar­ce­lona, Savona (Itàlia) i Koper (Eslovènia). “Aquesta opor­tu­ni­tat ja està per­duda però ha encès un cop més el llum d'alarma de cara al futur”, alerta Andreu. “Patim la incer­tesa perquè si bé les obres estan lici­ta­des, encara no hi ha calen­dari defi­nit, i ja fa qua­tre anys que recla­mem la infra­es­truc­tura”, però, asse­gura Andreu, “pel bé del ter­ri­tori, i com a mal menor, espero que s'ho quedi Bar­ce­lona”.

Un altre neguit és el cas de l'empresa química Basf, que a Tar­ra­gona hi té el seu prin­ci­pal cen­tre de pro­ducció del con­ti­nent, situat en el que és el com­plex químic més gran del sud d'Europa. L'empresa està a l'espera de cons­truir un inter­can­vi­a­dor fer­ro­vi­ari en funció que l'exe­cu­tiu espa­nyol ende­gui el des­do­bla­ment de la línia fer­roviària del cor­re­dor medi­ter­rani en el seu tram entre Tar­ra­gona i Cas­tellò de la Plana, un dels més estratègics de tot Europa. “Hem de posar fil a l'agu­lla ja”, avisa Andreu.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia