Opinió

DE MEMÒRIA

Catalunya a Filadèlfia (1877)

Els productes del tèxtil seran, a Filadèlfia, molt variats. Hi haurà, a més: “cotonias” per a veles de naus (Sensat), “teixits mecànics” (Peiró i Buxedes), “cordes” (Salvi Morbey), “gènere de punt” (Masoliver) o “xarxes mecàniques” Pere Alier)

Joan Cana­dell i Bru­guera, engi­nyer indus­trial i mul­ti­em­pre­ne­dor, ha publi­cat un nou lli­bre: Poten­cial d'estat (Girona, 2015), amb un subtítol con­tun­dent: Cata­lu­nya, una força econòmica ini­ma­gi­na­ble. Té un capítol sen­sa­ci­o­nal, el millor segons va dir el con­se­ller Andreu Mas-Colell el dia de la seva pre­sen­tació al Col·legi d'Eco­no­mis­tes. És el dedi­cat a les 80 empre­ses cata­la­nes que són entre les que lide­ren deter­mi­nats seg­ments del mer­cat mun­dial. N'hau­rem d'anar par­lant, car és un pas més en el que podíem lle­gir a: Les mul­ti­na­ci­o­nals indus­tri­als cata­la­nes (Bar­ce­lona, 1998) de Jordi Fon­tro­dona i Joan-Miquel Hernández.

Tot bus­cant pre­ce­dents llu­nyans del lli­bre de Joan Cana­dell no és difícil tro­bar -és, segons el CCUC, a tres bibli­o­te­ques: al MNAC, a la de Cata­lu­nya i a la de Ciu­ta­de­lla de la UPF- un lli­bre curiós: Cataluña en Fila­del­fia (Bar­ce­lona, 1876). El seu autor-edi­tor fou un per­so­natge difícil d'enca­se­llar: Agustí Urgellés de Tovar (Bar­ce­lona, 1828-1895).

Al lli­bre hi ha una intro­ducció sig­nada per Emili Blanc­het dedi­cada a expli­car l'èxit econòmic de Filadèlfia. Aquest text és una prova més, si calia, de l'entu­si­asme que, a Cata­lu­nya i al món, genera “la més pode­rosa república moderna”, els Estats Units d'Amèrica...

Després, el lli­bre d'Urgellès pre­senta les empre­ses cata­la­nes que volen ocu­par un espai a alguna de les sec­ci­ons de l'Expo­sició Uni­ver­sal de Filadèlfia. Es tracta d'unes breus auto­pre­sen­ta­ci­ons molt sintètiques que donen mol­tes pis­tes sobre les carac­terísti­ques de l'eco­no­mia cata­lana. Del 1871 i del 2015.

Els trets més des­ta­cats són l'extrema diver­si­tat de les pro­duc­ci­ons i la vocació expor­ta­dora: a totes les empre­ses hi ha “expe­di­ci­ons a províncies i Ultra­mar”. Els pro­duc­tes del tèxtil seran, a Filadèlfia, molt vari­ats. Hi haurà, a més: “coto­nias” per a veles de naus (Sen­sat), “tei­xits mecànics” (Peiró i Buxe­des), “cor­des” (Salvi Mor­bey), “gènere de punt” (Maso­li­ver), “xar­xes mecàniques” (Pere Alier). I dos tipus de màqui­nes direc­ta­ment rela­ci­o­na­des amb la roba: les “màqui­nes per a cosir Aurora” (Miquel Escu­der) i un “apa­rell” de ren­tar la roba (Palau Car­de­nas).

Pro­duc­tes agro­a­li­men­ta­ris.

Els pro­duc­tes agro­a­li­men­ta­ris i les begu­des hi són pre­sents: olis, fruits secs, xoco­la­tes (Jun­cosa), “cer­ve­ses, gaso­ses, aigües mine­ro­me­di­ci­nals i sifons” (Josep Tersa). Més: tot tipus d'“adobs per a les ter­res” (Andreu Estruch). Segueix la indústria del paper: “lli­brets de fumar” (Cap­de­vila), “paper con­tinu i a mà” (Tor­ras), la far­macèutica: “labo­ra­to­ris” (Dr.​Formiguera, Dr. Amat), “Basar quirúrgic” (Josep Clau­se­lles).

I, també, la indústria d'ins­tru­ments musi­cals, gui­tar­res i, espe­ci­al­ment: “pia­nos” (Ray­nard i Mase­ras, Ber­na­reggi, Vidal i Roger).

Agustí Urgellés

Format a l'Escola de Química de la Junta de Comerç, Agustí Urgellés de Tovar fou un multiempresari innovador, editor/redactor de la Gazeta Universal i iniciador de l'Exposició General Catalana (1871) al nou edifici de l'avinguda de les Corts Catalanes de la Universitat de Barcelona. Un nou edifici que, inacabat, era utilitzat com a caserna de l'exèrcit espanyol. Urgellés fou, alhora, promotor de la presència de la indústria catalana a les Exposicions de Porto (1861), Londres (1866), Viena (1873) i Filadèlfia (1876).



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia