Economia

Deute estable, borses a l'alça

A l'euro­zona, el BCE ha mani­fes­tat que acce­le­rarà el ritme de com­pres d'actius men­su­als al maig i al juny per com­pen­sar la fre­nada en l'acti­vi­tat al mer­cat els mesos de juliol i agost. Alhora, va con­fir­mar que man­tin­dria el QE almenys fins al setem­bre del 2016. Les decla­ra­ci­ons ja han con­tribuït a esta­bi­lit­zar les ren­di­bi­li­tats sobi­ra­nes. D'altra banda, els tipus implícits dels futurs de l'euríbor més allu­nyats (a par­tir del 2017) també s'hau­rien ten­sat nota­ble­ment l'últim mes. En aquest sen­tit, el mer­cat esta­ria des­comp­tant la pri­mera pujada de tipus per al 2018 i uns nivells de referència a final del 2019 en un 0,75%. Les polítiques monetàries expan­si­ves (a l'euro­zona i al Japó) i la pressió que exer­ci­ran sobre les divi­ses con­ti­nu­a­ran sent cata­lit­za­do­res a les bor­ses desen­vo­lu­pa­des i bene­fi­ci­a­ran aque­lles en què aques­tes polítiques estan en marxa (sobre­pon­de­rar Euros­toxx 50, Espa­nya, Itàlia i Nikkei).

Als Estats Units, les actes monetàries de la Fed van mos­trar una marxa enrere de la majo­ria dels mem­bres sobre la seva intenció d'apu­jar els tipus a par­tir del juny d'aquest any. A pesar del retard, la majo­ria con­ti­nua con­fi­ada en una nota­ble recu­pe­ració de l'eco­no­mia, per bé que també es reflec­teix una certa frus­tració entre els mem­bres, davant d'una eco­no­mia que no acaba de créixer a un ritme sòlid i en què els com­po­nents més impor­tants, com el con­sum pri­vat, no aca­ben de reco­llir la for­ta­lesa del mer­cat labo­ral i els bene­fi­cis dels infe­ri­ors preus del cru. Els indi­ca­dors avançats ja dibui­xen un PIB del segon tri­mes­tre crei­xent a un ritme infe­rior al 2,7% que espera el con­sens del mer­cat. De moment, el con­sens es resis­teix a rebai­xar les seves esti­ma­ci­ons i espera que part del menor dina­misme del pri­mer semes­tre es con­tra­resti en el segon. Per part nos­tra, con­ti­nuem veient risc de més decep­ci­ons macro­e­conòmiques i revi­si­ons de PIB a la baixa amb vista al 2015, tant pel con­sens (2,5% espe­rat davant del 2,2% espe­rat per nosal­tres) com per la mateixa Fed en la pròxima reunió del 17 de juny. El mer­cat de futurs ja ha ajus­tat les expec­ta­ti­ves i des­compta la pri­mera pujada de tipus per al desem­bre del 2015. L'evo­lució macro­e­conòmica pri­mer, l'impacte en bene­fi­cis per l'evo­lució del dòlar i les ine­vi­ta­bles puja­des de tipus con­ti­nu­a­ran llas­tant el S&P 500 el 2015.

Al Regne Unit, el con­sens també con­ti­nua retar­dant les seves expec­ta­ti­ves de puja­des de tipus en el segon tri­mes­tre del 2016, alhora que acce­lera les dels con­trac­tes més allu­nyats. Això té com a con­seqüència que el pen­dent de futurs de dipòsit es giri cap al cos­tat posi­tiu. El retard en les expec­ta­ti­ves de puja­des de tipus hau­ria de con­tri­buir a depre­ciar la lliura ester­lina i ser un suport per a l'índex bor­sari anglès. L'esta­bi­lit­zació del cru –el sec­tor de l'ener­gia repre­senta un 20% de l'índex– també és un fac­tor posi­tiu. En canvi, la recent victòria del par­tit con­ser­va­dor per majo­ria abso­luta, si bé va supo­sar una reacció ini­cial posi­tiva a la borsa perquè asse­gu­rava la gover­na­bi­li­tat i l'obtenció dels ajus­tos fis­cals, a mitjà ter­mini com­porta el punt nega­tiu que Came­ron pro­posa avançar al 2016 el referèndum sobre la per­manència del Regne Unit a la UE. Tot i que una sor­tida del Regne Unit no ha de supo­sar necessària­ment un gran impacte per a la resta de mem­bres, sí que seria força nega­tiva per als britànics. Per tots aquests motius, de moment ens esti­mem més man­te­nir la nos­tra reco­ma­nació de cau­tela res­pecte a la borsa anglesa.

Pel que fa al deute, tal com esperàvem, en les dues últi­mes set­ma­nes s'ha produït un cert rebot en el mer­cat, amb estre­nyi­ments en els trams llargs perifèrics, aju­dat per les decla­ra­ci­ons d'Ale­xis Tsi­pras sobre un pos­si­ble acord amb la Unió Euro­pea a curt ter­mini i una supo­sada ajuda de la Comissió Euro­pea per valor de 5.000 mili­ons d'euros.

Mal­grat tot, el bo a deu anys espa­nyol es va tor­nar a enca­rir aquesta set­mana (encara que menys que l'ante­rior) fins a un 1,76% des de l'1,83% i va reta­llar la
prima de risc lleu­ge­ra­ment fins als 115 punts bàsics. Con­ti­nuem pen­sant que el pla de com­pra d'actius del Banc Cen­tral Euro­peu tor­narà a pres­si­o­nar a la baixa
les ren­di­bi­li­tats a llarg ter­mini del deute sobirà, tenint en compte a més l'anunci del BCE d'acce­le­rar les com­pres els pròxims mesos per esta­bi­lit­zar les ren­di­bi­li­tats (16.800 mili­ons d'euros l'última set­mana). D'aquesta manera, si bé con­ti­nuem posi­tius en l'àmbit del deute perifèric, aques­tes també són bones notícies per a la renda vari­a­ble, que és on ara tro­bem més valor.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia